Cristina Caparrós és veïna de la Barceloneta i ha crescut entre xarxes i barques amarrades al Moll de Pescadors de Barcelona. Des de ben petita, va aprendre a cosir xarxes, pintava els números de les matrícules a les barques i ajudava quan s'havia de reparar alguna embarcació al varador. Quan va créixer una mica, va començar a fer-se càrrec de la paperassa: factures, gestions bancàries, documentació... I ja han passat més de dues dècades des que és armadora. 

La seva feina consisteix a gestionar tot el que comporta tenir una embarcació de pesca de proximitat: tenir els papers en ordre, la barca preparada i, quan aquesta arriba, procurar que el peix estigui venut. A més, també forma part de diversos projectes relacionats amb una tasca divulgativa. És vicepresidenta de Dones de la Mar, una organització que serveix de nexe entre dones que es dediquen a la mar, arreu del territori i de manera professional. També col·labora amb Dones amb Sal, concretament en projectes de mentoria per introduir les dones que s'inicien en el món marítim i pesquer. Caparrós també és presidenta de Cap a Mar!, un projecte que visibilitza la feina dels pescadors i tot el que envolta aquest món. Finalment, lidera el projecte familiar La Platjeta, enfocat en la venda i la distribució del peix. 

Com va acabar treballant d'armadora?
Vinc d'una família de pescadors de moltes generacions i a la meva família les dones sempre s'han encarregat de fer les tasques de gestió i manteniment. Justament és ara que ho reivindiquem com una professió. Quan tenia 19 anys, m'encarregava d'anar al banc, de presentar documentació... Em van preguntar si volia gestionar L'Ostia -una de les dues embarcacions familiars- i vaig dir que sí.

En aquest sentit, quin paper tenen les dones en les embarcacions?
Normalment, el marit anava a pescar i la dona es quedava en terra gestionant tota la burocràcia. D'alguna manera, l'únic que constava era l'home, però les dones s'encarregaven que el vaixell sortís preparat i, quan aquest tornés, de poder comercialitzar el peix. Les dones sempre han estat més invisibilitzades. 

Creus que hi ha dones que no fan el pas d'embarcar-se perquè senten que és un món masculinitzat?
El món de la pesca sovint és una mica tancat i a vegades és difícil fer els passos. Per això és bo i positiu trobar algú que et doni la mà. Amb les diferents associacions intentem això: si hi ha alguna dona que es vol embarcar, ajudar-la en tot el que necessiti, i si vol adquirir una embarcació, guiar-la amb tot el que cal tenir per fer-ho. 

Falten mans en el món de la pesca?
Com en tot el sector primari, tenim moltes dificultats per trobar personal. No només per incorporar gent jove, sinó que també ens està costant visibilitzar la nostra feina com una cosa vocacional. A més, tenim una generació que s'ha anat jubilant i ha anat marxant d'aquest sector. 

Com funciona la llotja?
Quan la barca arriba, desembarca el peix i el porta a la llotja. Allà ens esperen els compradors, que són des de persones amb parades als mercats o petites peixateries, fins a majoristes. Tenen uns comandaments i compren el peix a una subhasta. Aquesta és a la baixa, és a dir, hi ha un preu de partida inicial, i llavors comença a baixar. Els compradors, amb el comandament, seleccionen a on para aquesta subhasta. 

Teniu pèrdues amb aquest mètode?
A vegades, el peix va més baix del que nosaltres considerem que seria el just. Per exemple, quan tenim episodis en què ens puja el combustible, nosaltres no podem apujar el preu del nostre producte perquè no el decidim nosaltres.

A Barcelona, som mediterranis. Estem arrelats a la mar?
La pesca està en el nostre ADN. Com a catalans i mediterranis, sempre hem tingut la pesca al nostre voltant. Tenim una tradició que ens ha marcat les formes de consumir, d'organitzar-nos, de viure... D'altres vegades tampoc hem tingut el focus en el medi ambient, per això cada vegada som més sostenibles i tenim més cura del Mediterrani. 

Com intenteu fer aquesta pesca sostenible?
Fa més de 25 anys que intentem aprendre de la comunitat científica i veure els indicadors que té l'administració per pescar cada vegada menys però millor. Des de les comunitats pesqueres de tota la costa catalana, s'està treballant amb comunitats científiques, amb plans d'ecogestió, amb vedes parades per deixar créixer el peix, augmentant la mida de les xarxes... Treballem amb molta cura per deixar créixer el peix i tenir un mar ric, bonic i saludable. 

Què representa aquest moll, per als veïns de la Barceloneta?
Les cases de la Barceloneta eren molt petites i les famílies eren molt grans. El moll era una extensió de la vida diària. Era molt habitual que el cap de setmana la gent vingués a dinar aquí. Per això també tenim paelles o cassoles: a vegades a la barca es fan uns musclos o unes sardines... També és un espai d'acollida de jubilats, perquè al món de la mar et jubiles relativament d'hora, però arrelats al món de la pesca. És un ecosistema molt bonic i és una forma també de viure. I també és una forma molt estranya trobar un espai com aquest enmig de Barcelona.