El govern de Barcelona va prometre fa mesos tancar tots els pisos turístics de la ciutat, els més de 10.000 que tenen llicència actualment. Malgrat l'escàs recorregut immediat de l'anunci, ja que això no es podrà fer aquest mandat i correspondrà als equips de govern del futur, el contingut simbòlic de la postura de l'executiu de Collboni ha inquietat una part del sector turístic. Tant és així que els darrers mesos han advertit, en diversos comunicats, que la mesura comportaria compensacions milionàries als propietaris dels pisos que actualment tenen permís per acollir visitants.
Ara, però, s'ha anat un pas més enllà i la patronal Apartur ha encarregat a la consultora PriceWaterhouseCoopers (PwC) l'elaboració d'un estudi que exposi les conseqüències d'eliminar totes les llicències a Barcelona. La presentació, però, s'ha anat enredant i els principals arguments dels ponents s'han anat esfilagarsant davant les intervencions d'una part del públic convidat pels mateixos organitzadors.
Entre els càlculs exposats per la consultora s'establia que el negoci dels habitatges d'ús turístic a Barcelona generen 1.928 milions d'euros anuals, el que suposaria un 1,9% del PIB de la ciutat. Per arribar a aquestes dades, s'aplica una fórmula que aplega l'impacte directe -el preu de l'estada- amb l'indirecte -la despesa que fan els visitants després en restaurants o oci, així com les gestions amb tercers que fan els propietaris per posar a punt del pis- i l'induït -que arriba a assumir les compres que es fan a la zona en àmbits com el menjar per emportar o les begudes- per acabar-los sumant tots.
A més, el document anomenat "Impacte de l'eliminació dels habitatges d'ús turístic a Barcelona" també resol -amb un sistema similar- que es pot concloure que el sector genera 40.340 llocs de treball, entre els directes, els indirectes i els induïts. Això suposaria un 3,5% dels empleats que hi ha a la capital catalana.
Els càlculs de PwC encarregats per Apartur, però, han tingut un primer matís en el moment en què l'economista Miquel Puig s'ha aixecat entre el públic i ha advertit: "Permetran que faci tres crítiques metodològiques que crec que són importants". En la seva resposta a la presentació de les dades, Puig ha assegurat que el sistema utilitzat per calcular l'aportació dels visitants als comerços barcelonins és antiquat i que "avui en dia no té cap sentit", malgrat ser utilitzat habitualment. També ha matisat que s'ha obviat que "l'increment del PIB" que es dona en el sector dels pisos turístics va a parar "als propietaris immobiliaris" i que no arriba "ni als treballadors ni als operadors turístics".
Crítiques davant la negació de l'impacte sobre el preu de l'habitatge
Però la intervenció espontània de Puig, qui també ha ostentat diversos càrrecs públics al llarg de la seva carrera, acabaria de girar els ànims a la sala amb un últim apunt. Per entendre'l, cal recuperar una de les principals conclusions de l'estudi presentat aquest dimecres. la que nega que l'aparició de 10.000 pisos turístics de la ciutat els darrers anys -el 2009 n'hi havia pocs més de 600- hagi col·laborat en l'augment del cost de l'habitatge. "L'informe, a més, desvincula els pisos turístics de la pujada dels preus del lloguer a la ciutat", remarca la nota de premsa emesa des d'Apartur.
En aquesta carpeta és on començaria l'enrenou. La intervenció de Puig ha acabat amb el següent apunt: "Algú de l'Ajuntament ha dit realment que la causa de la dificultat per accedir a un habitatge a Barcelona és l'existència d'HUTS? Em sorprendria. És una presumpció fantasma. Ningú no ho està dient". A cada paraula que l'acadèmic afegia a la frase, el batibull a la sala anava augmentant. Els presents a l'acte, en gran part membres del sector, responien també espontàniament: "I tant que ho diuen". "Cada dia!", afegien algunes de les veus que es queixaven.
Mentrestant, Anna Merino, la sòcia de PriceWaterhouseCoopers a càrrec de la ponència, s'excusava dient que no hi havia ningú de l'Ajuntament a la trobada per poder-ho certificar, que ella tampoc no hi havia parlat, però que sí que n'havia llegit notícies en premsa. "Poden estar tergiversades i, per tant, no poso la mà al foc per res", ha afegit, sobre un dels principals puntals de la presentació. Aquest diari ha reclamat tenir accés a alguna de les informacions referenciades per Merino, però, de moment, no n'ha rebut cap exemple.
Poc després, encara se sumaria una altra veu al debat crític amb la presentació de les conclusions de l'estudi. Era la de Miguel-Àngel Garcia López, catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que, sorprès, emetia un nou matís: "En revistes d'economia urbana i de l'economia general s'han publicat articles sobre Berlín, París, Los Ángeles, Barcelona i altres ciutats d'arreu del món on tots demostren causalitat sobre l'increment dels preus". Això, a més, hauria quedat també subratllat per un estudi del mateix Garcia López, amb investigadors de la UAB, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de París-Saclay, en què recentment s'investigava l'impacte del lloguer turístic en el mercat immobiliari. "Podem parlar sobre la magnitud d'aquest impacte, però que no hi hagi cap causalitat em sembla molt estrany", ha reblat l'acadèmic, rematant el seu torn de paraula.