Els lloguers de temporada són el gran tema polític de la setmana a Catalunya. Després d'haver estat advertits com a escletxa de les regulacions del preu del lloguer durant anys -tant quan hi havia la contenció de rendes catalana com ara que s'aplica la llei d'habitatge espanyola- els darrers mesos s'ha anat intensificant la pressió a les cambres parlamentàries sobre aquesta carpeta. Sense una resposta única, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament, s'ha intentat debatre quines normes s'han d'aplicar sobre els contractes d'arrendament que només duren uns mesos i que ara com ara no tenen cap mena de topall econòmic.
Als dos espais polítics, tant l'estatal com l'autonòmic, el debat ha quedat aparcat després que la dreta hi hagi votat en contra. Ara, però, s'ha recuperat una proposta alternativa que mira l'àmbit local. Concretament, a Barcelona. I s'hi ha fet emergir una pregunta: la capital catalana pot tenir la seva pròpia limitació del lloguer de temporada? Segons els comuns, sí. Ara, el govern de Jaume Collboni s'hi haurà de mullar.
Fonts especialitzades en habitatge asseguren que és massa aviat per tenir una conclusió definitiva, i es dona per fet que alguna força política o entitat del sector immobiliari podria fer arribar el cas a la justícia, però també es matisa que la proposta inicial "té sentit". La iniciativa sorgeix de l'espai de Barcelona en Comú i, de fet, no és nova. La van presentar com una de les propostes de la campanya electoral del 2023. Tot i així, ja feia anys que s'havia estat coent internament, asseguren veus coneixedores.
En un primer moment, la llavors responsable d'Urbanisme dels comuns, Janet Sanz, va ser l'encarregada de presentar una mesura que assegurava que es podia prohibir el lloguer de temporada als 26 barris més turístics de la ciutat, els que suporten una pressió més gran sobre el mercat de l'habitatge, i limitar-lo per quotes a altres zones.
Una oportunitat local després de dos vetos
Després que aquella idea quedés aparcada, ja que els comuns no van arribar a repetir presència al govern municipal, s'han viscut dos intents polítics de rellevància per recuperar el debat sobre regular uns contractes que encara ara permeten disparar preus i reduir els drets dels inquilins. Un, al Parlament. Després que el Govern fes una proposta que posava un topall als preus del lloguer de temporada i d'habitacions, la cambra parlamentària catalana ho havia de validar. Llavors va ser decisiva la posició de dos grups: l'abstenció del PSC i els vots en contra de Junts. Amb aquests posicionaments, la regulació catalana va desaparèixer.
I el segon intent ha estat al Congrés, aquesta mateixa setmana. Un canvi d'última hora en la decisió del partit liderat per Carles Puigdemont va tombar també la possibilitat de debatre un text plantejat pels sindicats de llogaters de l'Estat. En aquest cas, el PSOE va votar-hi a favor. De fet, a diferència de Junts, forces conservadores com el PNB o Coalició Canària també van mostrar el seu suport al tràmit inicial de la iniciativa popular.
El moviment dels juntaires ha rebut crítiques tant polítiques com ciutadanes, arribant a indignar l'ANC. Tant és així que s'han arribat a moure peces del PSC, que els darrers anys havien fet més equilibris al voltant de la possible regulació dels lloguers de temporada. Així, la primera tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, va arribar a reaccionar amb una publicació a la xarxa social X en què defensaca que "és imprescindible regular els lloguers de temporada per garantir que mesures com el límit al preu del lloguer s'apliquin en tots els casos". És a dir, que Bonet es mostrava partidària d'estendre el topall dels contractes de llarga durada als lloguers temporals, una posició que encaixaria més amb la proposta dels sindicats d'inquilins que amb la postura que fins ara havia mostrat el PSOE a l'Estat. A més, en un missatge a Junts, PP i Vox, la tinent d'alcaldia afegia que "negar-se a regular l'habitatge és donar l'esquena al problema més gran" tant de Barcelona com de Catalunya.
El mecanisme proposat: dos passos
Les paraules de la representant del govern Collboni ara hauran d'entomar un encaix amb la proposta que arriba des de l'oposició municipal. D'entrada, el pla presentat pels comuns té dos punts bàsics. El primer és una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que estableixi que només és habitatge habitual aquelles fórmules que impliquen llarga durada. Aquí hi cabrien tant les persones que viuen en règim de compra com en lloguers de cinc o set anys, així com altres modalitats residencials més estables. Aquest tràmit, que ja hauria estat redactat per l'anterior equip de govern on hi havia els comuns, requereix teixir una majoria política al consistori. "Només s'ha de portar a aprovació", ha matisat Sanz, sobre l'estat avançat de la redacció de la MPGM.
A banda, però, caldria redactar un Pla Especial Urbanístic que justifiqués la mesura -davant l'emergència habitacional actual- i concretés com es limiten aquests contractes de temporada. Aquest pla podria assimilar-se al que es va tirar endavant quan es va posar límit als allotjaments turístics, sobretot al centre de la ciuat, durant el primer mandat d'Ada Colau.
Preguntat específicament per aquesta proposta, fa un any, l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, va mostrar fredor. "Això és competència de la Generalitat", va apuntat el batlle socialista a preguntes d'aquest diari. Tanmateix, si es feien avenços a l'àmbit català, el cap de files del PSC va subratllar que estaria a favor de "tot el que suposi garantir" que els contractes de lloguer "siguin llargs en el temps". Finalment, a la Generalitat, el grup de Salvador Illa va argumentar que això corresponia a l'Estat.
Ara, però, la problemàtica dels lloguers de temporada s'ha fet més evident i el clima polític ha madurat el debat. Els contractes temporals ja suposen el 42% de les ofertes d'arrendament presents a portals com Idealista a Barcelona. Els comuns, conscients de l'oportunitat de forçar el PSC de cara als pressupostos i de reivindicar com a pròpia la proposta municipal per limitar els lloguers de temporada, han titllat la mesura d'"indispensable" en la negociació pels comptes de Collboni del 2025. Ara, l'executiu socialista haurà de moure fitxa.