“Aquí hi ha algun mosso que busca protagonisme”. La frase es va escoltar en un cenacle de la Barcelona alta fa uns mesos, quan les circumstàncies de la mort d’Isak Andic, amo de Mango i primera fortuna de Catalunya, ja eren un tema estrella en tota trobada de l’Upper Diagonal. Si la notícia de l’accident que es va endur l’empresari el 14 de desembre del 2024 ja va impactar la classe patrícia de Barcelona, la detenció del primogènit, Jonathan Andic -posteriorment en llibertat sota fiança-, té els rics amb l’ai al cor.
La incomoditat davant la investigació policial sobre Jonathan Andic ha estat palpable a mesura que avançava el procés de les citacions policials i els moviments de la jutgessa del cas. Un exemple d’això és l’homenatge que preparaven a Andic els empresaris de Foment del Treball. Es va anunciar un gran acte per al 27 de juny, amb presència de personalitats del món institucional i de la família. Però a mesura que la investigació policial avançava, l’homenatge amb els Andic s’anava ajornant. Es va dir que es faria el mes d’octubre, concretament el dia 27. Però els rumors anaven a més i la família no les tenia totes. Es va suspendre, ara ja de forma indefinida.
“Tothom n’està pendent”
La notícia de la detenció del primogènit dels Andic, Jonathan, ha estat demolidora a l’Upper Diagonal. “Tothom n’està pendent. Les converses giren entorn les petjades, les mans, el mòbil…”, explica un membre insigne del patriciat, vinculat a una institució acadèmica. Dels salons exclusius de l’Ecuestre al Círculo del Liceu, passant per l’IESE al qual l'empresari estava tan vinculat, el clima sobre la mort d’Andic ha anat canviant.
Fins i tot dins de l’exclusiu ecosistema dels jueus catalans, al qual pertanyia el propietari de Mango, comencen a escoltar-se opinions de sospita. Durant molts mesos, la hipòtesi d'un fill culpable era impensable, malgrat que hi ha qui apunta que per un nucli més rigorista, Jonathan era només mig jueu, ja que no era fill de ventre jueu. En efecte, la primera dona del propietari de Mango i mare de Jonathan, Neus Raig, no ho és.
L’esperit de classe ha protegit Jonathan en un primer moment, quan l’ombra sobre el seu paper aquell dia en el camí a Montserrat no semblava basada en res més que la sospita. “Hi havia la idea que un dels nostres, mai. També es considerava que alguns periodistes havien decidit que el fill d’Andic era culpable. Fins i tot en el diari de Javier Godó, bon amic d’Andic. Però a mesura que han anat apareixent indicis i detalls, l’ambient ha anat canviant”, diu la mateixa font. Encara hi ha qui apunta a un accident o, si més no, a la hipòtesi que s’hagués produït una caiguda després d’una brusca discussió.
“Però si ho tenia tot”
Una bona antena del món patrici barceloní, de tonalitat catòlica, explica que una cosa que s’ha escoltat els darrers mesos és que la hipòtesi de la culpabilitat era insostenible perquè Jonathan “ho tenia tot”. “D’aquí l’enorme sorpresa que el cas ha generat. Es pensen que només els pobres poden matar -assegura la mateixa font- quan, en realitat, sovint posseir una enorme fortuna pot nodrir el pitjor de l’ànima humana. Sí, els rics també maten”.
Les novetats del cas, el saber que el fill de l’empresari havia estat voltant pel camí sinistre dies abans de l’accident, el fet que, segons ha transcendit, trigués quatre minuts a fer la primera trucada d’auxili, ha incrementat el nerviosisme a l'alta societat barcelonina i als cercles del gran empresariat, on cada cop són més els qui sospiten. La notícia que l'agència de detectius Método 3 -coneguda pel cas de la Camarga- s'hagi incorporat a l'equip de la defensa ha incomodat alguns. “Aquest tio és culpable”, afirma un veí destacat de Balmes amunt. “La família encara el defensa, però sembla que la parella d’Andic mai s’ha empassat la versió del fill”. Tothom hi diu la seva, mentre l’ansietat creix en els grans despatxos i els salons restringits i ell prepara la seva defensa.
