La crisi de l'habitatge fa temps que s'ha fet evident a Catalunya i ha ocupat el carril central de debat social al país. Però com es viu aquesta mateixa carpeta més enllà del territori català? El cert és que, amb alts i baixos, la preocupació per l'accés a una llar digna està colpejant tot el continent europeu i molt especialment les grans ciutats, on el cost per viure-hi s'ha disparat en la darrera dècada. Les enquestes mostren el neguit. Una de cada sis persones que viuen en grans ciutats de la Unió Europea considera que aquest és un dels dos problemes més greus del seu país, una proporció que s'ha duplicat en només dos anys. Ara bé, això encara és més evident a Espanya. És el quart estat més preocupat per aquest afer: el 43% de les persones que viuen en grans urbs ho comparteixen.
Aquesta preocupació no és d'estranyar. El cost de l'habitatge s'ha disparat gairebé un 50% en només vuit anys, de mitjana, a la Unió Europea, molt per sobre de l'IPC. Ara s'ha convertit en el cinquè problema més citat a l'Eurobaròmetre, malgrat haver-hi dues categories econòmiques per damunt: la inflació (33% de les respostes en l'àmbit europeu) i la situació econòmica en general (18%). Però hi ha grans diferències entre països: així, l'habitatge és la principal preocupació a Irlanda, Països Baixos, Luxemburg i Espanya, profundament afectats per augments històrics de preus i l'escassetat de pisos disponibles.
Només a Irlanda, una de cada tres persones s'han plantejat marxar a un altre país on l'habitatge és més assequible, segons una enquesta a 20.000 europeus feta per l'agència Opinium per a una immobiliària (amb els biaixos que pot comportar). Només en una dècada, entre 2012 i 2022, el preu del lloguer ha pujat en un 90% i comprar una casa costa un 75% més, mentre que els salaris només ho han fet en un 27%. Això comporta que moltes persones, especialment joves dublinesos, hagin de viure en males condicions. Una de cada dues persones d'entre 18 i 29 anys no estan satisfets amb la seva situació, d'acord amb un estudi del consell de la joventut.
No és molt diferent la situació als Països Baixos, amb l'agreujant que falten cases. Concretament, es necessiten 400.000 pisos per a satisfer la demanda d'habitatge, principalment de gent jove que es vol independitzar o pisos compartits de gent que vol viure sola, segons els càlculs d'un informe encarregat pel govern. En un país relativament petit —hi viuen uns 18 milions de persones—, aquesta xifra és molt alta: suposa el 5% del parc d'habitatges existent, que cada any és més insuficient. El ministeri d'habitatge ha promès construir 100.000 habitatges cada any per tal de resoldre la crisi en un mandat.
La dificultat de mesurar el malestar
Malgrat que les respostes de l'Eurobaròmetre poden indicar quins països tenen més identificat l'habitatge com un problema vital greu, no necessàriament recull el nivell d'ofec de la ciutadania per culpa dels alts preus, la precarietat dels espais o la impossibilitat de trobar pis. Això és perquè l'ens demoscòpic comunitari demana quins són els "dos problemes més greus del país" i algunes respostes s'encavalquen. Una persona amb dificultats per arribar a finals de mes i pagar el lloguer del següent pot perfectament citar altres qüestions econòmiques com la inflació, l'atur o l'estat de l'economia en general, sense que quedi registrada la problemàtica residencial. L'Eurobaròmetre no fa cap pregunta relacionada amb l'habitatge, i la Comissió Europea no ha fet cap enquesta específica sobre aquesta qüestió, com sí que ha fet amb moltes altres temàtiques d'actualitat.
Aquest límit metodològic és evident, per exemple, en el cas de Grècia, l'Estat europeu on la població ha de destinar una part més gran dels ingressos per a pagar el lloguer o la hipoteca, i on més gent hi ha de destinar més del 40%. En canvi, l'Eurobaròmetre marca la preocupació per l'habitatge com al 14è "problema del país", mencionat només pel 2% de la societat hel·lena, que cita massivament l'augment del cost de la vida o els problemes econòmics en general.
La qüestió de l'habitatge, si no s'estudia explícitament, passa desapercebuda a les enquestes, també a París. El baròmetre de la regió de la capital francesa no ha captat el seu neguit residencial simplement perquè no l'ha preguntat i, per tant, ha quedat amagat entre altres preocupacions econòmiques com la crisi, la inflació o l'atur. Inclús la secció d'habitatge de l'enquesta, encarregada pel govern francès, demana per possibles mudances fora de la metròpoli, però no ho relaciona amb la creixent dificultat de romandre-hi. Mentrestant, molts parisencs han de marxar de la seva ciutat perquè no poden pagar el preu del lloguer del lliure mercat. De fet, fins a una de cada tres persones pensen en abandonar la capital.
Catalunya (i Madrid), molt preocupada per l'habitatge
Els organismes de casa nostra han fet millor la feina a l'hora de monitorar l'opinió pública respecte a l'habitatge. Més enllà que al baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sí que apareix com el problema més greu del país (en part, perquè no queda solapat amb la inflació, com passa en la majoria de qüestionaris), l'enquesta òmnibus de l'oficina demoscòpica de la Generalitat aprofundeix en quines són les solucions preferides: construir noves promocions i regular el preu del lloguer.
El baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona també ho demana explícitament, oferint una visió més detallada de les percepcions ciutadanes. I el mateix passa amb la capital de l'Estat espanyol, Madrid, que justament aquesta setmana ha presentat una actualització de l'enquesta als seus veïns. En aquesta ocasió, l'accés a un habitatge ha estat el problema més assenyalat pels madrilenys, convertint-se en la principal preocupació del 24% dels enquestats. Aquestes dades s'han disparat l'últim any, mentre a la capital espanyola segueix sense aplicar-se la possibilitat d'aplicar un topall al preu dels lloguers, com sí que es fa a Catalunya. El 2023 només un 9% dels ciutadans de Madrid tenien l'accés a l'habitatge com a primera preocupació. I el 2022, un 4%: s'ha multiplicat per sis. L'angoixa per accedir a les llars segueix a l'alça.