No tots els llogaters tenen pròrroga. Aquesta realitat, existent per diversos motius, deixa algunes famílies en situació de greuge comparatiu i desperta protestes. Ho ha demostrat aquest dijous una mobilització del Sindicat de Llogateres i altres col·lectius, que ha irromput a la junta d'accionistes de la immobiliària Renta Corporación, a l'Hotel Balmoral de la via Augusta de Barcelona. "Us hem demanat reunions de negociació de les nostres situacions per moltes vies: cartes, emails, premsa", comença plantejant el text del document que s'ha entregat als empresaris, explicant el perquè de l'acció. Per rematar-ho, l'escrit que explica la situació dels inquilins reclama "una reunió de negociació col·lectiva" amb presència dels veïns afectats de sis finques i els sindicats d'habitatge dels quals formen part.
S'ha fet una sorollada a l'exterior de l'hotel, on també s'han enganxat missatges de protesta. L'acció té a veure amb la situació de sis edificis de Barcelona, amb propietats diferents, però totes elles amb relació amb la immobiliària Renta Corporación, argumenten els impulsors de la protesta. Les finques amb llogaters revoltats són d'empreses com Second House o la socimi Vivenio.
Contactada per aquest diari, de moment la immobiliària que celebrava la junta d'accionistes aquest matí no ha marcat cap posicionament sobre la protesta, o sobre la realitat denunciada pels llogaters. Tanmateix, fonts de Second House han remarcat a Nació que no accepten al Sindicat de Llogateres com a interlocutor vàlid ni estan oberts a negociacions col·lectives. En aquest sentit, insisteixen que les converses les tenen amb cada inquilí de manera individual i que intenten "ajudar-lo segons la seva situació", arribant a col·laborar a la cerca d'altres immobles i en la mudança, asseguren. Sigui com sigui, sostenen que el seu model de negoci no contempla renovar els lloguers de cap inquilí, en els blocs que compren. "L'empresa no es dedica a llogar pisos. Es dedica a comprar actius, i una vegada es van alliberant, perquè acaben els contractes, els venem", remarquen des de la companyia. Això, insisteixen, compleix amb el que permet la llei.
A l'altra cara de la moneda estan els veïns que viuen en aquests edificis, que fa temps que habiten aquestes finques amb contractes de lloguer i que ara els comuniquen que no tenen cap possibilitat de continuar vivint a casa seva. "Diverses veïnes del carrer Salou, 7 porten dècades vivint-hi i ara ja han estat demandades per finalització del contracte", exposen com a exemple des del Sindicat de Llogateres, en una acció que també compta amb el Grup d'Habitatge de Sants i el Sindicat de Barri del Poble-sec.
El mapa de les pròrrogues existents
Per entendre la situació d'aquests llogaters cal recordar que hi ha dues vies per allargar el contracte més enllà del previst. La més recent és l'anunci del reial decret-llei del govern espanyol. La mesura planteja que els inquilins a qui els finalitzi el contracte entre el 26 de març d'aquest any i el 31 de desembre de 2027 poden demanar una pròrroga de fins a dos anys. Això, si bé genera debat jurídic sobre què passarà en el futur si decau la mesura quan es voti al Congrés dels Diputats, dona ales a milers de llars que pateixen per la seva estabilitat residencial.
L'altra opció existeix des de fa més temps i té un futur més estable, si bé també té matisos jurídics que l'acompanyen. Es va introduir a la llei d'habitatge espanyola que es va aprovar l'any 2023 i es tracta d'una pròrroga de fins a tres anys. En aquest cas, la poden demanar els inquilins que viuen a municipis declarats zona d'habitatge tens i l'han de reclamar poc abans que els finalitzi el contracte. Aquesta norma consta a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), però va passar desapercebuda en el moment de l'aprovació de la nova llei d'habitatge. Ara, algunes veus del sector immobiliari interpreten que la norma només s'aplicaria als contractes signats després que la llei entrés en vigor. Això ha fet que alguns propietaris hagin portat el cas als tribunals. Per contra, el moviment pel dret a l'habitatge ho veu de la manera contrària.
El cas és que hi ha famílies que no encaixen en el supòsit del reial decret-llei per una condició bàsica: ja estan fora de contracte des de fa temps. L'arrendament els va caducar en algun moment previ al març d'aquest any. "Això les situa en un buit legal, on no tenen a demanar la pròrroga recentment aprovada", apunten fonts del Sindicat de Llogateres. De la mateixa manera, algunes famílies o bé no tenen dret, per la seva situació particular, o la propietat no els ha acceptat la petició de l'altra fórmula de la pròrroga, la dels tres anys contemplada a la LAU. Davant d'això, reclamen que simplement els renovin els lloguers amb un nou contracte, que no les facin fora. Per ara, la resposta de la part immobiliària, almenys per part de Second House, és que no pensen cedir, que la llei els ho permet i que ells volen vendre els pisos buits. Així, de moment, el conflicte es manté obert. Una conseqüència més de la lluita per l'accés a l'habitatge.
