El quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, és segurament la figura de l'executiu que ha entomat les carpetes més significatives del primer any del govern de Jaume Collboni. Valls (Manresa, 1960) va irrompre a la llista socialista de les darreres eleccions municipals com un fixatge robust. Abans havia estat alcalde de la capital del Bages, conseller de la Generalitat i president del Port de Barcelona, institució amb qui ara planteja arribar a un pacte per limitar els creuers. També, amb coneixement marí i visió sobre el turisme, és l'encarregat d'explicar la conveniència de la Copa Amèrica de Vela. Assegura que l'esdeveniment generarà "marca de ciutat", i enumera com Barcelona en treurà rendiment a mig i llarg termini.
En aquesta conversa amb Nació, Valls també desgrana el repte de regular el turisme a la capital catalana, ara que el debat sobre la capacitat d'absorció de visitants s'ha fet "madur", en paraules del tinent d'alcaldia. Sobre la taula del seu despatx hi descansa el llibre Philosophy of the Tourist, de l'autor japonès Hiroki Azuma, fet indicatiu de fins a quin punt el dirigent socialista està amarat de la discussió.
L’alcalde Collboni promet "la millor Copa Amèrica" vista fins ara. Això què vol dir?
Que ha de donar resposta a tres coses. Ha de satisfer la idea d'una activitat que és un espectacle esportiu. També ha d'aportar coses a la ciutat de Barcelona. No som tan sols un host que posa un escenari i que es limita a què hi passin coses. És un esdeveniment de marca. I de la mateixa manera que nosaltres no som un amfitrió neutre, també la ciutat ha d'impactar a la competició. I és així. La Copa Amèrica serà diferent quan surti de Barcelona. S'emportarà valors. Fins ara, no hi havia regates femenines, o de joves, o la regata inclusiva. Això serà un llegat de la ciutat.
I què aporta la competició a la ciutat?
El 1992 la ciutat va veure les platges. I ara és la gran excusa per veure el mar. D'una banda, Barcelona s'ha de responsabilitzar del Mediterrani amb els valors que defensa. A més, el fet de tenir una Copa Amèrica, que és una activitat nàutica que es desenvolupa al mar, també és una excusa per part de la ciutat de generar economia blava. I també hi ha una part de popularització o democratització d'una activitat nàutica que hi ha a la ciutat i que no ho hem defensat prou fins ara. A Barcelona ara tenim el programa "Viu la vela", que arriba a 7.000 o 8.000 alumnes.
Això, alhora, suposa apuntalar un esport fins ara elitista?
És la percepció que sempre hem tingut. Però, curiosament, depèn de la zona. Si parles amb els francesos, no ho és. També és curiós que hi ha més popularització dins les escoles públiques d'aquesta ciutat d'anar a esquiar durant la setmana blanca que d'anar al Port Olímpic, que és més fàcil, accessible i barat. Al final, l'esport nàutic és com el tennis. Fa 25 o 30 anys era un esport elitista. Ara ho és? No tant. És la meva percepció. A nosaltres ens interessa popularitzar i democratitzar la pràctica d'aquesta activitat nàutica.
L’Ajuntament s’ha compromès a aportar 10 milions d’euros a la Copa Amèrica. Els barcelonins notaran el retorn econòmic d’aquesta inversió?
S'ha de recordar que la Copa Amèrica arriba en un moment en què vivíem la ciutat amb tristesa. Sobretot per la Covid, però també perquè veníem del procés, que va tenir un impacte negatiu en termes de marca i d'autoestima, i d'una excessiva polarització. La Copa Amèrica va ser un impacte de credibilitat i d'energia: veure que la ciutat podia creure en esdeveniments esportius. Va ser tan important que hi va haver un consens polític i tothom va dir que sí. Totes les administracions.
I no hem hagut de fer inversions extraordinàries perquè vingui. El que hi ha hagut és un recurs de 10 milions que ha posat l'Ajuntament que ha de servir com a palanca de canvi pel que fa a l'economia blava. És un concepte nou, però que té sentit. Ho veiem en els percentatges d'increment de companyies d'economia blava que estan naixent. Hi ha diversos projectes amb desenes de milers de metres quadrats en què estem treballant. Fa tres anys teníem el concepte, ara hi apostem.
Vol dir que amb la Copa Amèrica es posa l'embrió d'unes respostes que veurem revertir en la ciutat els pròxims anys?
Fem apostes. I quan es fan apostes, es fan per una cosa determinada. Nosaltres apostem, a través de la Copa Amèrica, que hi hagin infraestructures vinculades a l'economia blava. I dins d'aquest àmbit, hem demanat a la Unesco que volem l'oficina d'un dels 10 reptes en màteria d'oceans a Barcelona. Això també es reforçar la responsabilitat.
"Fem una aposta, a través de la Copa Amèrica, per fer que a la ciutat hi hagin infraestructures vinculades a l'economia blava"
Que hi hagi hagut més de 2.000 voluntaris per a l’organització demostra que és un esdeveniment d’interès?
I se n'havien apuntat 4.000. És un impacte important. Ara l'Ajuntament ha de continuar fent un esforç, juntament amb el sector privat, d'explicar clarament que aquesta activitat és un espectacle extraordinari però que és gratuït. Sovint abusem del terme anglosaxó fanzone. Parlem d'espais públics on la gent podrà veure l'espectacle amb pantalles i hi haurà activitats culturals.
Com es respon al malestar d’un veí de la Barceloneta que per entrar al seu barri en cotxe durant la competició ha de demanar un carnet especial, portar-lo a sobre i ensenyar-lo a la policia?
També tindrà un codi QR per accedir, tot sigui dit. Però sí, hi haurà una dificultat. Hem intentat preservar el dret a la mobilitat que tenen els ciutadans, principalment els de la Barceloneta. Un veí que vingui del Guinardó o l'Eixample perquè vol anar a la platja per veure l'espectacle és diferent de la persona que viu i treballa a la Barceloneta. Hem introduït mecanismes suficients. I hem tingut una certa aproximació positiva amb els veïns.
I també és cert que a l'Ajuntament hem fet un esforç perquè hi hagi un retorn a la Barceloneta amb infraestructures del barri que són necessàries. I el que fem és accelerar-ho. Avui aprovàvem a la comissió de govern el desenvolupament del 5G a la zona del litoral. Aquesta és una infraestructura que ens interessa que es quedi per a la ciutat, perquè no és per la Copa Amèrica, és perquè cinc milions de barcelonins i barcelonines ens visiten a les platges cada any. I si alguna cosa democratitza aquesta ciutat, és l'espai públic. I si alguna cosa democratitza molt aquesta ciutat, és la platja.
És compatible defensar que no cal augmentar la càrrega turística i acollir un esdeveniment que promet portar 2,5 milions de visitants?
No crec que vinguin 2,5 milions de visitants. Sé que ha estat una xifra que s'ha dit a partir d'un estudi, però és un espectacle molt més audiovisual que de gent que hagi de venir. Hi ha hagut un increment de reserves per la Copa Amèrica? Sí, però lleu. Què ens interessa a nosaltres? Que aquest espectacle el vegi la gent que va a la platja. No és un esdeveniment perquè vinguin turistes, però sí que és un espectacle que genera marca de ciutat. I al generar marca de ciutat, inevitablement hi ha un atractiu determinat. Hi ha algú que pot estar a Atlanta i que digui "que maca aquesta foto de Barcelona, hi anirem". Però aquí hi ha una cosa que és bastant clara: la ciutat necessita defensar la seva marca. Des d'un punt de vista públic i des d'un punt de vista públic-privat, a través del consorci Barcelona Turisme o del mateix Ajuntament. Si tu no defenses i defineixes la teva marca, algú altre ho farà. La marca de la ciutat no la podem abandonar. Quina és la marca de ciutat que ens aporta la Copa Amèrica? El compromís de la ciutat amb el mar i la tecnologia.
"La marca de la ciutat no la podem abandonar; i la Copa Amèrica ens aporta compromís de la ciutat amb el mar i la tecnologia"
Si tornéssim a principis d’any, tornaria a cedir el Park Güell a Louis Vuitton, vistes les protestes ciutadanes?
Entenc les protestes i les he de respectar. Ara bé, Louis Vuitton té 2.000 treballadors a Catalunya. A més d'això, és el principal espònsor de la Copa Amèrica i és un referent de primer nivell en termes de moda i d'indústries creatives. L'únic que té és que Louis Vuitton és luxe i això ens genera, a vegades, angúnia. Ho entenc. Però és un referent? Sense cap mena de dubte. És una companyia que quan manufactura és industrial i quan ven és comercial, i aporta un valor afegit a aquest país important. Des d'aquest punt de vista, sí, ho tornaria a fer. Això s'ha fet al museu Niemeyer de Brasil, a Kyoto i a Nova York. Els llocs on va Louis Vuitton són espais on hi ha un punt avanguardista. I Barcelona ho és. Dit això, l'impacte que va haver-hi sobre un mur va ser relatiu. Era de l'època del Porcioles, no era ni de Gaudí, i es va reparar.
Encara no sabem quant va pagar l’empresa de luxe per aquell espai ni tampoc a què es dedicaran aquells diners.
Hi ha certs àmbits de confidencialitat als quals els membres del consell d'administració de l'empresa BSM hi han tingut accés. I a ells se'ls hi ha facilitat aquesta informació.
Vostè sap la xifra?
No la sé, la veritat. Tampoc és una valoració que volgués fer, perquè entraríem en el debat de si ha pagat molt o ha pagat poc. I el tema per mi no és aquest. El tema és si val la pena que, d'una forma extraordinària i excepcional, el principal patrocinador de la Copa Amèrica i una de les principals indústries de disseny de Barcelona pugui fer aquesta activitat. Amb un entorn en el qual va haver-hi una disrupció d'un dia i mig. Un dia i mig. I on hi va haver un retorn social, que podem discutir si és més o menys, però que va existir.
"Quant val cedir el Park Güell a Louis Vuitton? Hi ha certs contractes amb elements de confidencialitat"
No hauria de ser un exercici de transparència facilitar aquest tipus de dades?
L'Ajuntament té uns nivells de transparència alts, però hi ha certs contractes que tenim amb l'àmbit privat que existeixen elements de confidencialitat. No és el primer cas.
L’Ajuntament ha estat massa al focus de les protestes d’una Copa Amèrica que ha estat fruit d’un acord de totes les administracions?
Sí, però també és normal. Totes les administracions han apostat per la Copa Amèrica, i és molt difícil és aconseguir l'equanimitat de tothom. Respecto les protestes, però s'han de posar en context. També entenc la gent que no va sortir a protestar però a qui tampoc no li va agradar. Però dins d'aquesta valoració, creiem que valia la pena el que vam realitzar.
Li agradaria que Barcelona preparés una candidatura per a uns nous Jocs Olímpics?
Si m'ho dius avui, diria que no. No hi ha un interès polític, públic o social per organitzar uns nous Jocs Olímpics. En canvi, el Pirineu és un entorn que nosaltres com a país hem de prendre una decisió de com donem suport al Pirineu. Fins i tot pel canvi climàtic. Des del punt de vista de la natura l'hem de protegir, sense cap mena de dubte, però des del punt de vista de les rendes, la gent ha de poder viure d'alguna cosa. La gent que protegeix més les coses és qui viu en aquells entorns i aquelles persones han de guanyar-se la vida. I allà es guanyaven la vida amb la neu. Ara hem de veure com ho fan. Pot haver-hi un moment determinat en què uns Jocs Olímpics del Pirineu que la marca Barcelona hi pot donar suport poden ser una bona excusa per fer un procés de transformació en un espai natural que ens interessa preservar. Amb això estic recuperant la idea dels Jocs Olímpics d'Hivern? No. Però intento posar un argument per a un moment donat. Avui, no està sobre la taula i no és un debat pel qual l'Ajuntament aposti.
Obrim la carpeta turística. Aquesta vegada hi ha un consens ampli a l’Ajuntament per apujar el recàrrec municipal al màxim, mentre la Generalitat no permet fer-ho més. Apujar la taxa turística busca enviar el missatge que Barcelona vol un turista que no miri en excés la butxaca?
No. Turisme de qualitat no vol dir turisme de luxe. Turisme de qualitat vol dir que no volem turistes que venen aquí amb turisme de comiats de solter. Ara bé, Barcelona és una ciutat lliure. Hi ha valors a la ciutat que hem de respectar i aquí pot venir qui vulgui. Però la fiscalitat és un instrument públic que s'ha d'utilitzar. Nosaltres parlem en aquests moments d'un recàrrec de 4 euros, i l'impost de la Generalitat està a 2,5 euros. Estem parlant de 6,50 euros per nit i persona. I volem més marge. Però és que hi ha ciutats com San Francisco i Amsterdam que van a percentatge de facturació de l'allotjament turístic, amb un 12% o un 14%. No és un impost al sector, és un impost al turista. I no és per culpabilitzar-lo, que s'hi ha d'anat molt en compte. Senzillament, el turista és un ciutadà temporal i com a tal ha de contribuir a les despeses de la ciutat, sigui neteja o transport.
Quin és el fons de la taxa?
Nosaltres amb Amsterdam ens hem fet la pregunta: l'impost turístic és un element suficient per desincentivar l'arribada de turistes? I la primera resposta que ens hem dit és que no. Però hi ha experiències que ens diuen que depèn del preu. Bhutan ha posat 175 dòlars de taxa turística al dia. Si vas 10 dies, són 1.750 dòlars només en l'impost. I què ha passat? Que ha baixat el turisme un 50%. I què han fet? Que han baixat la taxa turística perquè volen controlar-la però no que baixi tant.
Però l'han deixat a 100 dòlars al dia. La diferència encara és enorme, amb Barcelona o Amsterdam.
Sí, però nosaltres ho agafem per fer la reflexió de dir: volem més marge fiscal. Estem al tope i en volem més. I què farem amb més marge fiscal? Amb cada moment prendrem la decisió oportuna.
Tancar pisos turístics l'any 2028 obriria la porta a què puguin emergir nous hotels, allà on desapareguin els apartaments?
El mateix PEUAT defineix que encara es poden obrir 5.000 places hoteleres a la ciutat de Barcelona. Que hi hagi un hotel a la Sagrera jo crec que és positiu.
I a les zones més turístiques de la ciutat, on actualment està restringida aquesta opció? Si es tanquen milers de pisos turístics, això pot obrir la possibilitat que hi apareguin nous hotels?
Com a possibilitat, sí. Com a voluntat per part d'aquest govern, no. Jo reitero que si hi ha un hotel que vol venir al centre, però em fa una transformació urbana important, ho valorarem. Però totalment excepcional. La zona 1 i la zona 2 són zones tensionades des del punt de vista de l'habitatge i des del punt de vista de l'espai públic.
L'última vegada que vam veure mobilitzacions de milers de persones contra el turisme va ser al 2014, i després va venir el PEUAT. Al baròmetre municipal presentat aquesta setmana s’ha disparat la preocupació pel turisme entre la ciutadania. Vostè va dir fa uns mesos que el turisme és positiu, però que quan comença a modificar la qualitat de vida dels ciutadans s’han de prendre decisions. Quines més pot prendre Barcelona per respondre a la preocupació ciutadana?
Jo ja deia fa un any que creia que Barcelona estava al límit del turisme, quan hi ha gent que no deia això. Pel que fa al PEUAT, es farà una revisió quan toqui fer-la. Llavors veurem quines decisions volem prendre. També l'Ajuntament en l'àmbit de la inspecció pot tramitar les denúncies dels pisos turístics que se saltin les normes i posar les sancions que estimi oportunes.
I a les zones més massificades?
Hi hem definit els Espais de Gran Afluència, que ens permet una certa delimitació d'un entorn determinat i ho podem normativitzar. Com la Sagrada Família. Allà hi ha un perímetre determinat en què hem de prendre decisions. Algunes tenen a veure amb intentar reduir cert mobiliari urbà que genera tensions. Altres tenen a veure amb quina regulació farem nosaltres d'aparcaments. I altres tindran a veure amb el futur amb un altre debat: en certs Espais de Gran Afluència han d'haver-hi bicicletes i patinets? Ho estem discutint. Probablement, com a instrument de mobilitat a la ciutat està bé però en entorns d'alta densitat probablement no ens interessa.
Vetar l'accés a patinets i bicicletes?
Ara no parlo de vetar l'accés. Una cosa és tenir una idea, l'altra cosa és tenir un projecte i una altra cosa és tenir una realitat. I la política es fa amb aquestes coses. Tu prens decisions públiques que requereixen normativa i suport polític. Necessites una regulació que sigui ferma des del punt de vista legal. La judicialització de l'àmbit públic és elevadíssima. Aquesta és una reflexió que ens fem nosaltres: què fem amb la mobilitat? Ja estem prenent decisions, com les modificacions de places d'autobús dins l'àmbit de l'entorn de la Sagrada Família.
Té previst reunir-se amb les entitats que reclamen un canvi de model turístic i que han convocat les mobilitzacions?
Jo he segut al consell de ciutat on hi ha la FAVB i altres entitats que no pensen el mateix que jo, malgrat tinc la sensació que cada vegada tenim una visió més compartida. Jo no tinc cap problema amb seure amb alguna d'aquestes entitats. De la mateixa forma que crec que tenen tot el dret a sortir, expressar-se i dir tot el que creguin oportú. L'únic que dic jo és que s'ha de fer amb respecte. Si qualsevol de nosaltres aquest estiu va de vacances i estem asseguts prenent una orxata, no sé si ens faria molta gràcia que en una manifestació algú ens comencés a increpar.
Vostè ha ocupat una posició de molta responsabilitat en un govern en minoria els primers mesos del mandat. Creu que l’estructura de 10 regidors és un exercici de supervivència o pot aguantar quatre anys?
L'important d'un govern és que governi, i aquest ho fa. I aquest govern ha pres una decisió de recuperar una cultura que venia d'anteriors governs del PSC d'esquerres, perquè eren de coalició amb Iniciativa i amb ERC, que era tenir una estructura gerencial molt professional. Servidors públics que es dediquen a la gestió pública. Això és molt positiu per a la ciutat. Tothom està encantat amb aquest govern? No. Això dels consensos i les unanimitats no existeixen. Però l'important és que prengui decisions. Ho hem fet amb el turisme o amb l'espai públic, com amb el Pla Endreça. Que tenim capacitat de governar amb una altra formació política? Serà positiu.
Junts i comuns han explicitat la manca de voluntat del govern municipal per negociar la seva incorporació a l’executiu. Per què ERC s'ha convertit en l’únic soci possible per ampliar el govern?
Perquè amb els altres dos no ha estat possible. Hi ha certes coses que no són possibles per a un moment i entorn determinat.
Dit d'una altra manera. Per què el PSC podia governar amb els comuns el mandat anterior i aquest no?
Perquè en aquest mandat amb els comuns no hi ha la confiança suficient. I la confiança és bidireccional, també ho dic. No hem sabut generar la confiança suficient. Amb ERC hem sabut construir la confiança suficient? Sí. Això vol dir que hi haurà un govern? No ho sé. Però quan hi ha una votació favorable en un pressupost vol dir que hi ha una confiança important. I la confiança és un intangible no menor. Després ja veurem que passa. Pot haver-hi confiança i que ens acabem barallant. Però si no hi ha confiança, ja no hi ha govern.
"Govern amb ERC a Barcelona? No ho sé. Però quan hi ha una votació favorable en un pressupost vol dir que hi ha una confiança important"
I Junts com a formació política, més enllà de l'àmbit municipal, ha de prendre decisions en un entorn polític general en què hi ha canvis. Han de veure què volen fer. Dit això, aquest govern està obert a arribar a acords amb qui faci falta, sempre i quan hi hagi coincidència. Amb Vox no hi haurà acord. Però amb Junts i comuns a nosaltres ens interessa arribar a acords. La pregunta que ells també s'han de fer és si ho volen condicionar tot a entrar al govern o creuen que hi ha un camí entremig en què podem fer coses.
Perquè s'oficialitzi l'acord de govern entre el PSC i ERC a Barcelona només falta que es concreti la investidura de Salvador Illa?
No en tinc ni idea. Però aquest és un govern que va entrar al juny del 2023 i, des de llavors, ha estat un any en què hi ha hagut tres eleccions. I les eleccions són un procés de disrupció democràtica.
Què li demanaria a Salvador Illa per ajudar Barcelona?
Que entengui que Barcelona és motor de Catalunya, que ho entén perfectament. Aquest país ha gastat molta energia durant dotze anys en un projecte legítim però que no ha funcionat. Posem ara tots plegats l'energia en altres coses, com és l'activitat econòmica i la necessitat de modificar el model econòmic d'aquesta ciutat i d'aquest país. També reforçar la institucionalitat i entendre que estem en el marc d'Europa, però que estem en el marc d'Espanya, i que nosaltres hem de ser motor de transformació en un moment en què Europa té una situació de fragilitat.