16
de març
del
2024
Actualitzat
el
18
de març
a les
8:14h
Carme Arcarazo (Barcelona, 1996) és portaveu del Sindicat de Llogateres. Fa vuit anys, aquesta entitat ni tan sols existia. Ara són peça imprescindible per entendre perquè Catalunya ha vist néixer dues regulacions de lloguers els últims anys. La segona comença a caminar aquest dissabte 16 de març, després que la primera la tombés el Tribunal Constitucional. Els nous contractes de lloguer -l'any passat se'n van fer 133.000 a tot Catalunya- ja no podran incloure pujades de preu a gust del propietari. Almenys a 140 municipis del país. Aquesta és la teoria. Arcarazo sap que la pràctica depèn de com ho apliqui l'administració i per això posa pressió a una Generalitat que encara no ha explicat com farà complir una normativa que ja és vigent.
L'economista i militant pel dret a l'habitatge també planteja la nova contenció de rendes com un punt d'inici, insuficient però necessari, per capgirar com ha funcionat fins ara el mercat. El lloguer és un impost que paguen els pobres als rics, diu. En una conversa amb Nació, Carme Arcarazo també adverteix dels riscos que es filtren entre les les carpetes pendents d'aclarir: com el lloguer de temporada o el futur de la reserva del 30% d'habitatge protegit als nous edificis de Barcelona. De fons, mostra satisfacció per haver fet moure un PSOE que prometia que no regularia els lloguers a l'Estat i que ara, des del govern espanyol, ja reivindica els topalls als arrendaments.
Què ha de significar aquesta regulació?
En aquest país, fins ara, quan s'acabava el contracte li podies dir a una família "o em pagues 300 euros més al mes o te'n vas". Estàvem en una situació d'extorsió generalitzada. Jugaven amb el fet que la casa és un bé inelàstic -perquè no és fàcil per a una persona traslladar-se, moure els fills d'escola, allunyar-se de la seva família- per extorquir la gent. Amb la regulació s’aturaran les pujades. Evidentment, això no passa sol. Que baixin els preus depèn del fet que la gent estigui organitzada i que es vagi més enllà de la regulació, però el punt de partida és molt diferent al de fa uns anys, que era una barra lliure a l'especulació promoguda des de la política.
Què més ha de passar?
Que es redueixi la desigualtat, perquè és una política redistributiva. Un estudi recent explicava, a partir de dades de l’Agència Tributària, que els rendistes, sense tenir en compte els ingressos que reben pels lloguers que tenen, ja cobren el doble que els llogaters. A més, els fons d'inversió ni tan sols paguen impostos. A partir d’aquí, una política que limita els beneficis dels rendistes i dona alè als llogaters el que fa és redistribuir la riquesa. Al final, el lloguer és una taxa al revés: és un impost que paguem els pobres als rics.
I confia que això serà així des d’aquest mateix dissabte?
És evident que no. Perquè el primer que cal aclarir és el règim sancionador. És a dir, en matèria laboral, evidentment que hi ha incompliments i abusos, però també hi ha sancions i inspeccions. A Catalunya pràcticament no hi ha inspectors d'habitatge. No hi ha cap administració pública que estigui vigilant que la llei es compleixi d’ofici. Això és un gran problema. Les administracions han de vetllar perquè les seves pròpies lleis es compleixin.
Parla d’una omissió de funcions generalitzada en matèria d’habitatge?
És que en altres matèries és impensable que no hi hagi inspecció. Ens trobem els darrers mesos a Barcelona que a qualsevol persona li han posat una multa per anar en bici, per estar parlant massa fort al carrer o per fer una cervesa en una plaça. Amb el Pla Endreça tenim una vigilància pública desmesurada per motius que en el fons no estan vulnerant cap dret essencial. En canvi, tenim el dret a l'habitatge, que és pilar de molts més drets i és on la gent s'està jugant la meitat del seu sou i la seva vida, i aquí ningú controla res. Això no pot seguir així.
Catalunya està preparada per fer aquest pas?
Portem molts mesos repetint que entre la llei d’habitatge i l’arribada de la regulació s'ha donat un temps extra als fons d'inversió i immobiliàries perquè facin les últimes pujades, però aquest temps extra també ha estat un període perquè les administracions es poguessin preparar. És vergonyós que la regulació entri en vigor i no estigui clar quin serà el règim sancionador o com sabrà la gent si el seu tenidor és gran o petit de manera gratuïta i accessible. Tampoc queda clar quina serà la campanya informativa. A Berlín quan es va aprovar una llei similar, tots els llogaters van rebre una carta a casa seva. A Nova York, el metro i els carrers estaven completament empaperats informant els llogaters dels seus nous drets i a les immobiliàries, de les seves noves responsabilitats.
Heu assenyalat amb claredat el govern espanyol i concretament el PSOE durant els treballs de la regulació. Ara creieu que el Govern s'ha adormit?
Sí. No s'entén que vuit mesos després, l'Incasòl no tingui clar de quina manera les persones sabran quin era el preu anterior d'un contracte. No s'entén perquè no s'han trobat els mecanismes per sancionar des de Catalunya. No queda clar com serà l'accés a la informació. La relació amb l’Estat sempre ha estat complicada. Crec que tots sabem que el PSOE està alineat amb els interessos immobiliaris. Que la penúltima secretària d'habitatge ara hagi fitxat per Asval [Associació de propietaris d’habitatges de lloguer] ho torna a demostrar. Però d'un Govern de la Generalitat que va ser pioner a aplicar la primera regulació de preus a tot l'Estat també s'esperaria que hagués posat esforços en el desplegament d'aquesta llei.
Amb la llei catalana vau ser peça clau durant la redacció de la llei. Quin ha estat el paper del sindicat en aquesta nova contenció de rendes?
Sense el Sindicat de Llogateres, a l'Estat no s'hagués aconseguit una regulació dels lloguers. Fa només quatre anys el PSOE estava completament tancat en banda i el ministre de Transports d'aquell moment repetia una vegada i una altra que no es regularien els lloguers en aquest país. Aquesta regulació no havia de passar, no estava escrita enlloc. La idea era que el mercat seguís desregulat i que els grans fons com Blackstone poguessin seguir fent negoci. Ara, aquest petit tros d’història s’explica gràcies als milers de llogaters que s’han organitzat els últims set anys, desobeint perquè la gent pugui quedar-se a casa seva.
Abans citava Berlin i Nova York. Quin és el gran referent internacional pel que fa a la regulació de lloguers?
Sincerament? Catalunya. Hi vam tenir una regulació dels lloguers que, amb molts entrebancs, durant un any i mig va donar molt bons resultats. A aquells municipis que van regular els lloguers els preus van baixar entre un 4% i un 6%, mentre a aquells municipis que no ho van fer, els preus van seguir pujant. I d'altra banda va desmentir un mantra que la patronal immobiliària no havia parat de repetir durant anys, que era que l'oferta es desplomaria. No va passar i va seguir creixent. No ho diem nosaltres, ho diu l'únic article que ha estat publicat en una revista acadèmica indexada, és a dir, reconeguda pel corpus científic.
Escenari pràctic: comptem que la part immobiliària fa trampes i ofereix un habitatge a un preu superior del permès amb la nova regulació. Què pot fer l’aspirant a llogater que necessita un sostre i que sap que hi ha 20 persones més interessades en aquell pis?
És veritat que quan estàs buscant pis, la situació és complexa. Les immobiliàries tenen un comportament molt mafiós de vegades. Llavors, en aquests casos, jo recomanaria que signin el contracte i que després vinguin al sindicat i batallin perquè els hi abaixin el preu, perquè qui ha comès una il·legalitat és l’altra part. Quan et trobes dins del pis és més fàcil negociar.
Com es rebat l’argument que diu que això només treurà pisos del mercat del lloguer?
El gran argument de la part immobiliària és l'oferta. I aquí cal aturar-se. Perquè ho presenten com una disjuntiva. “Si regules el lloguer, cau l'oferta. I si no regules, l'oferta puja”, diuen. Però una cosa és regular el preu del lloguer i l'altra és fer polítiques d'oferta d’habitatge. Evidentment que s'han de fer polítiques d'habitatge públic, però per arribar a la situació del parc públic de Viena al ritme actual caldria esperar fins l'any 2861, d'aquí a 27 generacions. A banda, tenir més oferta pública tampoc garanteix que al mercat privat els preus baixin. Per això necessitem les dues coses. Ara bé, si volem recuperar oferta de pisos de lloguer hi ha una via més ràpida: recuperar els habitatges que hem perdut cap al lloguer de temporada i cap al lloguer turístic.
Posem per cas que hi haurà propietaris que amb la regulació ja no treguin tants de diners pel pis i decideixin no llogar-lo.
A mi m'agradaria saber on aniran aquests pisos. Volaran?
Es posaran a la venda. Però no tothom pot comprar.
Cert. Però també pot ser que les grans empreses immobiliàries deixin d'estar-hi tan interessades, si hi ha una regulació de preus. Si fons com Blackstone o Cerberus ja no volen comprar-los, perquè ja no en trauran la rendibilitat afegida de vendre'ls en un temps, ens hem de plantejar, si això passa, què ens sembla. Jo no tinc clar que això sigui una mala notícia. Diguem-ho diferent: si ningú vol comprar, perquè no pot o perquè ja no hi treu aquella rendibilitat, això pot tenir efectes positius, com que baixin els preus. Beneficiaria tant la gent que pugui comprar-se un pis com l'administració, si els volgués adquirir.
Els informes que posen en dubte la regulació de lloguers són de part?
En aquest país tenim un problema més enllà de les polítiques públiques, que és la producció de coneixement. La producció de coneixement en matèria d'habitatge està finançada en la seva gran majoria per la patronal immobiliària. Això no és seriós ni és de país normal. No pot ser que la Universitat Pompeu Fabra, que és qui publica de manera més constant informes sobre habitatge, tingui cinc càtedres i només una d'elles vingui de finançament públic. La resta venen de Tecnocasa, una immobiliària; de Metropolitan House, una promotora que es dedica a vendre pisos a fons d'inversió; d'Agents de la Propietat Immobiliària; i de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya. A ningú li estranya que no parin de sortir articles tot el dia dient que la regulació no funciona. Esclar, a aquesta gent els hi estan tocant els beneficis. Estem sent captius dels interessos de la patronal perquè aquests informes acaben tenint pes sobre els legisladors i els mitjans de comunicació, i això no permet fer política pública seriosa.
Els lloguers de temporada no s’han regulat. A l’Ajuntament s’hi ha presentat alguna idea, la Generalitat va dir que ho faria però s’ha acabat la legislatura sense llei i l’Estat té oberta la carpeta, però de moment, res. És una utopia a curt termini?
No. La pròpia ministra ha reconegut que és un problema que se'ls hi ha desbordat. La situació del lloguer de temporada està completament assalvatjada i cal posar-hi ordre. Evidentment, el PSOE voldrà abordar-ho d'alguna manera que encara no acabem de saber.
Com es posa fre a una fórmula que continua sent vàlida, sobretot per a alguns col·lectius a l’alça com els nòmades digitals que venen només un temps?
El que hauria de fer l'Estat és treure els incentius del lloguer de temporada. Això vol dir que entri dins de la regulació de preus, que tampoc s'hagin de pagar honoraris i que s'hagi de justificar molt bé els casos en què es faci un lloguer estacional, ensenyant quina és la primera residència d'aquesta persona i per què es motiva un contracte temporal i no un de permanent. A més, si s'encadenen dos lloguers de temporada amb el mateix inquilí, s'ha de convertir en lloguer habitual.
Darrerament, també heu presentat batalla per la reserva del 30% d’habitatge protegit als nous edificis de Barcelona. El vostre argument és que s’ha deixat morir des de dins una mesura incòmoda que ara es presenta com a inefectiva perquè té uns resultats pobres. Assumiu que el retoc que proposarà de manera imminent el govern Collboni aigualirà la mesura o deixeu la porta oberta a què pugui millorar-la?
No. És un desastre que es retrocedeixi en aquesta matèria. El que ens arriba és que es vol fer que el 30% deixi de ser efectiu en el cas de les grans rehabilitacions. Precisament, on és més important. En aquesta ciutat tenim fons d'inversió que s'han dedicat a comprar blocs, fer grans remodelacions i triplicar els lloguers. Tenim la Casa Orsola i infinitat de casos. En ciutats tan consolidades com la nostra, que el marge de creixement és molt baix, normes com el 30% s'asseguren que realment el privat es corresponsabilitza d'un dret constitucional. Treure aquest component del 30% seria aigualir la mesura i que no tingués cap mena de sentit.
La regulació de lloguers ha estat la senyera del sindicat els últims anys. Quin és el següent gran objectiu?
La població segueix vivint ofegada i cal que els lloguers baixin. Aquí la regulació ho obliga en alguns casos, si el propietari de casa teva té cinc habitatges i el teu contracte està per sobre de l'índex, el preu haurà de baixar. Però hem d'anar més enllà. Ara s’obre un nou cicle i hem d'anar a per baixades.
Què vol dir “anar a per baixades”? Per acabar.
Ens han contactat vàries finques senceres on tothom està pagant per sobre de l'índex. Però en el contracte a molta gent encara li falten tres o quatre anys perquè s'acabi. Hem de començar a fer negociacions col·lectives en massa per abaixar els lloguers. Aquí s'obren moltes oportunitats. Crec que en els pròxims temps veurem vagues de lloguer. És a dir, blocs sencers que diguin "no, no, vostè m'està cobrant per sobre de l'índex" o "abaixi'ns el contracte al marge de baix de l'índex".
L'economista i militant pel dret a l'habitatge també planteja la nova contenció de rendes com un punt d'inici, insuficient però necessari, per capgirar com ha funcionat fins ara el mercat. El lloguer és un impost que paguen els pobres als rics, diu. En una conversa amb Nació, Carme Arcarazo també adverteix dels riscos que es filtren entre les les carpetes pendents d'aclarir: com el lloguer de temporada o el futur de la reserva del 30% d'habitatge protegit als nous edificis de Barcelona. De fons, mostra satisfacció per haver fet moure un PSOE que prometia que no regularia els lloguers a l'Estat i que ara, des del govern espanyol, ja reivindica els topalls als arrendaments.
Què ha de significar aquesta regulació?
En aquest país, fins ara, quan s'acabava el contracte li podies dir a una família "o em pagues 300 euros més al mes o te'n vas". Estàvem en una situació d'extorsió generalitzada. Jugaven amb el fet que la casa és un bé inelàstic -perquè no és fàcil per a una persona traslladar-se, moure els fills d'escola, allunyar-se de la seva família- per extorquir la gent. Amb la regulació s’aturaran les pujades. Evidentment, això no passa sol. Que baixin els preus depèn del fet que la gent estigui organitzada i que es vagi més enllà de la regulació, però el punt de partida és molt diferent al de fa uns anys, que era una barra lliure a l'especulació promoguda des de la política.
Què més ha de passar?
Que es redueixi la desigualtat, perquè és una política redistributiva. Un estudi recent explicava, a partir de dades de l’Agència Tributària, que els rendistes, sense tenir en compte els ingressos que reben pels lloguers que tenen, ja cobren el doble que els llogaters. A més, els fons d'inversió ni tan sols paguen impostos. A partir d’aquí, una política que limita els beneficis dels rendistes i dona alè als llogaters el que fa és redistribuir la riquesa. Al final, el lloguer és una taxa al revés: és un impost que paguem els pobres als rics.
I confia que això serà així des d’aquest mateix dissabte?
És evident que no. Perquè el primer que cal aclarir és el règim sancionador. És a dir, en matèria laboral, evidentment que hi ha incompliments i abusos, però també hi ha sancions i inspeccions. A Catalunya pràcticament no hi ha inspectors d'habitatge. No hi ha cap administració pública que estigui vigilant que la llei es compleixi d’ofici. Això és un gran problema. Les administracions han de vetllar perquè les seves pròpies lleis es compleixin.
"La regulació de lloguers redistribueix la riquesa i redueix la desigualtat"
Parla d’una omissió de funcions generalitzada en matèria d’habitatge?
És que en altres matèries és impensable que no hi hagi inspecció. Ens trobem els darrers mesos a Barcelona que a qualsevol persona li han posat una multa per anar en bici, per estar parlant massa fort al carrer o per fer una cervesa en una plaça. Amb el Pla Endreça tenim una vigilància pública desmesurada per motius que en el fons no estan vulnerant cap dret essencial. En canvi, tenim el dret a l'habitatge, que és pilar de molts més drets i és on la gent s'està jugant la meitat del seu sou i la seva vida, i aquí ningú controla res. Això no pot seguir així.
Catalunya està preparada per fer aquest pas?
Portem molts mesos repetint que entre la llei d’habitatge i l’arribada de la regulació s'ha donat un temps extra als fons d'inversió i immobiliàries perquè facin les últimes pujades, però aquest temps extra també ha estat un període perquè les administracions es poguessin preparar. És vergonyós que la regulació entri en vigor i no estigui clar quin serà el règim sancionador o com sabrà la gent si el seu tenidor és gran o petit de manera gratuïta i accessible. Tampoc queda clar quina serà la campanya informativa. A Berlín quan es va aprovar una llei similar, tots els llogaters van rebre una carta a casa seva. A Nova York, el metro i els carrers estaven completament empaperats informant els llogaters dels seus nous drets i a les immobiliàries, de les seves noves responsabilitats.
Heu assenyalat amb claredat el govern espanyol i concretament el PSOE durant els treballs de la regulació. Ara creieu que el Govern s'ha adormit?
Sí. No s'entén que vuit mesos després, l'Incasòl no tingui clar de quina manera les persones sabran quin era el preu anterior d'un contracte. No s'entén perquè no s'han trobat els mecanismes per sancionar des de Catalunya. No queda clar com serà l'accés a la informació. La relació amb l’Estat sempre ha estat complicada. Crec que tots sabem que el PSOE està alineat amb els interessos immobiliaris. Que la penúltima secretària d'habitatge ara hagi fitxat per Asval [Associació de propietaris d’habitatges de lloguer] ho torna a demostrar. Però d'un Govern de la Generalitat que va ser pioner a aplicar la primera regulació de preus a tot l'Estat també s'esperaria que hagués posat esforços en el desplegament d'aquesta llei.
Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres Foto: Hugo Fernández
Amb la llei catalana vau ser peça clau durant la redacció de la llei. Quin ha estat el paper del sindicat en aquesta nova contenció de rendes?
Sense el Sindicat de Llogateres, a l'Estat no s'hagués aconseguit una regulació dels lloguers. Fa només quatre anys el PSOE estava completament tancat en banda i el ministre de Transports d'aquell moment repetia una vegada i una altra que no es regularien els lloguers en aquest país. Aquesta regulació no havia de passar, no estava escrita enlloc. La idea era que el mercat seguís desregulat i que els grans fons com Blackstone poguessin seguir fent negoci. Ara, aquest petit tros d’història s’explica gràcies als milers de llogaters que s’han organitzat els últims set anys, desobeint perquè la gent pugui quedar-se a casa seva.
"Si la immobiliària et fa trampes amb el lloguer ara, signa, vine al sindicat i batalla perquè t'abaixin el preu des de dins"
Abans citava Berlin i Nova York. Quin és el gran referent internacional pel que fa a la regulació de lloguers?
Sincerament? Catalunya. Hi vam tenir una regulació dels lloguers que, amb molts entrebancs, durant un any i mig va donar molt bons resultats. A aquells municipis que van regular els lloguers els preus van baixar entre un 4% i un 6%, mentre a aquells municipis que no ho van fer, els preus van seguir pujant. I d'altra banda va desmentir un mantra que la patronal immobiliària no havia parat de repetir durant anys, que era que l'oferta es desplomaria. No va passar i va seguir creixent. No ho diem nosaltres, ho diu l'únic article que ha estat publicat en una revista acadèmica indexada, és a dir, reconeguda pel corpus científic.
Escenari pràctic: comptem que la part immobiliària fa trampes i ofereix un habitatge a un preu superior del permès amb la nova regulació. Què pot fer l’aspirant a llogater que necessita un sostre i que sap que hi ha 20 persones més interessades en aquell pis?
És veritat que quan estàs buscant pis, la situació és complexa. Les immobiliàries tenen un comportament molt mafiós de vegades. Llavors, en aquests casos, jo recomanaria que signin el contracte i que després vinguin al sindicat i batallin perquè els hi abaixin el preu, perquè qui ha comès una il·legalitat és l’altra part. Quan et trobes dins del pis és més fàcil negociar.
L'economista i militant pel dret a l'habitatge, Carme Arcarazo | Foto: Hugo Fernández
Com es rebat l’argument que diu que això només treurà pisos del mercat del lloguer?
El gran argument de la part immobiliària és l'oferta. I aquí cal aturar-se. Perquè ho presenten com una disjuntiva. “Si regules el lloguer, cau l'oferta. I si no regules, l'oferta puja”, diuen. Però una cosa és regular el preu del lloguer i l'altra és fer polítiques d'oferta d’habitatge. Evidentment que s'han de fer polítiques d'habitatge públic, però per arribar a la situació del parc públic de Viena al ritme actual caldria esperar fins l'any 2861, d'aquí a 27 generacions. A banda, tenir més oferta pública tampoc garanteix que al mercat privat els preus baixin. Per això necessitem les dues coses. Ara bé, si volem recuperar oferta de pisos de lloguer hi ha una via més ràpida: recuperar els habitatges que hem perdut cap al lloguer de temporada i cap al lloguer turístic.
"El gran referent internacional en regulació de lloguers és Catalunya"
Posem per cas que hi haurà propietaris que amb la regulació ja no treguin tants de diners pel pis i decideixin no llogar-lo.
A mi m'agradaria saber on aniran aquests pisos. Volaran?
Es posaran a la venda. Però no tothom pot comprar.
Cert. Però també pot ser que les grans empreses immobiliàries deixin d'estar-hi tan interessades, si hi ha una regulació de preus. Si fons com Blackstone o Cerberus ja no volen comprar-los, perquè ja no en trauran la rendibilitat afegida de vendre'ls en un temps, ens hem de plantejar, si això passa, què ens sembla. Jo no tinc clar que això sigui una mala notícia. Diguem-ho diferent: si ningú vol comprar, perquè no pot o perquè ja no hi treu aquella rendibilitat, això pot tenir efectes positius, com que baixin els preus. Beneficiaria tant la gent que pugui comprar-se un pis com l'administració, si els volgués adquirir.
Els informes que posen en dubte la regulació de lloguers són de part?
En aquest país tenim un problema més enllà de les polítiques públiques, que és la producció de coneixement. La producció de coneixement en matèria d'habitatge està finançada en la seva gran majoria per la patronal immobiliària. Això no és seriós ni és de país normal. No pot ser que la Universitat Pompeu Fabra, que és qui publica de manera més constant informes sobre habitatge, tingui cinc càtedres i només una d'elles vingui de finançament públic. La resta venen de Tecnocasa, una immobiliària; de Metropolitan House, una promotora que es dedica a vendre pisos a fons d'inversió; d'Agents de la Propietat Immobiliària; i de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya. A ningú li estranya que no parin de sortir articles tot el dia dient que la regulació no funciona. Esclar, a aquesta gent els hi estan tocant els beneficis. Estem sent captius dels interessos de la patronal perquè aquests informes acaben tenint pes sobre els legisladors i els mitjans de comunicació, i això no permet fer política pública seriosa.
"Les immobiliàries tenen un comportament molt mafiós de vegades"
Els lloguers de temporada no s’han regulat. A l’Ajuntament s’hi ha presentat alguna idea, la Generalitat va dir que ho faria però s’ha acabat la legislatura sense llei i l’Estat té oberta la carpeta, però de moment, res. És una utopia a curt termini?
No. La pròpia ministra ha reconegut que és un problema que se'ls hi ha desbordat. La situació del lloguer de temporada està completament assalvatjada i cal posar-hi ordre. Evidentment, el PSOE voldrà abordar-ho d'alguna manera que encara no acabem de saber.
Com es posa fre a una fórmula que continua sent vàlida, sobretot per a alguns col·lectius a l’alça com els nòmades digitals que venen només un temps?
El que hauria de fer l'Estat és treure els incentius del lloguer de temporada. Això vol dir que entri dins de la regulació de preus, que tampoc s'hagin de pagar honoraris i que s'hagi de justificar molt bé els casos en què es faci un lloguer estacional, ensenyant quina és la primera residència d'aquesta persona i per què es motiva un contracte temporal i no un de permanent. A més, si s'encadenen dos lloguers de temporada amb el mateix inquilí, s'ha de convertir en lloguer habitual.
La conversa amb Nació, en una terrassa de Sants | Foto: Hugo Fernández
Darrerament, també heu presentat batalla per la reserva del 30% d’habitatge protegit als nous edificis de Barcelona. El vostre argument és que s’ha deixat morir des de dins una mesura incòmoda que ara es presenta com a inefectiva perquè té uns resultats pobres. Assumiu que el retoc que proposarà de manera imminent el govern Collboni aigualirà la mesura o deixeu la porta oberta a què pugui millorar-la?
No. És un desastre que es retrocedeixi en aquesta matèria. El que ens arriba és que es vol fer que el 30% deixi de ser efectiu en el cas de les grans rehabilitacions. Precisament, on és més important. En aquesta ciutat tenim fons d'inversió que s'han dedicat a comprar blocs, fer grans remodelacions i triplicar els lloguers. Tenim la Casa Orsola i infinitat de casos. En ciutats tan consolidades com la nostra, que el marge de creixement és molt baix, normes com el 30% s'asseguren que realment el privat es corresponsabilitza d'un dret constitucional. Treure aquest component del 30% seria aigualir la mesura i que no tingués cap mena de sentit.
"En els pròxims temps veurem bloc sencers fent vagues de lloguer"
La regulació de lloguers ha estat la senyera del sindicat els últims anys. Quin és el següent gran objectiu?
La població segueix vivint ofegada i cal que els lloguers baixin. Aquí la regulació ho obliga en alguns casos, si el propietari de casa teva té cinc habitatges i el teu contracte està per sobre de l'índex, el preu haurà de baixar. Però hem d'anar més enllà. Ara s’obre un nou cicle i hem d'anar a per baixades.
Què vol dir “anar a per baixades”? Per acabar.
Ens han contactat vàries finques senceres on tothom està pagant per sobre de l'índex. Però en el contracte a molta gent encara li falten tres o quatre anys perquè s'acabi. Hem de començar a fer negociacions col·lectives en massa per abaixar els lloguers. Aquí s'obren moltes oportunitats. Crec que en els pròxims temps veurem vagues de lloguer. És a dir, blocs sencers que diguin "no, no, vostè m'està cobrant per sobre de l'índex" o "abaixi'ns el contracte al marge de baix de l'índex".