La llei de l'habitatge de l'Estat no carbura. Almenys, de moment. Malgrat que els diferents governs situïn el dret a la llar com a màxima prioritat, les grans carpetes d'aplicació ràpida que acompanyaven aquesta llei -la regulació dels lloguers i la mediació antidesnonaments- no tenen cap aplicació efectiva més de mig any després que la norma entrés en vigor. El topall al lloguer ha quedat en suspens i en mans de l'executiu espanyol, que ha tallat les ales als intents de la Generalitat de desplegar-lo ràpidament. A banda, la matèria que correspon a l'administració catalana, com és el paper de dissenyar una intermediació prèvia al fet que un gran tenidor pugui iniciar una demanda als jutjats, tampoc està resolta. De fet, més de sis mesos després de l'arribada d'aquest plantejament legal, no s'han desplegat les mediacions amb un nou sistema, apunten diverses fonts especialitzades a Nació.
La nova llei d'habitatge estatal preveu que els grans propietaris -amb més de 10 habitatges- ja no poden demanar a un jutge que comenci els tràmits d'un desnonament sense més. Abans han de demostrar que han dialogat amb els ocupants de l'habitatge. En concret, el text legal parla d'un procés de "conciliació" o "intermediació". Hi diu que l'ha de de definir l'administració competent. En aquest cas, la Generalitat. I en el cas de Barcelona, s'ha decidit que es farà també amb implicació del govern municipal. Ara bé, això encara no s'ha resolt.
Al juliol, la consellera de Territori, Ester Capella, anunciava que havien activat 87 oficines dependents de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya perquè els grans tenidors estiguessin "obligats a passar per una intermediació" abans d'arribar als jutjats. Ho va explicar en una entrevista a El Periódico. En aquest temps, també s'ha desplegat un tràmit digital per fer els primers passos d'aquest nou sistema. Ara bé, això no ha anat més enllà. Tant és així que la setmana passada, en una trobada digital amb presència de diferents administracions d'arreu del territori i agents del sector, un representant de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va donar a entendre que encara no s'havia fet cap mediació. A més, també va exposar que la voluntat és que aquest tràmit pugui resoldre's telemàticament. És a dir, que no impliqui reunions presencials entre propietaris i habitants per intentar arribar a un acord, sinó que es pugui resoldre simplement amb una comunicació per correu.
Aquesta realitat casa amb el que han viscut des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Catalunya. Els membres d'aquesta plataforma pel dret a l'habitatge -implicada en el naixement de la nova llei- van reunir-se amb el Departament de Territori abans de l'estiu. "S'ha d'entendre que quan arriba la llei aquesta figura de la intermediació no existeix. És nova i s'ha de reglar. S'ha de fer. Ja som a Nadal i no sabem com ha quedat el tema. El que sabem és no s'ha fet cap mediació. Això és així", explica la portaveu de la PAH barcelonina, Lucía Delgado. Mentrestant, centenars de propietaris arreu del territori català han iniciat alguna mena de tràmit per desnonar des del maig, quan va entrar en vigor la nova llei. Des de les entitats socials es tema que algun d'aquests expedients ja hagi caducat -davant la manca de mediació plantejada per l'administració- i ja hi hagi casos de desnonaments en mans de jutges sense que s'hagi produït cap intent conciliador. Aquest diari ha reclamat les dades a l'ens dependent de la Generalitat, però no n'ha obtingut cap resposta.
Què significa la mediació antidesnonaments?
A més, des de la PAH assenyalen que el pròxim 31 de desembre acaba la moratòria antidesnonaments present des de l'inici de la pandèmia. D'una banda, reclamen al nou govern de Pedro Sánchez que mantingui aquest escut social i el converteixi en estructural. Ara bé, si això no passa i s'acaba aquesta protecció dels més vulnerables, "cal tenir a punt les intermediacions previstes a la llei", remarca Delgado.
Públicament, tampoc no s'ha explicat el model d'intermediació o conciliació que es vol aplicar a Catalunya. Si serà presencial o digital, o quin calendari preveu. Només Barcelona està previst que gestioni de manera autònoma aquestes peticions dels grans propietaris. Ara bé, fonts internes de l'àrea d'habitatge de l'Ajuntament constaten que tampoc no s'ha fet cap pas efectiu per assumir aquesta gestió. Les peticions dels propietaris que arriben al consistori, de moment, es deriven a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Des del sector dels propietaris hi ha un sentiment ambivalent al voltant de la figura de la mediació prèvia al desnonament. El col·legi i associació d'agents immobiliaris API Catalunya defensa que és una oportunitat, però que arriba en un mal moment. "Si els tempos de la justícia fossin els que toquen, podria valorar-se positivament la mediació. Aquí hi estem a favor, perquè pot servir per evitar la judicialització de molts casos", puntualitza Carles Sala, portaveu de l'entitat d'agents immobiliaris i exsecretari d'Habitatge de la Generalitat. Tanmateix, també considera que s'està travessant "un context" que "preocupa" els propietaris perquè amb els darrers canvis legals a la pràctica "encara costa més recuperar la possessió". Al seu torn, el president de l'Associació de Propietaris de Catalunya, Sergi Llagostera, és més contundent: "La mediació no funcionarà. Ningú s'hi posarà d'acord. És un tràmit dilatori".
Una "descoordinació" sorprenent
A aquesta oposició frontal al nou requeriment se li sumen algunes primeres experiències amb el tràmit. "Està sent un embolic", fa constar Llagostera. De fet, en aquesta mateixa línia, es lamenta que la llei hagi establert un període de dos mesos entre que el propietari inicia l'intent de mediació i el fet que si no hi ha cap resposta per part de l'administració, es pot començar la via judicial. "És excessiu,amb 20 dies n'hi hauria prou. Però ara l'Agència de l'Habitatge de Catalunya triga a respondre, després et contesta que falta alguna coseta, i els mesos van passant", es queixa el representant dels propietaris.
Al seu parer, tampoc no s'hauria de fixar qui és gran tenidor segons el nombre d'immobles que tingui, sinó pels beneficis econòmics que en tregui. "Pots tenir set pisos i recaptar pocs diners perquè tens lloguers més baixos, o pots tenir-ne quatre molt ben situats i recaptar molt. S'hauria de mirar la rendibilitat", opina el representant dels propietaris catalans.
A més, tant Sergi Llagostera com Carles Sala assenyalen la possible arribada de la regulació de lloguers com el motiu que fa que els nous contractes d'arrendament siguin cada vegada més alts. "La gent, davant la tempesta anunciada, obre el paraigües i apuja les rendes per qüestions com que després no serà possible fer-ho", apunta el portaveu d'API Catalunya. De fet, el mateix representant immobiliari -amb experiència en formar part de la maquinària d'un govern- reivindica que el sector ha quedat desorientat darrerament pel temps que ha passat entre l'arribada de la llei espanyola i la possible arribada de la regulació de lloguers a Catalunya. Sala assegura està "molt sorprès" amb l'escenari actual. "No acabem d'entendre aquesta descoordinació entre els governs que havien estat dialogant per la llei i els grups parlamentaris que hi donaven suport. No entenem aquest compàs entre aprovar les àrees tensades a Catalunya i confirmar-les a Madrid", resol.
Pressió al PSOE i Sumar pels lloguers
Des de l'executiu català fa temps que s'explica que s'han fet tots els deures per regular els lloguers al país, però que el govern espanyol hi posa traves. De fet, a l'estiu, Capella ja va presentar els 140 municipis on es volia intervenir sobre els contractes d'arrendament. També es va acotar la concepció de "gran tenidor" al fet de tenir cinc propietats, en el cas del mercat del lloguer. Ara bé, l'executiu en mans de Pedro Sánchez no veu amb bons ulls la pressa catalana i evita validar les àrees d'habitatge tens definides per la conselleria de Territori. Fins que això no passi, els lloguers no es regularan. Tampoc no hi ha consens a l'hora de permetre que Catalunya operi amb l'índex català de referència, la línia que marcaria el topall dels lloguers i que ja va funcionar durant la regulació catalana. Es vol dissenyar una eina estatal. I això encara no s'ha aclarit en quin punt es troba. El govern espanyol, contactat per aquest diari, no ha facilitat cap informació nova sobre aquesta carpeta.
Aquesta situació indigna les entitats que més van pressionar perquè la llei fos una realitat. El forat temporal de més de mig any "és gravíssim i incomprensible", denuncia la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. Barreres com la de no acceptar l'índex català perquè s'està treballant en una fórmula estatal són "excuses del PSOE" per "bloquejar amb mecanismes administratius" una llei que hi van votar a favor. A més, Arcarazo pressiona Sumar -l'altre membre del govern espanyol- apuntant que la formació va prometre una aplicació "immediata" de la regulació de lloguers en els territoris que tinguessin l'empenta. Una iniciativa que de moment ha liderat Catalunya, sense èxit. "Ja no és que els lloguers no segueixin pujant. Anem tan tard que ara s'hauran de prendre mesures perquè baixin", remata la portaveu del sindicat.