El reglament final de les pistoles Taser, la nova eina que el govern de Jaume Collboni vol sumar a la policia municipal barcelonina, ha comptat amb matisos respecte als plans inicials. Després d'escoltar les al·legacions proposades tant per partits polítics com per entitats pels drets humans, l'executiu socialista ha canviat la literalitat del text que indica per a qui estan pensades aquestes noves armes. Fins ara s'havia plantejat que només hi hauria 10 dispositius en ús, i que serien per als comandaments dels antiavalots de la Guàrdia Urbana, la Unitat Reforç a les Emergències i de Proximitat (UREP), que a més haurien d'haver superat una formació específica. Això, però, en el futur podria canviar.
Tal com consta al text que el govern municipal vol portar a aprovació definitiva aquest mateix mes de juny, un nou article obre la porta que tots els agents del cos puguin acabar portant aquesta eina. En concret, s'estableix que "en funció de la valoració realitzada als informes oficials sobre l'ús dels dispositius, es podrà fer extensiva la dotació dels DCE -les pistoles Taser- a tota la plantilla o a altres unitats policials que compleixin amb les condicions establertes". Segons ha pogut saber betevé, aquest afegitó correspon a una proposta del Partit Popular (PP) que Collboni s'hauria avingut a incorporar.
El tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha insistit que ara mateix no hi ha cap pla de fer arribar aquesta eina a tota la plantilla, però ha reconegut que es podria ampliar l'ús de l'arma a altres unitats en un futur pròxim.
Entre els canvis incorporats també destaca la prohibició d'utilitzar la pistola elèctrica "quan la persona es trobi immobilitzada o emmanillada sota custòdia policial a les dependències policials" -aquesta és una petició de Junts- i "quan la persona mostri una resistència merament passiva" davant les ordres de la Guàrdia Urbana.
Sense topall a les descàrregues, però amb temps limitat
Ara bé, el que no s'ha introduït és un límit a les vegades que es pot disparar l'instrument a cada intervenció. Aquesta és una carpeta sensible per a les entitats pels drets humans, especialment arran de la mort d'un jove badaloní després dels repetits impactes d'una pistola Taser, en aquell cas sota la utilització d'un agent dels Mossos d'Esquadra.
El reglament deixa la possibilitat de proferir diverses descàrregues en una sola actuació, si bé el text estipula "limitar el nombre de descàrregues del DCE al mínim imprescindible i necessari per aconseguir la contenció de l'amenaça o l'assoliment de la protecció del bé jurídic" que es pretén defensar. El que sí que es manté és que el temps màxim de cadascuna de les detonacions ha de ser de cinc segons, sobre el cos de la persona que la rebi.
També ha provocat tensions un altre punt del reglament: el que permet aplicar descàrregues elèctriques a les persones de 14 anys o més. Entitats com Amnistia Internacional o el Centre per la Defensa pels Drets Humans Irídia demanaven augmentar-ho fins a la majoria d'edat, mentre que grups municipals com Junts reclamaven almenys elevar-ho fins als 16 anys. Aquestes al·legacions, però, han estat desestimades.
Sobre la traçabilitat, el que està previst és un relat ambigu. El que s'ha plantejat és que es gravin les intervencions "sempre que l'evolució tecnològica i les normes de lliure competència en matèria de contractació ho permetin".
Dones embarassades, gent gran o salut dèbil
En línies generals, però, la manera de funcionar d'aquestes eines, que han d'arribar a la policia barcelonina el 2026, ja havia estat explicada. Entre els col·lectius a qui "com a norma general" s'evitaria aplicar-los-hi descàrregues elèctriques hi hauria dones embarassades, persones menors de 14 anys, gent gran o amb salut dèbil, persones situades en espais elevats d'on pugui caure i participants de manifestacions. També s'evitarà aplicar-ho sobre els animals, però es reserven la possibilitat de fer-ho si és per evitar "un mal major" o "un dany immediat i irresparable".
