Hi ha milers de catalans amb una hipoteca que ja no pertany al banc amb què van fer el tracte, i moltes d'aquestes persones ni tan sols ho saben. És una de les conseqüències de la crisi del 2008. I encara s'arrossega. Hi ha bancs que per obtenir diners immediats venen crèdits hipotecaris a fons d'inversió i empreses de recobrament, sovint amb preus més baixos. A una família li poden quedar per pagar 100.000 euros del seu pis i que, sense avisar, l'entitat bancària vengui aquell deute a un fons voltor per 65.000 euros, que serà qui acabarà cobrant aquells 100.000 euros. Ara, aquesta realitat és la que ERC intenta remoure tant al Congrés dels Diputats com a l'Ajuntament de Barcelona, amb dues iniciatives a les quals ha tingut accés Nació. L'objectiu és aconseguir que els hipotecats tinguin més informació i més opcions d'intervenir davant aquestes compravendes.
Les intencions no són noves. A Catalunya això es va provar de regular, augmentant els drets dels habitants de les cases amb hipoteca, a la llei 24/2015. Finalment, però, el Tribunal Constitucional (TC) va tombar aquella part de la llei catalana, amb l'argument que aquestes ambicions superaven les competències autonòmiques i que corresponien a l'Estat. Ara, anys més tard, el grup republicà al Congrés ha tramitat una Proposició No de Llei (PNL) per posar pressió al govern espanyol i reclamar que actuï: se li proposa directament reformar el Codi Civil, la normativa hipotecària i la legislació de consum. A més, des de l'Ajuntament de Barcelona, ERC també reclamarà al consistori que es posicioni per enviar un missatge d'urgència a Madrid.
Des dels col·lectius pel dret a l'habitatge recorden que aquest és un debat crucial per a moltes famílies, però que havia quedat enterrat en el temps, entre altres urgències polítiques i revessos judicials. "Les vendes d'hipoteques sense que la gent en sàpiga res és una cosa que passa des de fa molts anys, i és una de les nostres demandes bàsiques des de fa més d'una dècada", comenta Juanjo Ramón, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Catalunya.
Una via normalitzada (i silenciosa)
Sovint, el que ha passat els darrers anys és que els bancs s'han volgut treure de sobre la cartera de pisos amb hipoteques que tenien i això ha derivat en què el deute de molts habitatges hagi quedat en mans d'altres empreses que tenen menys obligacions socials que les entitats bancàries. Entremig, les famílies sovint ni se n'adonen, perquè no se les avisa, i l'únic moment en què són conscients del canvi és quan deixen de pagar les quotes per dificultats econòmiques i es troben que l'execució hipotecària la reclama una entitat de la qual no n'havien sentit a parlar mai.
En molts casos, a més, els fons i les empreses de recobrament compren el deute hipotecari per menys diners del que queda per pagar. Fins i tot això es fa en paquets de diverses hipoteques, de manera més genèrica i més difícil de resseguir. Des d'ERC es defensa que això hauria de canviar i que, com a mínim, les famílies haurien de tenir dret a conèixer el tràmit de venda de la seva hipoteca i a poder decidir si liquiden el deute per la quantitat que es vol vendre el crèdit. Tornant a l'exemple de l'inici, que si el deute de 100.000 euros es vendrà per 65.000 euros a un fons, els habitants d'aquell pis reclamen poder intervenir i pagar ells els 65.000 euros per extingir la hipoteca. Així, el banc rebria igualment la injecció de diners que desitja i la família no quedaria en mans d'una altra empresa amb un deute inflat.
"Nosaltres ja ho dèiem en el seu moment: si ens haguessin ofert a les famílies els pisos als preus que els han venut als fons d'inversió, milers de famílies no haguessin perdut els seus habitatges perquè els haguessin pogut recomprar o rehipotecar-se, amb la baixada de les hipoteques. Els paquets pels que les van comprar eren autèntiques misèries comparats amb els deutes que tenien. I ara el que està passant és que els fons estan venent els pisos amb les famílies a dins", insisteix Ramón, de les PAH.
No existeix una xifra oficial de quantes hipoteques s'han revenut amb els anys, ni un registre que permeti veure'n l'evolució clara. Tanmateix, segons la consultora por Axis Corporate (Accenture), només l'any 2023 a l'estat espanyol s'haurien venut carteres de préstecs hipotecaris per valor de 17.785 milions d'euros. Els venedors més grans d'aquests crèdits haurien estat Axactor, la Sareb, el Santander, Blackstone i el Deutsche Bank, segons la mateixa anàlisi. La diputada Etna Estrems (ERC) veu "socialment injustificable que els fons d'inversió comprin hipoteques amb grans descomptes mentre les famílies no tenen cap opció real de cancel·lar el seu deute en les mateixes condicions".
Les noves condicions que es reclamen
Entre els canvis legals que es podrien introduir, si el govern espanyol respon a la reclamació republicana, hi hauria l'exigència d'una transparència total en les cessions de crèdit, que inclogui el nou titular i gestor del deute, així com el preu de l'operació. Igualment, es planteja que hi hagi un període de 60 dies perquè la família que va signar la hipoteca pugui extingir el deute pel valor de la venda, o que no es pugui fer cap execució hipotecària -el que implicaria la pèrdua del pis i el desnonament de la família- si els hipotecats no havien estat informats correctament de la cessió de crèdit.
Ara, el nou impuls polític intentarà remoure aquesta carpeta històrica del moviment per l'habitatge. "Ja era hora", apunten des de la PAH. Però el camí no sembla ràpid. De moment, el govern espanyol no ho ha situat com una prioritat en els seus plans. La setmana vinent, però, se sabrà almenys com es posicionen els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona.
