"Treballem amb els vímets que tenim per fer el cistell". Aquesta ha estat la frase coronària de la consellera de Territori, Ester Capella, per explicar per què el Govern ha presentat una regulació dels lloguers de temporada promesa fa nou mesos a última hora del mandat. Concretament, a 36 hores de l'inici de la campanya electoral. La referència apel·lava a les dificultats plantejades per l'Estat els últims mesos pel que fa a la intervenció catalana en el mercat del lloguer. La vicesecretària primera del PSC, Lluïsa Moret, respondria poc després i lamentaria que es presentessin propostes com aquestes "en el temps de descompte" i sense que hagin estat "consensuades ni debatudes" al Parlament. El cert, però, és que l'executiu de la Generalitat necessita el suport socialista -o el de Junts- per tirar endavant el fre a l'actual descontrol dels lloguers de temporada.
El futur immediat de l'habitatge a Catalunya passen per un acord complicat però factible, apunten diverses fonts a Nació. Tot es resoldrà en una votació pròxima -encara sense data- que es produirà abans que hi hagi la nova formació del Parlament, asseguren des del Departament de Territori. Es proposa que la majoria dels contractes de temporada hagin de quedar regulats amb les mateixes condicions que els lloguers de residència habitual, amb un topall al preu i amb unes noves obligacions de transparència en les ofertes als portals immobiliaris. L'excepció serien les estades per "lleure", "vacances" o "congressos". A més, el pla també inclou regular el preu màxim del lloguer d'habitacions per evitar que es fragmentin habitatges per treure'n més rèdit econòmic. El text s'ha plasmat en un decret llei que tot apunta que es publicarà divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Repassem les claus d'un moviment d'última hora.
Una votació decisiva
En el moment que el text sigui publicat al DOGC, la norma passarà a estar activa a Catalunya un dia més tard. Això obre un nou escenari normatiu al país, però podria quedar en no res en pocs dies. La clau d'aquesta situació és que el Govern pot presentar un decret llei sense cap suport -és el que ha fet aquest dimecres- però després aquesta norma s'ha de convalidar. Ha de quedar aprovada per majoria al Parlament. Actualment, però, no hi ha activitat parlamentària habitual, sinó que tot es resol amb un organisme que inclou els partits representats a la cambra baixa catalana, que és la diputació permanent.
El text del decret llei anirà a una de les pròximes convocatòries de la diputació permanent, però el dia exacte dependrà de si els grups de l'oposició demanen un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries perquè validi la proposta presentada per l'executiu de Pere Aragonès. Ara bé, sigui com sigui, per obtenir una majoria, ERC necessita el PSC o Junts. Amb la CUP i amb els comuns -els grups més pròxims a la iniciativa- no suma prou.
El PSC, en el focus en plena campanya electoral
La consellera Ester Capella (ERC) ha assegurat que el motiu pel qual han presentat aquesta iniciativa a última hora és perquè esperaven tenir la regulació de lloguers activa a Catalunya -fet que depenia del govern espanyol- per estudiar el comportament del mercat, i que ara s'ha certificat l'augment de "la picaresca" per seguir disparant el preu dels arrendaments. Així i tot, ningú obvia la proximitat temporal amb una convocatòria electoral. I que això servirà a la formació republicana per reivindicar obra de govern en defensa del dret a l'habitatge. Alhora, posa pressió als socialistes, que hauran de decidir si deixen caure la proposta o no.
Així, el PSC té la paella pel mànec, però és una paella que crema. Darrerament, tant el govern espanyol com el barceloní -liderats pel PSOE i el PSC- han col·locat la preocupació per l'accés a l'habitatge en la primera línia de les prioritats. El grup de Salvador Illa haurà de moure fitxa en un context de preus privatius en el mercat del lloguer de llarga durada, recentment regulat, i amb un desviament creixent cap al lloguer de temporada i d'habitacions.
La consellera Capella ha interpel·lat els grups parlamentaris a compensar les errades del passat que han deixat Catalunya amb un parc públic d'habitatge ínfim que no arriba al 2% respecte al total de pisos del país, mentre que la mitjana europea voreja el 10%. El PSC lamenta que no s'hagi negociat abans aquesta proposta en seu parlamentària. Ara bé, la clau és que tampoc s'ha treballat de portes endins entre republicans i socialistes. Recentment, Salvador Illa i Pere Aragonès no van tenir cap inconvenient a segellar un acord sobre pisos turístics abans que es fes el debat al Parlament sobre la proposta legal.
Junts, un desllorigador improbable
Resseguint les possibilitats polítiques, si el PSC no és la via facilitadora -que és l'opció preferent del Govern- encara existiria la possibilitat que Junts hi votés a favor. Fa temps que la relació entre juntaires i republicans no és especialment fructífera, especialment des de la ruptura de l'executiu l'any 2022. Ara bé, cal recordar que la formació liderada per Carles Puigdemont va votar a favor de la regulació catalana dels lloguers, l'any 2020, quan el PSC s'hi va posicionar en contra. En la campanya electoral de les municipals de Barcelona, l'any passat, fins i tot el candidat Xavier Trias va reclamar acabar posar-hi fre. "Els lloguers temporals portaran un augment importantíssim del preu del lloguer i això no pot ser", deia llavors.
Malgrat això, la necessitat de diferenciar-se d'ERC i la manca d'incentius polítics per facilitar un tràmit que no s'ha negociat abans fan difícil que Junts faci el pas. De moment, fonts del partit, consultades per aquest diari, han preferit no fer-ne cap valoració.
El moviment per l'habitatge pressiona
Les vies polítiques no són les úniques que serveixen per empènyer. Fa temps que el Sindicat de Llogateres havia posat sobre la taula la necessitat de regular els contractes temporals, que fa anys que van a l'alça i que fins ara no han tingut cap vigilància efectiva. Existeixen unes normes, però són molt genèriques i gens fiscalitzades. "Exigim als grups parlamentaris que es comprometin per escrit, abans de les eleccions, a convalidar el decret llei", ha sostingut la plataforma pels drets dels inquilins en un comunicat.
Amb la nova proposta plantejada des de la Generalitat es "desincentivaria l'ús dels lloguers temporals com a via per esquivar les regulacions que protegeixen" els llogaters, remarquen. Per assegurar el blindatge de la norma, des del sindicat apunten que es convocarà a tots els grups parlamentaris per signar un document conjunt de compromís en el moment de la votació del decret. Amb aquest pacte s'arribaria a tapar un dels forats de la llei d'habitatge espanyola que permet regular els lloguers, insisteixen.
Mesos d'espera i proposta llampec
Les darreres setmanes s'han multiplicat els titulars que fan referència a la presència de lloguers de temporada en portals com Idealista o Fotocasa quan algú busca un habitatge permanent. Però la realitat és que ja fa temps que s'havia identificat aquesta problemàtica, que augmenta el preu dels lloguers i redueix els drets dels inquilins. Tant és així que la mateixa consellera Capella va anunciar que impulsaria una llei per regular els lloguers de temporada i evitar que "burlessin la limitació de preus". Això era a principis de juliol del 2023. Des de llavors, la promesa havia entrat en fase de treball i no se n'havia parlat més. Entremig, la consellera explicaria a Nació que havia de ser la conselleria de Justícia qui se n'ocupés de redactar-la, tot reconeixent que no hi havia una data concreta sobre la taula. En aquest sentit, tampoc la resta de grups polítics van participar de cap negociació política, malgrat el pas dels mesos.
La titular del Departament de Territori ha assegurat que això ha estat una conseqüència directa del bloqueig del govern espanyol a la declaració de les zones tenses d'habitatge a Catalunya i de la validació de l'índex català del lloguer. La consellera ha assegurat que calia implementar abans la contenció de rendes per comprovar quins eren els passos a seguir. "No és tan senzill regular aquests forats perquè també has d'observar el comportament de la llei de l'habitatge", ha apuntat aquest dimecres. Ara, doncs, caldrà veure si el moviment d'última hora funciona o si s'haurà d'esperar fins a la renovació de la Generalitat per saber quin panorama habitacional s'acaba fixant al territori català.