El català és un símbol d’identitat i és la pota més llarga de l’existència de la nació catalana. Una nació que no només representa Catalunya sinó que engloba més indrets: els Països Catalans. Són totes les zones on es parlava i es parla la llengua catalana. Un territori que cada cop es veu més amenaçat per la substitució lingüística que deixa el català en una situació perillosa.

A banda de Catalunya, Illes Balears, Franja de Ponent, País Valencià, Catalunya del Nord i Andorra, els Països Catalans apleguen el municipi d’Alguer, situat al nord-est de l’illa de Sardenya, Itàlia. Una ciutat amb més de 40.000 habitants en què, segons una enquesta d’usos lingüístics del 2017, un 18,5% dels habitants parlen català de forma habitual . Dada que disminueix respecte al 22,4% que marcava una enquesta de l’any 2004. Deixant de banda les dades, quina és la situació actual de l’alguerès?

Cal anar a mitjan segle XX, amb l'arribada de la televisió i de l'educació a tota la població, per saber quan es comença a imposar l'italià a la ciutat. Tot i no tenir mai una prohibició formal, hi havia intencions d'italianitzar-la per part de Mussolini i, després, de les autoritats. En aquell moment es van traslladar mestres d'altres llocs d'Itàlia que no parlaven el català i amb diversos projectes s'intenten erradicar totes les llengües minoritàries.

A finals dels anys 70 i principis dels 80 es comencen a crear projectes que reivindiquen la llengua i en defensen l'ús, amb, també, moviments independentistes sards. No és fins al 1999 que s'aprova una llei que reconeix l'alguerès, no com un dialecte, sinó com una llengua i comença a haver-hi la possibilitat de cursar-ne algunes hores com a assignatura a l'escola pública.

L'última reforma va ser l'any 2018. Aquesta va introduir la possibilitat de fer un tipus d'"immersió lingüística" del català sempre que ho demanin els pares i hi hagi mestres i professors formats que puguin dur-ho a terme.

La defensa popular

En una conversa amb Nació, Marcel Farinelli, historiador expert en l'Alguer que actualment resideix a Barcelona, explica que una dada del 2004 diu que el 92% dels pares de l'Alguer volen que els seus fills estudiïn català a l'escola. Tot i ser una dada antiga, assegura que no hi ha una gran oposició en contra de l'alguerès i la seva ensenyança. L'historiador es mostra optimista sobre el futur de la llengua: "Si es fa servir aquesta llei i la classe política es posa les piles, jo veig una mica d’esperança", opina.

A més, detalla que fa poc han obert una colla de castellers -la Colla Castellera dels Mataresos-, un dels projectes que ajuden a millorar i fomentar l'ús del català. L'ajuntament també ha fet un pas endavant incloent l'alguerès per als actes de la ciutat, juntament amb l'italià, i el nom oficial del municipi és Ciutat de l'Alguer. A més, s'estan fent llibres i música en la llengua, i tot això són petits passos que, com assenyala Farinelli, apunten a l'optimisme.

Ara bé, no tothom ho veu igual. L'alguerès als carrers i comerços de la ciutat es troba en un punt inestable. L'activista i escriptor Gavino Balata -el seu llibre Soldats abandonats és el primer de literatura en prosa en alguerès que ha aconseguit estar a les llibreries catalanes- assegura que al centre i al nucli antic és "quasi impossible" sentir-lo, ja que la gentrificació i el turisme han comportat la pèrdua d'habitants nadius als punts més massificats del municipi. En altres punts de l'Alguer que tenen un sentiment més de barri, en canvi, sí que es conserva més la idea d'identitat catalana i de preservar la llengua.

Hi ha un tercer grup de persones: els algueresos catalanoparlants passius, aquells que entenen quasi al complet el català, però no en fan ús. Un fenomen que no es viu només a l'Alguer i que els veïns de la ciutat sarda descobreixen quan visiten Catalunya. "Molts algueresos que han visitat Barcelona en tornar m'han comentat que allà no han sentit parlar català", lamenta. És per això que Balata recalca la importància de no canviar l'idioma: "Demano als catalans que venen a l'Alguer que no s'esforcin per parlar italià i que no canviïn l'idioma. Si voleu parlar italià, aneu a Florència".

El jovent, el futur

El jovent és l'encarregat de crear el futur i tenen un paper fonamental per conservar els trets culturals de l'Alguer. Els joves que són fills de famílies alguereses tenen una conscienciació sobre la llengua i una idea cultural formada sobre la identitat catalana. En canvi, aquells que són fills de famílies que venen de fora no tenen el mateix grau de sensibilització, però, com explica Balata, "almenys" tenen un "pensament no hostil" sobre la llengua.

En aquest sentit, Balata fa apologia de la necessitat d'implementar més polítiques lingüístiques. La reforma del 2018 va ser rebuda amb una gran felicitat, però l'activista assegura que falta fer un pas endavant: "Va anunciar una gran revolució, però encara no ha tingut unes conseqüències evidents". 

De les cinc llengües que es parlen a Sardenya, l'alguerès té una gran avantatja respecte a les altres: té un reconeixement nacional i internacional perquè es parla a quatre països europeus. Aquesta posició, repeteix, s'ha d'aprofitar per fer més incisió en el panorama educatiu perquè, si l'educació no fa costat a les iniciatives populars, no es genera un interès suficient en els joves catalanoparlants passius.