El moviment per l'habitatge situa la «cooperativització» com a sortida per al Bloc Sant Agustí

Entitats i sindicats proposen transformar els edificis "en lluita" en cooperatives per "blindar els veïns davant desnonaments"

Publicat el 13 d’abril de 2026 a les 12:25
Actualitzat el 13 d’abril de 2026 a les 12:39

El Bloc Sant Agustí, a la vila de Gràcia de Barcelona, s'ha convertit en un dels nous símbols de la lluita contra l'especulació per la claredat amb què la propietat -el fons New Amsterdam Developers- ha intentat expulsar els llogaters que hi vivien de manera permanent per fer-hi colivings o lloguer per habitacions. L'intent d'expulsió de Txema Escorsa el passat mes de març, aturada pel moviment per l'habitatge, i la posterior mediació del síndic han donat tres mesos de marge al desnonament. Ara, les entitats implicades busquen mecanismes per donar sortida al conflicte i evitar que en Txema hagi d'abandonar casa seva, on viu de lloguer. 

Aquest dilluns, la Dinamo Fundació i Sostre Cívic, juntament amb el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), han presentat en una roda de premsa a Barcelona la seva proposta per resoldre la crisi al bloc Sant Agustí: la "cooperativitazció". L'objectiu és "garantir l’accés a un habitatge assequible, blindar els veïns davant desnonaments" i que aquests edificis "passin de ser blocs en lluita a ser cooperatives". Defensen que el bloc Sant Agustí, en cas de passar a ser de propietat col·lectiva i part del parc protegit d'habitatge, podria convertir-se en un referent per la lluita contra l'especulació: "No venim a fer que ens salvin, sinó a col·laborar i aportar capacitat econòmica a través de la part col·lectivitzada", han defensat les entitats, que traslladaran la solució a la Sindicatura de Greuges.

Les organitzacions convocants consideren que "cooperativitzar" és la millor manera de plantar cara als fons que es dediquen a especular amb l'habitatge: Les noves lleis per aturar l’especulació, com les regulacions del lloguer de temporada i habitacions, han de fer trontollar els plans dels fons que comptaven a obtenir rendibilitats cada cop més altes a curtíssim termini. Molts d’aquests fons, en els anys que venen, voldran desinvertir. I nosaltres hem d’estar preparats perquè, quan això passi, els puguem comprar els mateixos veïns i passin a ser un bé comú, és a dir, treure aquests del mercat perquè passin a ser protegits per sempre i mai més s’hi pugui especular”, asseveren.

Maresa i Ciutat Meridiana, exemples a seguir

El moviment per l'habitatge ha deixat clar que el cooperativisme no és una forma nova de lluita, sinó un model d'èxit ja consolidat en altres espais, com ara Ciutat Meridiana, a Barcelona, o Manresa. En concret, Marta Espriu, portaveu de la COSHAC, ha remarcat que l’aliança estratègica entre els sindicats i el cooperativisme d’habitatge ja es comença a implementar, amb exemples com Cal Bloke, a Manresa, o el de Juanjo Hernández, a Ciutat Meridiana. "El moviment per l’habitatge no individualitza el problema, sinó que el fa col·lectiu. I el cooperativisme d’habitatge fa el mateix: no individualitza la propietat, sinó que la fa col·lectiva", ha defensat la portaveu.

El moviment veïnal va aconseguir aturar el primer llançament contra en Txema, previst pel 25 de març passat i que s'obrís un procés de mediació amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Arran d'aquest procediment, divendres passat la propietat de l’immoble va demanar un ajornament de tres mesos del primer desnonament, que s’havia tornat a fixar pel 15 d’abril. Segons el Sindicat de Llogateres, aquest dilluns la lletrada de l’administració de Justícia ha informat les parts que aquesta demanda s'està tramitant i que no s'obrirà cap període d'al·legacions.