El relat oficial i ensucrat presenta la mort de Franco com l'arribada de la democràcia i una història d'èxit. En el que va venir hi ha, com a mínim, cinc mancances:

1. La Transició va ser això, una transició. Potser perquè, aleshores, no es podia fer més. Però no es va trencar amb el règim, com a Portugal. Això es va traduir a no depurar jutges o fiscals franquistes i que de les tretze prefectures del nou CNP, nou fossin dirigides per membres de l'antiga Brigada Política-Social. Us quadra amb les clavegueres? No s'ha rectificat i les estructures repressives del franquisme han mutat en un estat profund descontrolat.

2. Fruit de l'acord amb els franquistes, que van fer valer que havien guanyat una guerra, no es va fer una revisió crítica del règim ni reparar les víctimes. Això explica que hi hagi fosses, una mala gestió de la memòria, que al dictador se'l pugui reivindicar amb una fundació subvencionada o que Vox no el condemni i al PP li costi tant. La dreta espanyola n'és hereva i així ens va.

3. No es va decidir sobre el model d'Estat. El mateix Suárez ho va explicar. Si es votava monarquia o república, perdien els joancarlistes i per això es va fer un tot o res amb la Constitució. De fet, és una monarquia franquista que es va legitimar amb l'operació posterior al 23-F. Si hagués estat una veritable restitució, el rei hauria d'haver estat Don Joan, cap de la casa de Borbó. 

4. Va ser una transició violenta. Entre novembre del 1975 i finals de 1982, 134 persones van morir fruit de la brutalitat policial. Més impunitat.

5. En l'intent de donar estabilitat es va fer una Constitució políticament irreformable. Les majories ultrareforçades que calen per canviar-la impedeixen canvis nuclears. No es va donar contingut a la diferència entre nacionalitats i regions, la unitat d'Espanya s'ha sacralitzat, i la inèrcia i l'economia han recentralitzat més l'Estat.

Franco va morir al llit perquè no tots els que diuen que van córrer davant dels grisos ho van fer, però els demòcrates van lluitar fins on van poder i va haver-hi avenços en llibertats individuals i col·lectives com ara la llibertat de premsa, de sindicació, la igualtat o la protecció de minories... Però, per més almívar que ens hi posin ara, allò va quedar curt i després les llibertats no s'han ampliat.