21
de març
del
2024
Els metres quadrats que abans ocupaven un sofà, una taula i una tele de la Sandra ara s'han transformat en el dormitori d'algú. O estan a punt de fer-ho. Així ho certifica Idealista. "El que era el meu menjador ara és una habitació", diu la llogatera expulsada mentre mostra el preu de "525 euros" que oferta actualment el portal. El seu cas exemplifica el camí que ha obert la propietat -gran tenidora- dels vint pisos de la finca del número 14 del carrer Occident, al barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat. És el pas posterior a haver començat a enviar cartes per burofax a totes les famílies de la finca per anunciar-los que no els renova el lloguer, coincidint amb els mesos posteriors a l'aprovació de la llei espanyola que permetria l'arribada d'una regulació de lloguers. Ara les propietàries han optat per l'anomenat co-living, una opció que permet col·locar diverses persones sota un mateix sostre, multiplicar ingressos i esquivar els topalls al preu de la nova normativa. Una via amb uns resultats similars al lloguer de temporada, una altra escletxa de la llei aprovada l'any passat.
Quan fa menys d'una setmana que la nova normativa de la regulació de lloguers és vigent a Catalunya, diversos casos d'inquilins expliquen casos d'expulsions perquè passin a viure-hi "turistes", "gent de pas" o "estudiants". La Sandra és el cas més clar. Ja no viu a l'edifici on ho havia fet els darrers anys i la propietat ha transformat el que era la seva llar. "El pis tenia tres habitacions i ara n'han fet cinc. S'han carregat el menjador. La meva habitació, que era doble, l'han partida i n'han fet dues. No sé com viurà aquesta gent... Menjant en un escriptori?", es pregunta l'antiga veïna de la finca.
Malgrat estar ja fora de l'edifici, la indignació l'ha fet situar-se al costat d'altres antigues companyes d'escala, com la Laura i la Marta, en una roda de premsa a peu de carrer. Són dues inquilines que encara viuen al pis i que ja han rebut l'avís perquè marxin. "Vaig néixer al barri, treballo al barri, les meves dues filles estan escolaritzades al barri. Sempre he pagat el lloguer. I ara he de marxar i perdre-ho tot perquè això es converteixi en un espai un lloguer d'habitacions?", es planteja la Marta. Com ella hi ha una dotzena de famílies a l'edifici que tenen previst resistir. També hi ha casos com el d'una veïna de 84 anys que també ha rebut el burofax perquè marxi de l'edifici.
El rerefons del moviment immobiliari és fàcil d'entendre. Els lloguers del bloc es movien entre els 700 i els 1.000 euros, quan els llogaven les famílies amb contractes estables. Ara s'han vist habitacions entre 500 i 600 euros cadascuna. En pisos amb 5 habitacions com el de la Sandra, es pot arribar als 3.000 euros mensuals, amb aquest nou sistema. Actualment, els recomptes de les veïnes afectades de l'edifici del carrer Occident situen en 33 el nombre d'habitacions que ja es lloguen. En aquest temps, els veïns que queden han intentat negociar amb la les propietàries de la finca de manera col·lectiva, i ni en conjunt ni de manera individual s'ha aconseguit reconduir cap situació. De moment, prometen resistir.
De manera similar, un altre bloc pròxim, situat al barri de Sants de Barcelona, també està vivint intents d'expulsió. "No ens volen fer contractes de lloguer", apunta Catalina Jofré, malgrat l'arribada d'una llei que ja no permet fer increments de la renda en els nous contractes. A més, en el cas de la finca del número 69 del carrer dels Jocs Florals la situació és encara més delicada. Hi ha almenys quatre famílies amb informe de vulnerabilitat econòmica que podrien tenir un lloguer social -és a dir, un preu assequible- però la propietat, malgrat ser gran tenidora, no s'hi ha posat bé. En veure aquesta situació, els afectats han portat els seus casos a l'Ajuntament de Barcelona per denunciar l'incompliment de la llei. En total, aquest bloc compta amb vuit famílies a qui no es vol renovar el contracte, cinc que tenen renda antiga i un immoble que ja és buit, assegura la comunitat.
En la mateixa línia hostil que atribueixen a la propietat -una particular- s'emmarquen també les acusacions d'assetjament immobiliari per aconseguir que els veïns es busquin una altra llar. Una de les veïnes de la finca ha assegurat que els estan fent "la vida impossible" amb maniobres com "enviar pinxos" a pressionar les famílies, "deixar les zones comuns sense llum", tenir "l'intèrfon sense funcionar" o permetre que la porta de la finca estigui "trencada". "Creiem que és una estratègia de la propietat per fer-nos fora", ha dit Jofré.
Al costat dels casos col·lectius que s'han presentat aquest dijous hi havia representants del Sindicat de Llogateres i del Grup d'Habitatge de Sants, que apunten cap a una escalada de casos en què les propietats intentaran burlar les lleis que s'han anat desplegant els darrers anys i, ara, la regulació de lloguers. En un comunicat conjunt dels dos grups pel dret a l'habitatge es posa el focus en una contenció de rendes "plena de forats" que encara permet l'especulació. En aquest sentit, recorden que ja fa temps que van advertir de la irrupció de cada vegada més lloguers de temporada, que esquiven l'actual regulació. Però, ara a més, s'estan trobant que "el lloguer d'habitacions, també anomenat coliving, és una altra tendència creixent que permet incrementar els guanys de forma totalment desproporcionada i a costa d'expulsar la població dels barris". Davant d'això, reclamen al govern català i espanyol que acabin amb aquestes escletxes i adaptin les lleis per collar aquestes fuites. Mentrestant, les llogateres afectades intentaran resistir al que ha estat casa seva els últims anys.
Quan fa menys d'una setmana que la nova normativa de la regulació de lloguers és vigent a Catalunya, diversos casos d'inquilins expliquen casos d'expulsions perquè passin a viure-hi "turistes", "gent de pas" o "estudiants". La Sandra és el cas més clar. Ja no viu a l'edifici on ho havia fet els darrers anys i la propietat ha transformat el que era la seva llar. "El pis tenia tres habitacions i ara n'han fet cinc. S'han carregat el menjador. La meva habitació, que era doble, l'han partida i n'han fet dues. No sé com viurà aquesta gent... Menjant en un escriptori?", es pregunta l'antiga veïna de la finca.
Malgrat estar ja fora de l'edifici, la indignació l'ha fet situar-se al costat d'altres antigues companyes d'escala, com la Laura i la Marta, en una roda de premsa a peu de carrer. Són dues inquilines que encara viuen al pis i que ja han rebut l'avís perquè marxin. "Vaig néixer al barri, treballo al barri, les meves dues filles estan escolaritzades al barri. Sempre he pagat el lloguer. I ara he de marxar i perdre-ho tot perquè això es converteixi en un espai un lloguer d'habitacions?", es planteja la Marta. Com ella hi ha una dotzena de famílies a l'edifici que tenen previst resistir. També hi ha casos com el d'una veïna de 84 anys que també ha rebut el burofax perquè marxi de l'edifici.
El rerefons del moviment immobiliari és fàcil d'entendre. Els lloguers del bloc es movien entre els 700 i els 1.000 euros, quan els llogaven les famílies amb contractes estables. Ara s'han vist habitacions entre 500 i 600 euros cadascuna. En pisos amb 5 habitacions com el de la Sandra, es pot arribar als 3.000 euros mensuals, amb aquest nou sistema. Actualment, els recomptes de les veïnes afectades de l'edifici del carrer Occident situen en 33 el nombre d'habitacions que ja es lloguen. En aquest temps, els veïns que queden han intentat negociar amb la les propietàries de la finca de manera col·lectiva, i ni en conjunt ni de manera individual s'ha aconseguit reconduir cap situació. De moment, prometen resistir.
Assetjament immobiliari i lloguers socials obviats
De manera similar, un altre bloc pròxim, situat al barri de Sants de Barcelona, també està vivint intents d'expulsió. "No ens volen fer contractes de lloguer", apunta Catalina Jofré, malgrat l'arribada d'una llei que ja no permet fer increments de la renda en els nous contractes. A més, en el cas de la finca del número 69 del carrer dels Jocs Florals la situació és encara més delicada. Hi ha almenys quatre famílies amb informe de vulnerabilitat econòmica que podrien tenir un lloguer social -és a dir, un preu assequible- però la propietat, malgrat ser gran tenidora, no s'hi ha posat bé. En veure aquesta situació, els afectats han portat els seus casos a l'Ajuntament de Barcelona per denunciar l'incompliment de la llei. En total, aquest bloc compta amb vuit famílies a qui no es vol renovar el contracte, cinc que tenen renda antiga i un immoble que ja és buit, assegura la comunitat.Roda de premsa conjunta dels dos blocs en lluita | Foto: Hugo Fernández
En la mateixa línia hostil que atribueixen a la propietat -una particular- s'emmarquen també les acusacions d'assetjament immobiliari per aconseguir que els veïns es busquin una altra llar. Una de les veïnes de la finca ha assegurat que els estan fent "la vida impossible" amb maniobres com "enviar pinxos" a pressionar les famílies, "deixar les zones comuns sense llum", tenir "l'intèrfon sense funcionar" o permetre que la porta de la finca estigui "trencada". "Creiem que és una estratègia de la propietat per fer-nos fora", ha dit Jofré.