Avui, 13 de juny de 2026, se celebra el 80è aniversari del naixement de Montserrat Roig. Filla d'una família burgesa de l'Eixample, l'autora va néixer el 1946 a Barcelona i va mantenir la seva activitat literària i periodística fins a la seva mort prematura l'any 1991.
Dona feminista i antifranquista, l’obra de Roig manté una vigència absoluta i colpidora en el panorama cultural, social i polític actual. Així, tot i haver estat escrita principalment entre les dècades de 1970 i 1980, la seva producció literària i periodística continua sent un referent indiscutible per entendre els conflictes del nostre present.
Peça clau de la literatura catalana
Montserrat Roig va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. L'autora es va donar a conèixer el 1970 amb el recull de contes Molta roba i poc sabó i amb què va guanyar el Premi Víctor Català; el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut, mentre que el 1972 veié la llum la seva primera novel·la, Ramona, adéu. La van seguir el 1977 El temps de les cireres -Premi Sant Jordi i “una arma contra l’amnèsia cultural”, en paraules del Times Literary Supplement-, L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987).
- El fons personal de Montserrat Roig es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya
- Grup 62
Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, afirma que "és un goig i un motiu de celebració que avui, mig segle després de l’èxit de lectors espaterrant que va tenir els anys vuitanta, la seva literatura continuï viva, plenament vigent i conquereixi nous". Beltran afegeix, a més, que "Montserrat Roig representa per a les lletres catalanes contemporànies una d’aquelles baules literàries femenines imprescindibles: una escriptora polifacètica, novel·lista i periodista, compromesa amb les grans qüestions de la seva època i amb una veu ferma i segura".
És per això que, segons l'editora, rellegida ara, l'obra de Roig "esdevé tot un referent, tant per la modernitat en la concepció literària com per la sensibilitat actual i universal" i subratlla, encara, que "gràcies a la seva literatura, on hi va posar l’ànima, la podem fer reviure. És el seu llegat", ha sentenciat Beltran.
Paradigma del periodisme
Pel que fa a la seva obra periodística, cal destacar Els catalans als camps nazis, un document excepcional de testimoniatge del 1977 que va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or i L’agulla daurada, un llibre del 1986 sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Ben remarcables són, també, els reculls d’entrevistes, articles i reflexions Retrats paral·lels (1976), Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
El seu llegat periodístic és, doncs, un dels pilars més sòlids, influents i moderns de la comunicació en català de la segona meitat del segle XX. Tot plegat, la figura de l'escriptora barcelonina s'ha convertit en un model indiscutible de la professió gràcies a un estil compromès articulat al voltant de tres eixos fonamentals: la recuperació de la memòria històrica, la mirada obertament feminista i el rigor del periodisme d'investigació d'esquerres.
