A molta gent li deu sonar a una utopia encara esquitxada per la pols de les obres acumulades i els sobrecostos arrossegats durant dècades, però la plaça de les Glòries va ser concebuda per l'urbanista Ildefons Cerdà com el vertader centre de Barcelona. La realitat, i la priorització del trànsit en el passat, havia anat esquerdant aquella idea. Amb l'entrada de segle, però, ja es va optar per repensar el tambor viari que regnava a la plaça. Així, el 2008 -amb Jordi Hereu com a alcalde- començaven les obres per fer-lo desaparèixer i fer emergir a la superfície el que llavors es prometia com un parc rectangular. El 2019 es va estrenar una part d'aquella idea, la Gran Clariana de les Glòries i el seu voltant. Ara, Barcelona prepara la inauguració de la segona part d'una gran zona verda que passarà a ocupar 9 hectàrees d'espai per caminar, fer-hi activitats i passar el dia. A Nació en repassem les principals novetats, també amb un optimisme matisat per algunes entitats veïnals que recorden els projectes pendents a la zona.

La nova disposició, que acaba amb les obres a la part del parc, deixa un nou espai que alterna zones de ciment amb punts verds i de joc. I entre els atractius que s'han reivindicat més especialment hi ha el que s'ha anomenat "un jardí d'immersió", en referència a una plantació de cactus i altres espècies resistents al canvi climàtic que condueixen cap a un dels accessos al metro, o la zona de "l'umbracle", que deixa un nou espai d'ombra en què s'espera poder encabir actes de format mitjà gràcies a la seva estructura coberta.

Un altre dels al·licients amb què el consistori espera satisfer els veïns és l'arribada d'una "superàrea de jocs infantils", una mena de punt concèntric amb una estructura circular que permet accedir a una zona de tobogans, cordes i altres entreteniments. A tocar d'aquest mateix espai hi ha bancs unipersonals -alguns d'aquests fins i tot permete'n estirar-se, com ja passa a l'entorn inaugurat el 2019- i més jardins. En total, són uns 35 punts de joc i un sorral.

El projecte de renovació de la zona contempla també l'aparició d'un racó que dobla l'aposta de l'homenatge a l'activista i referent indígena, feminista i defensora del medi ambient Berta Cáceres. Des del 2016, durant el primer mandat d'Ada Colau, es va instal·lar un faristol a la plaça de les Glòries que reivindicava la figura de Cáceres i contextualitzava la seva trajectòria. Des del principi, però, la idea era acabar elevant aquest record, i això és el que s'ha fet amb el nou parc: un dels punts a estrenar és "l'Àgora Berta Cáceres". En aquest espai, encerclat per bambús, està previst poder fer activitats de petit format. De fet, a la festa inaugural que l'Ajuntament ha organitzat aquest dissabte al parc, hi està contemplat un taller de contacontes. 

Els gossos també han estat contemplats com un factor poblacional a tenir en compte, de cara a l'ús del nou espai, i hi haurà 1.200 metres quadrats del nou parc de Glòries destinat al passeig i les corredisses dels animals de companyia. A banda, per a l'estiu hi haurà un altre punt obert a la ciutadania, especialment pensat per a la canalla: un parc d'aigua, amb la idea d'afavorir el joc i el refresc estival.

Els comptes amb els veïns: celebració a mitges

Ara, una de les grans preguntes és com funcionarà inicialment aquesta estrena, tenint en compte que l'anterior inauguració de la zona ja acabada va comportar diversos tancaments dels espais de joc infantil, sobretot per problemes amb els tobogans gegants. Una altra de les incògnites és saber com s'ho farà seu el veïnat. De moment, les associacions de veïns celebren l'arribada del parc, però hi enganxen, amb un regust amarg, el recordatori de la gran quantitat de projectes promesos en el Compromís per Glòries del 2007 que encara no s'han desplegat, sobretot pel que fa a equipaments. Aquell document, signat per les entitats veïnals i el govern socialista del moment, marca les línies mestres de la transformació de tot l'entorn de la plaça.

El vocal d'urbanisme de l'Associació de Veïnes i Veïns Clot-Camp de l'Arpa, Miquel Catasús, afirma que "el parc no hauria de considerar-se acabat, en teoria, perquè els plans eren fer-lo arribar fins al Consell de Cent, per la part de baix". Tanmateix, reconeix que no han rebut cap informe ni postura municipal sobre la voluntat d'estendre'l de manera propera. "El nivell de participació ciutadana durant aquests 17 anys, del 0 al 10, li posaria un 4,5. Però és que en aquest mandat hi estem per sota. Abans teníem una comissió de seguiment cada mig any, ara n'hem fet una", diu Catasús, en referència als gairebé dos anys que fa que governa l'executiu de Jaume Collboni.

El representant de l'entitat del Clot i el Camp de l'Arpa apunta, però, que el parc en termes generals s'està fent "molt bé" i que hi ha moviments interessants al consistori, com la voluntat expressada de seguir connectant el tramvia per la Diagonal. Ara bé, les converses entre les agrupacions veïnals de la zona d'aquests darrers dies s'han convertit en una cascada de mencions de projectes promesos encara no executats. Encara esperen notícies dels equipaments pendents a la Casa del Sucre, al barri de la Sagrada Família, o de tenir alguna concreció sobre la promesa del nou poliesportiu del Poblenou, o la residència i l'auditori del Clot, assenyalen.

Altres veus ho veuen d'una manera similar a Catasús. "La plaça ha quedat bé i està fantàstic que s'inauguri tot el que és la plaça verda, però falten pràcticament tots els equipaments. I falta cobrir a la part de la Meridiana tot el que són les vies de la Renfe, davant del Teatre Nacional de Catalunya i L'Auditori", afegeix Joaquim Mallen, de l'Associació de Veïns i Veïnes del Fort Pienc. "Del compromís real de 2007 potser encara queda per fer el 80%", resol, 18 anys després d'haver pactat una transformació ambiciosa, que entremig també ha comportat l'execució del túnel de Glòries i l'arribada d'algunes escoles noves.