La majoria dels estudis que van analitzar la regulació de lloguers catalana coincidien a reconèixer que la contenció de rendes va baixar el preu del lloguer. Així ho va certificar Nació en una anàlisi de les investigacions acadèmiques sobre el fenomen. A posteriori, els preus no van deixar d'enfilar-se, batent rècords de manera permanent. Malgrat això, encara hi ha veus que plantegen dubtes sobre l'efecte d'un nou topall al mercat dels arrendaments. De moment, el Govern ha respost amb unes dades sobre la nova regulació -ara en base a la llei espanyola de l'habitatge- que tornen a incidir en la mateixa conclusió: quan s'intervé el mercat del lloguer, els preus dels nous contractes baixen. Així, en els 140 municipis on s'ha aplicat inicialment el topall, la davallada del cost d'un arrendament ha estat del 5% respecte al trimestre anterior. A les poblacions on no hi havia cap mesura de control -també on hi ha menys demanda- la reducció s'ha quedat en un 0,6%.
Un dels grans focus d'aquestes dades era Barcelona, paradigma de l'escalada de preus i la lluita per un habitatge digne. Les darreres xifres disponibles situaven el lloguer mitjà dels nous contractes en 1.193 euros. En només tres anys, llogar un pis a la capital catalana s'havia encarit 300 euros més al mes, de mitjana. Ara, després del primer trimestre en què la regulació ha estat plenament efectiva,la ciutat ha experimentat una davallada de 60 euros respecte al tres mesos anteriors. Els contractes que s'han signat entre abril i juny han registrat una mitjana de 1.131 euros. Es trenca així una dinàmica sostinguda d'increments que havien d'afrontar les butxaques dels inquilins.
A la resta de poblacions del 140 municipis declarats zona tensa, que representen més del 80% de la població catalana, també s'ha reduït els preus, segons les dades de la Generalitat. Tot plegat ha fet que a les ciutats on existeix un topall -per als grans tenidors és l'índex de referència o el preu del contracte anterior, mentre que en el cas dels petits propietaris el límit el marca el preu del contracte previ- s'hagi notat un canvi que ara anirà més enllà. A partir d'aquest dimecres, 131 municipis catalans més s'uniran oficialment a la regulació de lloguers, ja que el govern espanyol ha fet el pas definitiu que feia mesos que havia quedat al tinter. Per contra, la contenció de rendes seguirà sense aplicar-se als pobles on la demanda d'habitatge no és problemàtica.
Reducció de contractes i possibles explicacions
L'altra gran carpeta en què hi havia les mirades posades era en quants contractes se signarien. És a dir, si hi hauria menys propietaris posant pisos a lloguer per l'existència d'una regulació que limita els seus beneficis. En aquest cas, en els municipis declarats zona tensa s'ha detectat una davallada del 17% de les formalitzacions de contractes de lloguer respecte a les dades del trimestre anterior. A la resta del territori, en canvi, la reducció s'ha quedat en un 1,6%. Aquest fet, que el sector immobiliari atribueix als pocs incentius que tenen els propietaris per seguir llogant les seves propietats, té diverses explicacions possibles.
El Govern conclou que això passa, sobretot, perquè els amos dels immobles opten per fórmules alternatives que no són els contractes de llarga durada, els de tota la vida, els que es registren a les estadístiques del lloguer habitual. "Cal regular l'habitatge temporal i d'habitacions perquè no hi pugui haver una desviació de lloguers habituals cap a lloguers temporals", ha apuntat aquest matí la consellera Sílvia Paneque.
Al seu torn, el Sindicat de Llogateres coincideix a assenyalar que hi ha una part dels contractes que s'han deixat de dedicar a famílies perquè hi visquin permanentment perquè els lloguers de temporada són més llaminers, ja que permeten disparar preus i reduir els drets dels inquilins. Ara bé, també assenyalen un altre element de pes. "Menys nous contractes signifiquen menys rotació, és a dir, menys gent forçada a canviar de pis per augments de preu. És un matís important que sovint s'oblida en les anàlisis del mercat immobiliari: menys nous contractes de lloguer no vol dir menys gent vivint de lloguer", resolen des de l'entitat pel dret a l'habitatge.