Barcelona travessa un pic d’obres que, per un motiu o un altre, poden ser etiquetades de rellevants o simbòliques. Les transformacions a la Rambla, la Via Laietana, l’avinguda Meridiana o el futur traçat de l’L8 dels ferrocarrils en són alguns dels principals exemples. També es recullen ara els fruïts d’anys de tanques i maquinària a alguns punts, com el nou parc de Glòries, ja estrenat. Però la ciutat enllestida és com l’horitzó, esmunyedissa, i sempre queden deures pendents, si bé alguns clamen més al cel que d’altres.

La llista de les grans obres pendents, dels greuges acumulats amb entitats veïnals i dels compromisos polítics complerts a mitges deixa un mapa d’intervencions que Nació ha intentat resumir amb alguns dels casos més destacats. Això inclou des de la finalització de la connexió del tramvia per la Diagonal fins a la reforma de la rambla del Carmel.

Una unió encarada, però no concretada

Si bé aquest mandat ha estat el de la gran estrena de l’arribada del Trambaix des de Glòries fins a Verdaguer, encara no està resolta del tot la carpeta de quan es duran a terme les obres fins a Francesc Macià, tot culminant la unió dels dos sistemes tramviaris a través de l’avinguda Diagonal. De moment, s’ha mostrat voluntat política. El govern del PSC va aprovar, juntament amb BComú i ERC, una proposta dels comuns perquè el pressupost d’aquest any inclogués una partida per licitar les obres del tramvia per la Diagonal. En una atenció als mitjans de comunicació, l’agost passat, la tinent d’alcaldia Laia Bonet va plantejar que l’estiu del 2025 ja hi podrien començar les noves obres del tramvia, perquè es comptava amb un projecte executiu.

De moment, però, no s’ha presentat cap calendari, i fins i tot hi ha divergències sobre com executar les obres. Mentre que el grup municipal de Janet Sanz (BComú) planteja enllestir tota la part restant com es va fer amb el tram Glòries-Verdaguer, d’una tirada, l’executiu de Jaume Collboni (PSC) ja ha plantejat obertament partir la part que queda en dues subfases: fer aquest mandat el tram fins al passeig de Gràcia, i deixar per al pròxim mandat l’arribada fins a Francesc Macià. Sigui com sigui, el compromís va arribar a formar part també del pacte d’investidura de Salvador Illa (PSC) a la Generalitat, també amb els comuns. Ara falten les concrecions.

La desaparició dels canvis a la rambla del Carmel

Menys novetats s’han anat sabent sobre altres projectes també inclosos en els pactes de governs, també entre BComú i PSC, els dos colors que han governat conjuntament o per separat l’última dècada a la ciutat. En el pacte del juny del 2019 entre les dues forces s’incloïa la remodelació d’una via crucial emmarcada en un barri popular: la rambla del Carmel. Era la continuació de l’anunci del gener previ, quan havien presentat el projecte guanyador per refer aquesta rambla, que donava resposta a algunes peticions veïnals històriques i hi sumava verd. Des de llavors, però, no se n’ha sabut res, amb el mandat de la pandèmia entremig. 

A la campanya del maig del 2023, Jaume Collboni -actual alcalde- va prometre aplicar aquella reurbanització. Dos anys més tard, encara no hi ha cap pista sobre aquell projecte concret. El més proper a una menció d’aquella transformació que s’ha produït és, de fet, la vinculació de l’actual projecte de renovació del túnel de la Rovira -que es basa a millorar la seguretat de la via- amb una intervenció futura "a l’àmbit de la rambla del Carmel" en estadis posteriors. Novament, cap calendari a la vista.

Trams pendents a la Meridiana i la ronda de Dalt

Si bé s’ha de reconèixer que l’actual executiu socialista ha fet passos endavant a dues vies que tenien pendent aclarir quina seria la implicació municipal, com són la ronda de Dalt i l’avinguda Meridiana, també és cert que els veïns d’aquestes zones reclamen més compromís a mig termini. A la ronda de Dalt hi ha un tram cobert, i un altre en plenes obres actualment, però encara hi ha dues fases que no tenen cap data assegurada ni cap pressupost garantit. Després de dècades de promeses, les entitats de la zona viuen els moviments actuals entre la il·lusió i l’escepticisme, ja que temen que tot pugui quedar a mitges. Especialment per als pròxims mandats, es mantindrà com una carpeta oberta. 

La mateixa realitat afectarà l’avinguda Meridiana. Aquest mateix mes s’ha anunciat les obres per allargar la pacificació que va reduint els carrils de l’autopista urbana, per trams, fins a l’altura de Fabra i Puig. Fins llavors, no quedava clar com es mouria Collboni amb un projecte que els comuns qualifiquen com un "eix verd". Ara bé, la gran demanda veïnal, tal com feien saber les entitats de Sant Andreu del Palomar a principis de mandat a la revista Carrer de la FAVB, era que es deixessin licitades totes les obres fins al pont de Sarajevo abans del maig del 2027. Aquest ritme, però, queda fora de la previsió del govern municipal, que de moment promet deixar redactat l’avantprojecte, abans de les pròximes eleccions. 

Una de les peticions que tampoc no s’ha abordat encara és que l’avinguda Meridiana quedi parcialment coberta al seu pas entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. La idea és que redueixi la contaminació, alhora que es connecta, amb més verd, els dos barris. 

El parc dels Tres Turons, delicat i encallat

D’una manera similar a la rambla del Carmel, en els mandats anteriors també semblava que als monticles ubicats entre Horta-Guinardó i Gràcia avançava la possibilitat de fer el Parc dels Tres Turons. Aquesta previsió històrica va ser reivindicada pels comuns com a una prioritat de mandat per al 2019-2023. Després, ni rastre. També els socialistes reconeixen en converses amb aquest diari que d’aquest mandat 2023-2027 no podia passar la connexió de les zones verdes del Carmel i el Coll. Un espai que sumaria més d’un centenar d’hectàries. El pla, però, també porta contrapartides: hi ha 300 llars afectades. I una part del veïnat s’oposa als enderrocs. Actualment, el govern socialista tampoc no n’ha donat cap pista. 

També a Vallcarca existeix una oposició veïnal al projecte de la rambla verda ideat fa més de 20 anys. Actualment les necessitats del barri han canviat, argumenten entitats que s’han citat el pròxim dissabte per manifestar-se contra un projecte que el govern del PSC sí que ha tret del calaix recentment. Segons els plans municipals, aquest mandat caldria dur a terme les demolicions necessàries. I a partir del mandat vinent, executar la nova urbanització i construcció d’habitatges.

El metro del futur, garanties relatives 

Tal com va radiografiar Nació l’any passat, en la carpeta de la mobilitat -que requereix grans partides pressupostàries- les transformacions s’han acostumat a prometre sense cap necessitat de concretar-les a curt o mig termini. La reivindicació política més propera ha estat l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat per recuperar la idea d’allargar la línia lila (L2) del metro des de Sant Antoni fins al Parc Logístic, tot travessant Montjuïc. Malgrat l’anunci conjunt, a la roda de premsa es va evitar donar dates del possible inici de la construcció d'aquest perllongament de línia i es va vincular a la disponibilitat pressupostària del futur. 

Així, l’arribada de l’L2 al Parc Logístic se suma a les obres pendents, encara no iniciades ni aclarides, com també passa amb el projecte de connexió entre les parades de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova, mitjançant la línia verda (L3). Al mateix paquet de transformacions estrictament barcelonines s’inclou l’arribada de la línia groga (L4) a la Sagrera, des de la Pau. En aquest cas, però, l’any passat va comença a haver-hi moviments: es va encarregar la redacció del projecte. Això, malgrat no se cap garantia, és un pas necessari.