Si en alguna cosa és rica l'hemeroteca és en avisos de la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, que el seu partit entregaria "molt cars" els vots a Pedro Sánchez per ser investit o fer prosperar la seva agenda legislativa i que les contrapartides es cobrarien sempre "per avançat". Durant cinc anys, la dirigent postconvergent havia contraposat la seva exigència retòrica als vots que, segons ella, Gabriel Rufián i ERC donaven al PSOE "a canvi de res". D'aquí una mala relació entre els dos portaveus independentistes que impedeix acords entre ells també en temes de país, tal com explicava Roger Pi des de la capital espanyola. Carles Puigdemont també havia secundat el to de Nogueras i, fins i tot, havia assegurat a la campanya del 2023 que, com que Sánchez mai no complia, en cap cas tindria els vots del seu partit.
[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]
Però les eleccions de juliol de 2023 van fer que, malgrat haver obtingut el pitjor resultat històric del seu espai, els set escons de Junts fossin clau juntament amb els dels altres partits sobiranistes o d'esquerres per fer president Sánchez i donar estabilitat al govern PSOE-Sumar. Però, ben de pressa, els juntaires van descobrir que cobrar per avançat eren els pares i que el que des del córner es presentava com a molt senzill en una taula amb el govern espanyol era una mica més complex.
I això és el que ha passat amb el català a Europa. El que es va donar per segur no ha pogut ser i ahir el govern espanyol va tirar formalment la tovallola, si més no per ara. Després de diversos intents, l'executiu del PSOE i Sumar no se n'ha sortit de convèncer alguns dels estats membres de la UE i el català haurà d'esperar. És difícil jutjar què s'ha fet bé i què malament, però és possible que en tot aquest assumpte hi convisquin dues veritats a priori contradictòries: que cap govern espanyol havia defensat el català a Europa com ho ha fet fins ara el de Sánchez (i d'aquí que, sorpresos de descobrir el sobtat fervor plurilingüe dels diplomàtics espanyols, països com Alemanya o Itàlia demanin més temps), i que si el tema hagués estat realment prioritari, Espanya l'hauria fet prosperar fent-lo passar per davant d'altres de l'agenda bilateral o multilateral a Brussel·les. Veurem ara com ho entoma Junts, que després de molts avisos s'ha marcat aquesta tardor per decidir si manté o no el suport a Sánchez. De moment, ni l'amnistia s'ha aplicat a Puigdemont ni la gestió de les competències d'immigració s'ha traspassat. Tot això no és culpa del cap de l'executiu central, però no cal ser un conspiranoic per pensar que hi podria haver posat més el coll.
El problema no és només d'oportunitat, de preu o de pressió. El que aflora és que els socialistes, quan necessiten els vots, sigui per investir Sánchez o per investir Illa, prometen el que poden complir i el que no, i el que estan disposats a fer i el que no. Ha passat amb el català a Europa i és possible que estigui a punt de passar també amb el finançament singular del qual, formalment, encara no se n'aparta el Govern d'Illa. És una pràctica que permet desbloquejar investidures i aprovar lleis o pressupostos qui dia passa any empeny, però que dificulta les enteses de fons que normalitzarien de veritat el clima polític i greixarien la confiança entre els principals actors.
Avui no et perdis
- El fracàs del català a Europa porta al límit el pacte Puigdemont-Sánchez; per Oriol March.
- Entrevista a Juan Fernández, portaveu del PP al Parlament: «El nou finançament va contra Catalunya i crea divisió»; per Bernat Surroca Albet.
- Mediapro prescindeix de Tatxo Benet i culmina la seva transició; per Víctor Rodrigo.
- Judici a un guàrdia urbà per disparar a un sense llar: un cas singular pendent de l'aparició de la víctima; per David Cobo.
- Els efectes del canvi d'hora en la salut: «És com un petit jet-lag que dura un dia»; per Neus Climent.
El passadís
Els Mossos d'Esquadra investiguen si Isak Andic, el propietari de Mango, va morir d'un accident fortuït en caure per un barranc a Montserrat mentre hi feia una excursió o bé el va empènyer el seu fill Jonathan, amb qui no tenia precisament bona relació. Fa unes setmanes els responsables de la gestió de la muntanya van visitar la zona, coneguda com el camí de les coves del Salnitre, per valorar si calia reforçar la seguretat per evitar nous accidents. Ho van descartar.
La perla del DOGC
El Parlament busca xofers. N'havien de ser dos, però finalment en seran tres per jubilació del que els quedava i el DOGC publicava aquesta setmana l'acord de la mesa del Parlament ampliant la convocatòria. Aquests tres treballadors hauran d'atendre les necessitats de desplaçament en cotxe oficial de sis membres de la mesa (dos vicepresidents i quatre secretaris) de la cambra catalana. El president, Josep Rull, que és la segona autoritat del país, té conductor i cotxe permanentment assignat per atendre la seva agenda oficial. Podeu llegir aquí els requisits.
Vist i llegit
Feia tres anys que el cantautor xativí Feliu Ventura no treia disc. Hi tornarà el 2026 (promet renovar una mica el registre i posar-hi una mica d'electrònica) i ahir, sense deixar encara enrere el cànon, va presentar el videoclip d'un dels temes del seu pròxim treball. Les seves cançons transiten entre l'amor, els temes socials i la denúncia i la que va fer pública és Quan el cel es tornà negre, una dansa col·lectiva amb La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent, algunes de les veus més celebrades del panorama musical en valencià. El tema recorda les víctimes de la tràgica dana de l'any passat i carrega contra el president del País Valencià, Carlos Mazón, per la seva nefasta gestió. No us el perdeu.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
