El govern municipal de Barcelona va fer un avís la setmana passada. El compendi d'obres que estan convivint a la ciutat, i especialment al centre de la capital catalana, passa factura. Tant és així que aquest va ser el principal motiu ofert per l'Ajuntament per partir en dos la renovació del paviment del Portal de l'Àngel: la meitat del projecte es faria aquest any, mentre que l'altra meitat es deixava per al mandat vinent. Les màquines, les tanques, els talls de circulació i el soroll són alguns dels elements que el consistori vol evitar reproduir, després d'haver heredat diversos projectes en marxa i d'haver-ne engegat algun de propi.
El pic de transformacions arriba ara, en plena primavera del 2025. Malgrat ja es doni per acabada l'última gran part de les obres de Glòries, que es deixarà veure aquesta mateixa setmana amb un nou parc i 9.000 metres quadrats de verd, encara hi ha més d'una desena de grans obres simultànies a Barcelona. Algunes són a punt d'acabar, algunes només han fet que començar i d'altres ja encaren la recta final. A Nació n'hem enumerat les més rellevants. De la Rambla a la Sagrera, i de ronda de Dalt a la nova L8 dels Ferrocarrils.
La Rambla: més ràpida
Tres dies. Aquest va ser el temps que Jaume Collboni va trigar a anunciar les seves intencions de reduir a la meitat els tempos de renovació de la via més famosa de la ciutat des del moment en què va ser investit alcalde. Les obres van començar-hi l'octubre del 2022, encara amb BComú al capdavant del consistori i el PSC com a soci de govern, i estava previst que s'allarguessin fins al 2030. En el moment que va començar el mandat, però, Collboni va tenir clar que una de les seves prioritats era acabar els quatre anys de govern amb la Rambla ja renovada. Acabada la fase entre Colom i el portal de Santa Madrona, la primera de totes, a la resta de l'espai s'està intervenint de manera simultània. La idea és tenir-la acabada a principis de 2027, abans de les eleccions.
La Via Laietana, imminent
Un tarannà similar es va aplicar a la Via Laietana. A la darrera compareixença del regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, es va esmentar la proximitat amb la qual s'espera acabar la intervenció. La idea és liquidar-ho aquest mateix juny, una data que suposaria retallar els tempos previstos prop de dos anys. El projecte ve també del mandat anterior, i la idea és que les voreres siguin molt més amples per afavorir els vianants, que hi hagi nous espais també per al pas de la bici i que els cotxes privats ja no puguin utilitzar la Via Laietana en sentit ascendent, a excepció dels veïns de la zona.
Ronda Sant Antoni, serial amb caducitat
Pocs carrers han comportat tants cops de timó com la ronda de Sant Antoni, pel que fa a la seva reforma. Va ser un dels darrers projectes que es va convertir en la pedra a la sabata de l'anterior govern, ja que comuns i socialistes diferien en la prioritat de com havia de canviar la via. A l'inici d'aquest mandat, Collboni semblava haver cedit davant les intencions dels seus exsocis -i una part del veïnat- però a última hora es van introduir alguns matisos. Entre les novetats hi havia la possibilitat d'arribar en cotxe a una zona que abans s'havia presentat com una plaça, entre Villarroel i Casanova. A la part de baix, entre Comte d'Urgell i Villarroel, els autobusos hi passaran també per sobre de l'asfalt, i no de la pedra natural ideada inicialment. El projecte, executat durant l'època Collboni, hauria de finalitzar aquest estiu també.
El nou carrer Balmes
Si es mira cap a la part alta de la ciutat, però, també es troben intervencions destacades amb impacte sobre el trànsit i la vida quotidiana. Actualment, s'està enllestint el tram central del carrer Balmes, entre la plaça Molina i la ronda General Mitre. Les obres haurien d'acabar el febrer de 2026 i suposaran, en la línia de les actuacions prèvies en altres punts del carrer, un guany de l'espai per al vianant, que passarà a tenir unes voreres de més quatre metres d'amplada. També apareixeran arbres per primera vegada en aquesta zona. La transformació dona resposta a la pressió veïnal, molesta amb el soroll, i a la promesa enquistada des de fa més d'una dècada d'intervenir-hi. Aquest projecte, segell del govern socialista en solitari, implicarà una reducció de carrils de circulació: de quatre a tres. N'hi haurà dos de pujada i un de baixada. Ara bé, el tram superior, el que arriba fins a la plaça Kennedy, queda per a més endavant.
La continuació a la Meridiana
Una d'aquelles intervencions que els comuns presentaven com a "eix verd" i que el nou govern municipal s'ha escarrassat a mantenir però sense esmentar en cap moment aquest concepte -vinculat a l'anterior executiu- és l'actuació a l'avinguda Meridiana. Aquest mateix abril s'han anunciat i iniciat els treballs a peu de carrer a l'espai entre el carrer de Felip II i el passeig de Fabra i Puig, i s'espera que durin any i mig. A diferència que en altres punts ja reformats, però, en aquesta zona s'ha apostat per dissenyar dos carrils bus per a cadascun dels sentits, per facilitar les baixades i pujades dels usuaris dels autobusos que es concentren en aquest punt. A més, hi haurà dos carrils per a vehicles privats en cada sentit, molta més vegetació i un carril bici segregat al centre de la via. A més, el govern municipal assegura que vol acabar el mandat amb l'avantprojecte de transformació de la Meridiana fins al pont de Sarajevo redactat, i amb estudis en marxa per a la part final, la que arriba fins a Vallbona.
El túnel de la Rovira: maldecap fins a l'estiu
Entre els projectes engegats aquest mandat que més han sorprès per la seva afectació hi ha la renovació del túnel de la Rovira, entre Gràcia i Horta-Guinardó. Recentment, el consistori ha detallat que, per renovar la infraestructura -és del 1987- i dotar-la de més seguretat interna, que entre març i mitjans d'estiu queda totalment interromput el trànsit d'entrada a Barcelona per aquesta artèria viària. I després, durant un mes, la prohibició afectarà la banda de pujada. La clau d'aquesta obra que molts barcelonins notaran els pròxims mesos -18.000 vehicles hi passen en sentit descendent cada dia- és tècnica: no canviarà el funcionament ni l'espai per al cotxe en el futur, però es millorarà el túnel i hi haurà més sortides d'emergència.
Tots els ulls a la Sagrera
Tant des del punt de vista urbanístic, com de mobilitat, com econòmic, fa temps que molts ulls estan posats a la zona de la Sagrera com una de les principals esperances, pel que fa a grans novetats, de Barcelona. Ara bé, la transformació de tot aquest àmbit implica la finatizació de les obres del tren -encara no hi ha data oficial per l'ús habitual de la futura estació de la Sagrera- però també de la urbanització dels quatre quilòmetres de llargada que cobreixen les vies, on ha d'emergir una gran zona coneguda com a parc lineal o parc del Camí Comtal, a més de nous habitatges i serveis al seu voltant. Com a punt de partida, ja s'estan urbanitzant els terrenys al voltant de la Torre del Fang, amb unes primeres tasques que haurien d'acabar de manera imminent. Això, però, no facilita encara cap data al calendari per a començar la gran transformació pendent que connectaria la Sagrera, Sant Andreu Comtal i el districte Sant Martí. El pla queda en mans d'una empresa pública que barreja Ajuntament, Generalitat i Estat.
La unió de l'L9 i L10, multitasking
També afecta la Sagrera una altra obra rellevant de la ciutat: la que s'està duent a terme a diversos punts de Barcelona per a la connexió de les línies L9 i L10 del metro, ja que ara mateix cadascuna d'aquestes línies de metro està partida en dos. Les tasques sobre el terreny van estar aturades més d'una dècada per falta de finançament, i ara es projecta el 2030 com a data mínima per acabar tot el tronc central dels dos trajectes. Entre les obres actives a la ciutat, una de les més visibles i recents és la que prepara l'interior de la nova estació sota la plaça de Maragall. La idea és que l'espai quedi enllestit a finals de 2025. Un altre front activat de manera molt similar és a Sanllehy, on també hi haurà parada i on també s'ha hagut de fer visible l'obra a la plaça, amb algunes restriccions d'espai, però sense calendari clar. Mentrestant, s'estan fent feines subterrànies a les futures estacions de Mandri i a la Sagrera, que quan tot això finalitzi arribarà a condensar fins a 4 línies de metro (L1, L5, L9 i L10) completes. El plat final d'aquests dos nous recorreguts, però, afecta Lesseps, fins on encara ha d'arribar la tuneladora que prepari el pas dels nous combois de metro.
El compromís unitari per la ronda de Dalt
Si la Rambla va ser la primera gran decisió en solitari, el primer gran pacte polític i simbòlic que va tancar Collboni amb la resta de grups municipals va ser el del compromís per cobrir la ronda de Dalt. Fins al 2023, només s'havien arribat a tapar del tot 200 metres de llargada, entre el mercat i l'institut de la Vall d'Hebron, durant els mandats de Colau. Aquest mandat, Collboni va comprometre's a tenir enllestida al maig del 2027 una altra part: la que va des de l'institut fins a l'avinguda Vallcarca. Tot i això, encara no s'ha tancat el projecte sobre què hi haurà a la nova superfície, una vegada acabin les obres d'urbanització. El consistori va reivindicar que obriria un procés participatiu per resoldre-ho. D'aquest plantejament, però, encara no hi ha novetats. A banda, encara quedarien les fases tercera i quarta per cobrir la ronda de Dalt. Tanmateix, per aquest objectiu encara no hi ha calendari tampoc.
El torn dels FGC: l'allargament de l'L8
Des de ja fa un parell de mesos que qui volti per les proximitat de Francesc Macià, sigui a peu, en bici o en cotxe, haurà notat les afectacions a la mobilitat que van adherides a la futura arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la zona. Serà amb l'allargament de l'L8, que actualment es queda a la plaça Espanya. La idea, quan s'enllesteixi, és que en tan sols 7 minuts es connecti l'estació dels ferrocarrils de Gràcia amb la de la plaça Espanya, passant per Francesc Macià i Hospital Clínic. Ara bé, el peatge a pagar actualment es concentra sobretot en el carrer del Comte d'Urgell i el seu entorn immediat: la circulació en aquesta via quedarà tallada en dos punts -entre Rosselló i Còrsega, i entre la plaça de Francesc Macià i el carrer Buenos Aires- durant aproximadament un any. Les obres, que també van implicant canvis més puntuals a Gràcia o plaça Espanya, està contemplat que puguin acabar-se cap al 2030, si les inversions de la Generalitat i la coordinació amb l'Ajuntament ho facilita.
La nova estació de Sants
També en l'àmbit ferroviari coincideix en el temps una altra transformació amb especial simbolisme: l'estació de Sants. Hi ha dues fases -una que acabaria el 2026 i una altra el 2029- del projecte, i una de les primeres intervencions destacades afecta la plaça dels Països Catalans. Aquest punt ja està pràcticament tot ocupat per Adif per renovar la plaça, dotar-la de verd i zones d'estada i fer-la més amable amb els barris de l'entorn. A la primera fase també s'inclou l'ampliació del vestíbul de l'estació i la creació de noves entrades per les quatre façanes. Per a tot això, ja fa temps que l'Ajuntament ha refet la mobilitat al voltant de l'entorn ferroviari de Sants. Mirant a cinc anys vista, la finalització del projecte inclouria la naturalització de la plaça Joan Peiró, construir la nova coberta de l'estació i el trasllat definitiu de les estacions de busos i taxis. La intervenció en aquest cas, depèn en gran part de l'execució liderada pel govern espanyol, després que el pla es presentés tres anys enrere.
El Portal de l'Àngel, desgastat
Menys rellevant pel que fa a la mobilitat, però amb una alta càrrega visual i simbòlica pel que fa al turisme i el comerç, és l'última renovació anunciada: la del paviment del Portal de l'Àngel. La via per on cada dia es fan 85.000 desplaçaments ha acabat quedant amb les peces granítiques del terra malmeses, argumenten des del consistori. Per això, des d'aquest mateix mes es preveu iniciar les obres a la zona establerta entre la plaça Nova, el carrer dels Arcs i, més endavant, el tram més baix del Portal de l'Àngel, fins al carrer Montsió. Tot plegat es podria resoldre aquest any, malgrat que implicarà alguns canvis menors en la circulació. Ara bé, després hi ha haurà una aturada d'almenys un any i mig. Es vol oxigenar el centre de Barcelona, per l'acumulació d'obres, va argumentar el govern de Jaume Collboni en presentar la intervenció. A partir del mandat vinent, es recuperaria la idea de renovar el paviment de tota la via comercial fins a la plaça Catalunya.
