01
de gener
del
2024
Actualitzat
el
02
de gener
a les
18:56h
La Generalitat ja sanciona més grans propietaris en un sol dia que en tot l'any 2019. El motiu és la manca d'oferiments de lloguer social a famílies pobres, una obligació contemplada a la llei catalana, però que en la majoria de casos els grans tenidors eviten aplicar. Xifres aportades pel Departament de Territori a Nació evidencien que el Govern ha intensificat l'exigència de responsabilitats al sector immobiliari. Entre gener i novembre, l'Agència Catalana de Consum ha iniciat 1.744 expedients sancionadors contra grans propietaris per no haver fet una oferta de lloguer social a famílies vulnerables en comptes d'iniciar procediments de desnonament. Són situacions que podrien arribar a comportar multes de fins a 100.000 euros, però que normalment es tanquen amb imports d'uns 25.000 euros.
El lloguer social és una eina que està pensada perquè famílies pobres puguin mantenir la seva llar, davant la manca d'habitatge públic i els beneficis que acumula el sector immobiliari. Això afecta situacions de llogaters a qui el propietari ja no vol renovar el contracte, inquilins que han deixat de poder pagar el lloguer o famílies que han acabat ocupant el pis d'un gran tenidor.
La nova xifra d'expedients sancionadors —una mitjana de cinc al dia— deixa molt enrere el nombre de casos en què s'havia actuat els anys anteriors. Segons els recomptes de la mateixa Generalitat, l'any 2022 s'havien tramitat inicialment 283 propostes de multa. L'any anterior (2021) s'havien obert 86 expedients. El 2020, en plena pandèmia, es van registrar 11 casos. I el 2019, quatre.
Aquest canvi substancial té un origen anunciat. El Govern va explicar el setembre de l'any 2022 que reforçaria l'estructura de Consum amb una vintena de nous treballadors perquè tramitessin els expedients que calguessin. La intenció era agafar "velocitat de creuer", deia el llavors director de l'ens català de defensa del consumidor, Francesc Sutrias.
També es donava resposta així a una pressió social -encapçalada per la PAH- que havia denunciat a peu de carrer que la Generalitat no es prenia seriosament els incompliments de la llei quan els protagonitzaven grans tenidors d'habitatge. Aquestes reclamacions es van disparar després de comprovar que els intents de prohibir els desnonaments de famílies vulnerables amb noves normes aprovades al Parlament xocaven contra la interpretació que feien els jutges, que concloïen que la Generalitat només tenia potestat per sancionar els propietaris però no per aturar processos de desallotjaments.
Ara, fonts del departament de Territori -en contacte amb Economia i Empresa, d'on penja Consum- defensen que haver iniciat 1.744 expedients de sanció contra grans tenidors demostra el compromís del Govern amb el dret a l'habitatge. El cert és que aquestes xifres superen les expectatives anunciades pel conseller Roger Torrent, que assegurava que es podrien tramitar un centenar de casos al mes. Segons aquestes dades, la mitjana és de 159 inicis de sanció administrativa mensuals. Aquesta estadística, a més, deixa fora els casos de Barcelona i Manlleu, ja que són els dos municipis catalans que han decidit exercir el dret a gestionar ells mateixos aquesta activitat sancionadora.
El perquè és clar. Pot sortir rendible esquivar la norma. De fet, la Generalitat insisteix que no té una voluntat "recaptatòria". La mitjana de les primeres sancions situava el càstig final en 24.725 euros per cada pis on s'ha detectat un incompliment. Si es paga ràpidament, aquest import queda reduït a la meitat. La possibilitat de recuperar poc més de 10.000 euros de penalització en el mercat residencial actual amb una certa rapidesa és ben real. D'una banda, el mercat del lloguer habitual encara bat ècords. A Barcelona els nous contractes ja arriben als 1.171 euros. Hi ha barris on se superen els 2.000 euros de mitjana dels nous lloguers. D'altra banda, existeix el fenomen dels contractes de temporada: una via alternativa que encara dispara més els preus i deixa més llibertat al propietari.
Sigui com sigui, el govern d'ERC pretén continuar esgotant el compliment de la llei a través de les multes, esperant que hi hagi un canvi de cultura entre els propietaris. De fet, des de l'Agència Catalana de Consum remarquen que hi ha casos en què s'eviten aquestes sancions perquè el tenidor canvia la seva postura inicial i acaba negociant amb la família que viu al pis i té pocs recursos econòmics. També la PAH reivindica aquesta realitat.
El lloguer social és una eina que està pensada perquè famílies pobres puguin mantenir la seva llar, davant la manca d'habitatge públic i els beneficis que acumula el sector immobiliari. Això afecta situacions de llogaters a qui el propietari ja no vol renovar el contracte, inquilins que han deixat de poder pagar el lloguer o famílies que han acabat ocupant el pis d'un gran tenidor.
La nova xifra d'expedients sancionadors —una mitjana de cinc al dia— deixa molt enrere el nombre de casos en què s'havia actuat els anys anteriors. Segons els recomptes de la mateixa Generalitat, l'any 2022 s'havien tramitat inicialment 283 propostes de multa. L'any anterior (2021) s'havien obert 86 expedients. El 2020, en plena pandèmia, es van registrar 11 casos. I el 2019, quatre.
Aquest canvi substancial té un origen anunciat. El Govern va explicar el setembre de l'any 2022 que reforçaria l'estructura de Consum amb una vintena de nous treballadors perquè tramitessin els expedients que calguessin. La intenció era agafar "velocitat de creuer", deia el llavors director de l'ens català de defensa del consumidor, Francesc Sutrias.
També es donava resposta així a una pressió social -encapçalada per la PAH- que havia denunciat a peu de carrer que la Generalitat no es prenia seriosament els incompliments de la llei quan els protagonitzaven grans tenidors d'habitatge. Aquestes reclamacions es van disparar després de comprovar que els intents de prohibir els desnonaments de famílies vulnerables amb noves normes aprovades al Parlament xocaven contra la interpretació que feien els jutges, que concloïen que la Generalitat només tenia potestat per sancionar els propietaris però no per aturar processos de desallotjaments.
Ara, fonts del departament de Territori -en contacte amb Economia i Empresa, d'on penja Consum- defensen que haver iniciat 1.744 expedients de sanció contra grans tenidors demostra el compromís del Govern amb el dret a l'habitatge. El cert és que aquestes xifres superen les expectatives anunciades pel conseller Roger Torrent, que assegurava que es podrien tramitar un centenar de casos al mes. Segons aquestes dades, la mitjana és de 159 inicis de sanció administrativa mensuals. Aquesta estadística, a més, deixa fora els casos de Barcelona i Manlleu, ja que són els dos municipis catalans que han decidit exercir el dret a gestionar ells mateixos aquesta activitat sancionadora.
Sancions d'uns 25.000 euros
Iniciar un expedient no significa, automàticament, que el cas acabi en multa. S'obre tot un període que acostuma a durar entre mig any i un any en què l'afectat té dret a defensar-se i aportar arguments contra el càstig. De fet, fins al juliol de 2022, només s'havien arribat a imposar cinc sancions contra grans tenidors per part de la Generalitat. El passat mes de maig, ja s'havien executat 91 multes que es concentraven en tretze grans empreses reincidents. Són operadors que decideixen obviar la llei catalana i no fer lloguers assequibles a famílies pobres malgrat tenir una cartera de més d'almenys 10 habitatges.El perquè és clar. Pot sortir rendible esquivar la norma. De fet, la Generalitat insisteix que no té una voluntat "recaptatòria". La mitjana de les primeres sancions situava el càstig final en 24.725 euros per cada pis on s'ha detectat un incompliment. Si es paga ràpidament, aquest import queda reduït a la meitat. La possibilitat de recuperar poc més de 10.000 euros de penalització en el mercat residencial actual amb una certa rapidesa és ben real. D'una banda, el mercat del lloguer habitual encara bat ècords. A Barcelona els nous contractes ja arriben als 1.171 euros. Hi ha barris on se superen els 2.000 euros de mitjana dels nous lloguers. D'altra banda, existeix el fenomen dels contractes de temporada: una via alternativa que encara dispara més els preus i deixa més llibertat al propietari.
Sigui com sigui, el govern d'ERC pretén continuar esgotant el compliment de la llei a través de les multes, esperant que hi hagi un canvi de cultura entre els propietaris. De fet, des de l'Agència Catalana de Consum remarquen que hi ha casos en què s'eviten aquestes sancions perquè el tenidor canvia la seva postura inicial i acaba negociant amb la família que viu al pis i té pocs recursos econòmics. També la PAH reivindica aquesta realitat.