La primera tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, s'ha escarrassat a l'hora de presentar una nova transformació a la ciutat com un esforç formidable. I és que fa més de vint anys -des del 2002, quan va ser aprovat- que està encallat, aquest projecte. Es tracta de la transformació de l'entorn de l'avinguda Vallcarca, que es vol convertir en una "rambla verda". Això havia quedat aturat en el temps, i feia temps que ressonava la idea de revertir la paràlisi. Ara, el govern Collboni ho ha prioritzat. Ja s'han iniciat els processos d'expropiació dels habitatges que hauran d'anar a terra -quatre finques ubicades entre l'avinguda de Vallcarca i el carrer de Bolívar- i la idea és enderrocar-los aquest mateix mandat. Les obres per fer la nova via verda, en canvi, quedarien per al mandat següent, així com la construcció d'un dipòsit pluvial pensat per seguir adaptant la ciutat a un context de pluges cada vegada més intenses.
Les famílies que viuen en aquests habitatges en règim de propietat tindran dret a ser compensades econòmicament o reallotjades, mentre que els llogaters tindran dues condicions diferenciades. Els inquilins que visquin en el mateix pis des d'abans del 2002 també tindran dret al reallotjament, i els que hi hagin després d'aquella data se'ls hi oferirà una indemnització. Entre compensacions i enderrocs, la despesa prevista és de 7,6 milions d'euros.
Bonet, també regidora del districte de Gràcia, ha insistit que aquest impuls posa les bases de la Vallcarca del futur i treu el barri "de la provisionalitat" on s'havia vist "atrapat", pel que fa a la planificació urbanística. La regidora socialista s'ha referit a una "inacció" que s'ha allargat "dues dècades", amb governs de diversos colors al capdavant del consistori.
Els assentaments, sense cap solució sobre la taula
Tanmateix, aquesta transformació afecta de ple un col·lectiu especialment sensible: el de les desenes de persones que habiten les barraques ubicades al voltant de la zona del metro de Vallcarca. Són persones que fa temps que es mobilitzen, juntament amb col·lectius veïnals del barri i pel dret a l'habitatge, perquè hi hagi una solució al fet que hagin de viure en una barraca i que, malgrat això, també se'ls pretengui expulsar del solar que ocupen sense cap alternativa concreta.
La primera tinent d'alcaldia, coneixedora de la situació, remarca que "hi ha acompanyament social" per part dels serveis municipals des del 2019. Preguntada concretament sobre quina mena de resposta social es pretén oferir a aquestes persones en cas de desallotjament, però, Bonet sosté que no hi ha cap dispositiu especial contemplat per a aquest cas i que es treballarà de la manera habitual. També remarca que a Barcelona hi ha "40.000 persones inscrites en el registre de sol·licitants de pis de protecció oficial" i "700 famílies a la llista d'espera a la Mesa d'Emergència". Tanmateix, aquesta postura obvia que els barraquistes sovint es troben en situacions encara més vulnerables, ja que ni tan sols poden apuntar-se a la Mesa d'Emergència -on acuden les famílies desnonades d'un pis- perquè els tràmits no estan pensats per a qui prové de situacions d'infrahabitatge, com és el cas de qui viu en una barraca.
Els veïns mobilitzats fa temps que demanen un pla de xoc específic, amb pisos i opcions laborals per als habitants dels assentaments. De moment, però, el consistori no mou fitxa en aquest sentit.
Nous pisos, pistes de bàsquet i zona verda
Entre els plans que inclou la transformació de Vallcarca hi ha l'arribada de diverses promocions de pisos, algunes ja en marxa, i d'altres a les zones pendents de conversió. En total, però, els pròxims anys se sumarien 522 pisos a la zona, un 40% dels quals seran públics (204) i el 60% (318) seran de lliure mercat. Una part dels pisos de protecció oficial en mans de l'administració es destinaran també a reallotjar famílies afectades per diverses expulsions del pla urbanístic.
La transformació també preveu l'arribada d'horts urbans i pistes de bàsquet noves, a la zona projectada com el Parc Central de Vallcarca, donant seguiment a les conclusions d'un procés participatiu iniciat deu anys enrere, explica el consistori.
A banda, el pla de la nova rambla verda contempla sumar 2.800 metres quadrats per a "usos veïnals, espais de joc i estada" que encara s'han de decidir com es duran a terme. En aquest cas, el procés participatiu encara s'ha d'engegar, remarca l'Ajuntament. La idea és que l'espai quedi "com una prolongació de l'espai públic" que irromp a la plaça Lesseps i que s'endinsa cap a Vallcarca.
Per últim, els pròxims anys està previst treballar el projecte executiu per fer aparèixer un dipòsit soterrat per als episodis de pluja, amb capacitat per a 27.000 metres cúbics d'aigua. Les obres de construcció, de la mateixa manera que la urbanització de la rambla verda, es durien a terme a partir del 2027, durant el següent mandat, ha resolt Laia Bonet.