La família de Jonathan Andic ha sortit al pas de les informacions publicades aquest divendres sobre els missatges intercanviats entre el fill i el fundador de Mango, Isak Andic. En declaracions a l'ACN, fonts familiars asseguren que les frases difoses corresponen a fragments "trets de context" i formen part d'un missatge més ampli amb "un relat i un to positius de principi a final".
Segons aquestes fonts, les afirmacions s'han publicat de manera "descontextualitzada" amb l'objectiu de contribuir a un relat que "retorci la realitat i encaixi amb les hipòtesis de la instrucció". També remarquen que la teràpia familiar en què participaven no implicava únicament pare i fill, sinó diversos membres de la família, i que no es poden extreure conclusions a partir "d'una o dues frases" de l'àmbit privat.
Entre els missatges revelats hi figura una frase enviada per Jonathan Andic al seu pare el juliol del 2024: "Tenir un fill com jo és el més dur que pot passar-li a un pare. He recordat algunes discussions en les quals no m'estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te". En base aquests missatges, els investigadors consideren que aquest tipus de converses evidenciarien una mala relació entre tots dos.
"Un marc metafòric"
La família, però, sosté que aquest missatge tenia un "contingut afectuós" i formava part d'un procés terapèutic d'"alliberament" emocional. En aquest sentit, vinculen l'expressió al concepte psicoanalític de "matar el pare", atribuït a Freud, i asseguren que les sessions fomentaven l'expressió de sentiments "sempre dins un marc metafòric".
A banda, també afirmen que el missatge complet començava amb un cordial "Hola vell, què tal, heu arribat bé?" i acabava amb un "Espero que gaudeixis de l'estiu, t'envio molts petons", fet que, segons la família, demostra el to general positiu de la conversa.
Crítiques a la interpretació dels missatges
Les mateixes fonts remarquen que la causa judicial conté nombroses expressions pròpies d'un procés terapèutic i consideren que aquestes frases no poden servir per extreure conclusions sobre el conjunt de la relació entre pare i fill. De fet, asseguren que la mateixa instrucció recull que durant les sessions es feien referències metafòriques a la mort del pare com a element simbòlic per superar determinades etapes vitals. Per això, denuncien que la interpretació d'alguns fragments concrets contribueix a una "condemna social prèvia" a Jonathan Andic.
