La Fiscalia s'ha oposat al recurs presentat per la defensa de Jonathan Andic, acusat de la mort del seu pare, que demanava la retirada de les mesures cautelars imposades. El passat 19 de maig, la jutgessa que investiga la mort d'Isak Andic va imposar una fiança d'un milió d'euros, li va retirar el passaport, li va prohibir viatjar a l'estranger i l'obligava a presentar-se personalment al jutjat cada setmana.
En un extens recurs, la defensa va demanar retirar aquestes cautelars al·legant que no s'han pogut determinar les causes que van provocar la caiguda del fundador de Mango pel barranc de les coves de Salnitre de Collbató, ni tampoc la participació de terceres persones. El ministeri públic, però, ha presentat un escrit al jutjat de Martorell dient que es manté en la seva decisió i que s'oposa a retirar les mesures cautelars a Jonathan Andic.
L'escrit de la fiscal del jurat intenta desmuntar, un a un, els arguments de la defensa, que, alhora, intentaven contrarestar els arguments de la jutgessa per dictar les mesures cautelars. El ministeri fiscal justifica el manteniment de les mesures cautelars pels indicis existents en el sumari, derivats sobretot dels informes dels Mossos d'Esquadra, l'anàlisi de la geolocalització i el contingut del telèfon mòbil de la víctima, del registre de trucades fetes per l'investigat en el moment dels fets i de l'informe tècnic fotogràfic de l'escena del crim.
Segons l'escrit de fiscalia, els missatges entre pare i fill contradiuen la "suposada bona relació" que Jonathan sosté que tenia amb el seu pare. Els informes policials, segons la fiscal, també contradiuen la versió de l'investigat sobre la manera i les circumstàncies en què es va produir la caiguda i mort d'Isak Andic.
Per últim, l'escrit també nega que no existeixi el risc de fugida, com al·legava la defensa, ja que té en compte "l'altíssima capacitat econòmica" del fill del qui va ser l'home més ric de Catalunya, i la important pena de presó que podria suposar-li ser considerat culpable d'homicidi.
Per justificar els seus arguments, la defensa demanava a l'Audiència de Barcelona que tingui en compte les tres declaracions de Jonathan, l'última al jutjat com a investigat i les dues primeres davant dels Mossos com a testimoni. També els informes policials, les transcripcions de les converses amb el telèfon 112, els Bombers i el SEM, un informe mèdic i del detectiu privat Francisco Marco, i diverses declaracions testificals de l'entorn del fill del magnat, com les seves dues germanes o Toni Ruiz, la mà dreta de l'empresari.
Arguments de la defensa
Entre altres, la defensa al·legava que cap informe policial o forense estableix que la caiguda va ser provocada i aportava informes pericials propis que expliquen que la caiguda "en tobogan" no significa que sigui causada per una altra persona. També aportava informes mèdics del pare que diuen que tenia artrosi als dos genolls, que li podia haver causat la caiguda i la falta de reacció. Per últim, aportava un vídeo on es veu l'empresari caure mesos abans en una visita professional, i conclouen, com els mateixos agents de la unitat de Muntanya dels Mossos, que no es pot afirmar que la caiguda fos provocada.
Els experts policials van concloure que la petjada trobada al lloc dels fets, que consideren que és d'Isak i resultat de refregar intensament amb el terra, no es va poder fer “de forma fortuïta”. Però la defensa rescatava part dels escrits policials que diuen que no descarten que la petjada fos anterior a la caiguda. També retreu als Mossos que no acordonessin la zona i que fessin un informe pericial setmanes després dels fets havent passat per allà desenes o centenars d'excursionistes.
Un altre dels indicis són les suposades contradiccions a les dues declaracions de Jonathan. A la primera, prestada immediatament després de la mort del seu pare, va explicar que caminava cinc metres per davant del seu pare i que aquest s'havia parat per fer unes fotos. “Mentre caminava -recull la interlocutòria sobre la seva primera declaració-, va sentir un soroll de pedra caient, es va girar i únicament va veure un cos rodant entre els matolls, va sentir un cop fort i un gemec de dolor del seu pare”. En la seva segona declaració, al cap d'uns dies, va explicar que el seu pare havia fet servir el mòbil a l'inici del recorregut i que ja no el va tornar a treure, com van poder comprovar els Mossos, que van trobar el terminal a la butxaca davantera dels pantalons del mort.
Segons la defensa, que fes fotos abans o després no importa, i també podria haver fet la intenció de fer-les i finalment no fer-les. Per a l'advocat, l'important és que el fill caminava davant del pare i, per tant, era d'esquena a la caiguda del seu pare.
