El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut protagonitzar un cop d'efecte en matèria d'habitatge. La preocupació ciutadana, disparada pel que fa a l'accés a una llar digna, l'havia anat empenyent. I aquest dilluns ho ha formalitzat, en un acte generós pel que fa a la posada en escena i amb un anunci que englobava mesures tant pel que fa al lloguer com a la construcció d'habitatge protegit. D'entre la dotzena d'iniciatives plantejades, però, n'hi havia una que lluïa especialment per la seva singularitat i, de fet, Sánchez s'ha afanyat a titllar-la d'"inèdita". Es tracta d'aplicar un impost del 100% del valor de l'habitatge quan el comprador sigui de fora de la Unió Europea (UE).
Això, a la pràctica, faria de restricció a la compra de pisos des de l'estranger perquè gairebé els hi doblaria el cost. Ara bé, la mesura, presentada sense gaires matisos, ha descol·locat entitats pel dret a l'habitatge i agents immobiliaris. Aquestes entitats assenyalen que, a l'espera de trobar la lletra petita de la mesura, l'anunci del govern espanyol es veu com a "confús" i amb un efecte "limitat".
Primer, perquè només se centra els compradors de fora de la UE, quan gran part de les operacions des de l'estranger tenen un origen europeu, i per tant la mesura té un impacte relatiu. I segon, perquè la proposta no distingeix si l'ús de l'habitatge a adquirir és per a usos residencials o per a fer negoci immobiliari. Tot plegat fa que un fons voltor europeu pugui comprar tot un edifici a l'estat espanyol per especular sense que li apliqui cap nova exigència fiscal, però que un estranger extracomunitari que encara no té la residència espanyola hagi de pagar el preu d'un pis dues vegades per poder-lo adquirir.
El govern Sánchez defensa que és una mesura pensada per "prioritzar" que els habitatges disponibles "siguin per als residents". Ara bé, Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, no ha trigat a assenyalar que "la majoria d'inversions" per comprar pisos al territori espanyol "provenen de la UE", un espai que queda fora de la proposta reguladora. El col·lectiu d'inquilins ha ressaltat que els principals compradors d'immobles a Catalunya són de França i Alemanya. Però no és una postura específica dels moviments socials. També s'ha expressat en termes similars el representant dels agents immobiliaris API Catalunya, Carles Sala: "Cal tenir present que la gran majoria d'adquisicions d'habitatge per part d'estrangers són persones de l'espai Schengen i europeu".
De fet, durant la seva conferència, el màxim responsable de l'executiu espanyol ha mencionat que l'any 2023 es van registrar fins a 27.000 compravendes per part d'estrangers extracomunitaris no residents a l'Estat. Ara bé, les dades oficials resolen que anualment hi ha un total d'unes 600.000 operacions de compra d'habitatges, mentre que els estrangers acostumen a representar al voltant del 20% d'aquestes xifres. Les 27.000 refenciades per Sánchez, així, no arribarien al 5% de les adquisicions que es fan cada any.
Altres fórmules: forçar que s'hi resideixi
Però no és només una qüestió de quantitats, el que ha grinyolat entre els actors del sector de l'habitatge. També s'ha assenyalat la diferència que això aplicaria entre els ciutadans -i les empreses- dels països membres de la UE i els de la resta del món, si bé és una condició que també està prevista a altres països com Àustria. "La mesura hauria de tenir present si l'adquisició és per dedicar-la a una residència habitual o és una inversió on no s'hi pensa residir", estipula Carles Sala, també ex-secretari d'Habitatge de la Generalitat.
De fet, ja hi ha alguns exemples internacionals en aquesta línia, més enfocat a evitar les compres especulatives per part de fons internacionals. A Àmsterdam, la capital dels Països Baixos, es va tirar endavant una mesura per prohibir la compra d'habitatges si no era per viure-hi. Els compradors estaven obligats a residir-hi durant els primers quatre anys, després de l'adquisició. La iniciativa afectava a tots els immobles de menys de 512.000 euros, fet que la feia aplicable a sis de cada deu pisos de la capital holandesa. Amb aquesta mesura es buscava, també, reduir el negoci de l'especulació immobiliària i s'anava directament a legislar sobre l'ús que el propietari li donar a la llar.
En aquest sentit, des del Sindicat de Llogateres també s'ha protestat perquè el paquet anunciat pel govern de coalició del PSOE i Sumar no té "cap mesura" efectiva "per prohibir les compres especulatives". Des de l'entitat en defensa dels inquilins l'han considerat un anunci "grandiloqüent però irrellevant".
Més matisos: la bonificació als propietaris amb lloguer
De fons, encara cuegen les reaccions a altres de les dotze mesures plantejades per Sánchez. Una de les més interpretades és la de bonificar l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a tots els propietaris de pisos que facin contractes de lloguers a un preu que quedi per sota de l'índex de referència, l'eina que ja s'utilitza a Catalunya per marcar el topall legal del cost d'un arrendament per als grans tenidors. La voluntat de l'executiu espanyol ara és que tots els propietaris que facin un lloguer per sota d'aquest índex de referència, estiguin en una àrea amb regulació de lloguers o no, tinguin bonificat el 100% de l'IRPF. Això inclouria ajudar fiscalment els grans propietaris que ja estan obligats a respectar aquest topall al territori català.
En aquest cas, el moviment polític ha satisfet els agents immobiliaris, que hi veuen també "el reconeixement d'un error" en el disseny de la llei d'habitatge espanyola, on consideren que no s'incentivava prou als propietaris perquè reduissin el preu dels lloguers. "Valorem positivament que no s'anunciin tan sols mesures coercitives sinó mesures d'estímul", exposa Carles Sala.
Des d'una visió oposada, Carme Arcarazo lamenta que el fons discursiu hagi canviat, per part del PSOE, però que el contingut de les mesures no sigui efectiu per regular cap de les grans carpetes que es van obrir a partir de la mobilitzacions massives pel dret a l'habitatge, tant a Barcelona com a Madrid. La portaveu del Sindicat de Llogateres lamenta que no s'hagin posat sobre la taula propostes que rebaixin els preus del mercat actual -l'índex de referència és la mitjana dels actuals contractes en una zona- o que no es despleguin noves regulacions del lloguer de temporada. Tampoc s'ha abordat una altra reclamació insistent dels inquilins: que els contractes de lloguer es renovin automàticament si no hi ha cap infracció per part del llogater.