El poeta Carles Rebassa ha guanyat el 66è Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Prometeu de mil maneres. El guardó s’ha entregat en el marc de la 75a Nit de les Lletres Catalanes, que s’ha celebrat al MNAC. Josep R. Cerdà s’ha emportat el primer Premi Àngel Guimerà amb La segona línia; Marc Artigau el 28è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Aquest serà el nostre pou; Jaume Coll el 67è Premi Carles Riba de poesia amb Com les fulles; Cristina Genebat el primer Premi Lo Somni al nou talent literari amb Sorra; Víctor Borràs el 63è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb Animals que cauen del cel; i Alejandro Palomas el 52è Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil amb Una veritat.

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025 ha caigut en mans d’Antònia Carré-Pons per La gran família (Club Editor). Ramon Monton s’ha endut el premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026 per Josep i els seus germans, de Thomas Mann (Comanegra); i Berta Cusó el primer Premi Vinyeta FICOMIC per La conca dels àngels (Pagès Editors).

Carles Rebassa (Palma, 1977) ha guanyat un dels premis més destacats de les lletres catalanes dotat amb 75.000 euros amb Prometeu de mil maneres, una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat, Palma, que no se sap generar sense destruir-se, com els protagonistes del llibre. En aquesta edició s’han presentat al premi 75 originals. El guardonat publicarà el llibre amb Univers.

El jurat – format per Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye, Marcel Mauri, Maria Mercè Roca, Mercè Sarrias i Guillem Terribas – n’ha destacat un “llenguatge viu” que explica una teranyina de relacions marcades pel “poder i el desig”. Tot plegat amb una atmosfera que fa “presoners” els personatges i els lectors, amb uns protagonistes amb “trets foscos i torturats” que els aboquen al “fatalisme”.

Rebassa ha dedicat bona part de la seva intervenció després de rebre el premi a la llengua, i sobretot, al català. “Puc escriure i mirar d’equilibrar el món, que és la funció vital de la literatura”, ha afirmat, “però sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies, ni res, sense el català nosaltres no hi som”.

El guanyador del Premi Sant Jordi ha recordat que el futur del català depèn de la gent, però no de forma exclusiva, i per això ha demanat una legislació que faci que el català sigui “imprescindible” per viure als Països Catalans. “Només ho podem fer possible nosaltres, i no els titelles que ens governen, ni tampoc els porucs i traïdors que ens van deixar amb el cul a l’aire”, ha conclòs.

Contes, narracions i poesia

El 28è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions – dotat amb 6.000 euros – ha reconegut Aquest serà el nostre pou de Marc Artigau (Barcelona, 1984). El llibre, que edita Proa, recull tot un seguit d’històries que, segons el jurat, posen “miralls” on els lectors es veuen obligats a fer-se preguntes. Artigau tracta temes d’actualitat com la gentrificació, la burocràcia, la migració o l’educació de les criatures, a través d’unes persones que no són “gaire bones persones”.

Durant l’entrega, l’autor ha dit que poder escriure i que el llegeixin “és un privilegi”. Posteriorment, també ha assegurat que per a ell l’escriptura és una manera de “bolcar les pors i els monstres”. “Ara mateix sento nervis, però sobretot il·lusió”, ha insistit.

D’altra banda, el 67è Premi Carles Riba de poesia ha premiat a Jaume Coll (Muntanyola, 1989) per la seva obra Com les fulles. Amb una dotació de 5.000 euros i editat per Proa, en aquest cas a la col·lecció ‘Els Llibres de l’Óssa Menor’, la proposta expressa una connexió íntima amb la natura i amb un territori en concret, sempre a prop de la quotidianitat, els afectes i el pas de les hores i els dies.

El jurat n’ha destacat la “voluntat de claredat i senzillesa”, sense amagar una “habilitat retòrica excepcional i una assumpció filtrada de la tradició literària, acompanyada d’una visió “profunda” i, de vegades torbadora. Coll ha explicat que la seva obra té a veure amb el context on es desenvolupa la seva feina, concretament pel context del bosc. D’altra banda, preguntat per la seva faceta musical – com a membre del grup Obeses - ha apuntat que faci el que faci sempre és la “mateixa persona”, que va fent “coses” mentre es pugui.

Borràs i Palomas, guanyadors en juvenils

Animals que cauen del cel de Víctor Borràs s’ha alçat amb el 33è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. Un guardó dotat amb 4.000 euros per una història “sensible i captivadora” – en paraules del jurat – que convida a aturar-se, observar i creure en la màgia de les coses petites. El llibre, que es publicarà el 24 de març per La Galera, posa el focus en una nena, l’Aina, a qui li cauen del cel unes figures de paper que la portaran a descobrir-ne l’origen.

Borràs ha començat agraint el premi recordant que ell ve d’un món en el qual la creativitat “només es fa en equip”. “És emocionant, perquè parla d’un vincle que es crea a través d’aquesta creativitat, és patrimoni de la gent que ens hi dediquem i si es comparteix, canvia l’entorn i el fa millor”, ha subratllat.

Pel que fa al 52è Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, l’ha guanyat Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) amb ‘Una veritat’, un guardó dotat amb 6.000 euros. El títol, que veurà la llum el 24 de març de la mà d’Elastic Books, està protagonitzat per en Guillem, el mateix protagonista d’’Un fill’, novel·la guanyadora del mateix premi l’any 2014. El jurat ha valorat la capacitat de l’autor per construir “una veu íntima i propera” a través de la qual aborda temes complexos amb una profunda sensibilitat.

També ha destacat els diàlegs “naturals i fluids”, que aporten autenticitat als personatges, a partir de les absències, els silencis i les fragilitats familiars. El discurs de Palomas s’ha convertit en un dels més reivindicatius de la nit, dedicat a tots els docents. “Gràcies per no rendir-vos i no deixeu mai de lluitar”, els ha dit, avisant que si no es cuiden aquests professionals “hi haurà un dia que es cansaran de perseguir la seva vocació”.

També ha dedicat un missatge a les famílies a les quals ha recomanat “treure temps” per llegir plegats amb els infants i “imaginar un país millor”. Just després ha anunciat que tenia un darrer missatge en forma de pancarta que en desplegar-se s’ha pogut llegir un missatge de ‘No a la guerra’.

Primers premis per Cerdà i Genebat

La segona línia de Josep R. Cerdà (Palma, 1971) ha convençut el jurat del primer Premi Àngel Guimerà, dotat amb 15.000 euros. Una obra que aborda el sentiment de culpa i el dolor íntim com a projeccions fantasmagòriques de la desesperança i l’escepticisme, en una “rutina de supervivència existencial”, en boca del jurat. També en destaca “la coherència estructural i el bon domini” de la convenció dramàtica.

El llibre ressegueix la trama de dos homes a la deriva que veuen com la seva rutina es trenca amb l’aparició d’una dona jove i misteriosa. Cerdà ha assenyalat que la literatura dramàtica es troba en el seu millor moment, afegint que “mereixia aquest premi”. “En el moment actual és important que canals com aquesta festa siguin més actius i potents”, ha afegit, “visca el teatre, que s’acabin les guerres i que mori el feixisme”, ha conclòs.

Respecte al primer Premi Lo Somni al nou talent literari, - dotat amb 10.000 euros - l’ha guanyat Cristina Genebat amb ‘Sorra’, un obra que busca ser una oda a la llibertat i la fantasia que es publicarà el 3 de setembre amb La Magrana. El jurat ha fet valdre l’aparició d’una “veu nova” que dibuixa un mosaic de totes les vides que poden cabre dins una vida. De com les aventures d’una nena “ressonen en la vida d’una ballarina i el tràngol d’una dona madura”.

Genebat ha agraït el premi al jurat, assegurant que es tracta d’un guardó que l’honora i la fa molt feliç. “Vull aprofitar aquest minut per demanar que cuidem la cultura, que la protegim i que apostem per l’empatia, la solidaritat i la humanitat” ha subratllat, “és l'única defensa contra la violència i la barbàrie que ens ha tocat”.

Premi Òmnium, PEN Català i Vinyeta

El premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025 – dotat amb 25.000 euros – ha coronat ‘La gran família’ (Club Editor) d’Antònia Carré-Pons. L’autora, emocionada ha donat les gràcies a totes les persones que l’han llegit i també a les que la llegiran, així com al jurat i a Òmnium Cultural. “És un premi que em fa molt feliç, i aquesta exaltació m’inunda i em permet oblidar que vivim en un món imperfecte i ple d’injustícies, gràcies per aquesta felicitat, encara que sigui efímera”, ha afegit.

Carré-Pons ha aprofitat l’altaveu per recordar que de les novel·les nominades, només hi havia dos títols escrits per dones, una situació que ha demanat revisar de cara a la pròxima edició, per evitar que els homes “guanyin de golejada”.

Pel que fa al Premi Montserrat Franquesa – dotat amb 4.000 euros – s’ha donat a Ramon Monton, per ‘Josep i els seus germans’, de Thomas Mann (Comanegra). “Estic molt content”, ha reconegut, “la figura del traductor és molt important, sé que el jurat ho tenia complicat i m’alegro que tot hagi sortit així de bé”.

Finalment, el Premi Vinyeta FICOMIC – dotat amb 2.000 euros - s’ha atorgat a Berta Cusó, per ‘La conca dels àngels’ (Pagès Editors). Cusó ha celebrat el reconeixement i l’ha fet extensible al fet que el còmic hagi entrat un “aquest espai”. El premi l’ha volgut dedicar a totes les dones que pateixen la guerra i les seves conseqüències arreu del món.

Premi Internacional Joan B. Cendrós d’Òmnium

Òmnium Cultural ha reconegut a Paul Freedman amb el 39è Premi Internacional per la seva dilatada trajectòria d’estudi del passat medieval de Catalunya i la seva projecció internacional. Professor emèrit de Yale University, ha contribuït a renovar la interpretació de la història catalana, situant-la en els debats europeus. Des dels primers llibres sobre la diòcesi de Vic i la servitud pagesa, fins al seu últim llibre 'Esplendor i Opulència del passat: l’Estudi de l’Edat Mitjana a la Catalunya de la Il·lustració' (2023), Freedman manté una mirada "rigorosa i original" amb voluntat de "trencar tòpics històrics.

Els membres del jurat han considerat que les seves aportacions revelen la vitalitat i complexitat de la tradició històrica catalana. L'atorgament del guardó també reconeix la seva tasca com a professor, a través de la qual ha pogut transmetre el seu coneixement i afany per la història medieval catalana i europea a generacions d’estudiants.

Freedman s’ha mostrat “content i agraït” de rebre el premi, insistint que sempre ha gaudit molt de la cultura i la llengua catalana. “En aquests temps tan difícils els esforços i els assoliments dels escriptors i artistes catalans han sigut sempre una inspiració”, ha reconegut.

Premi de Comunicació Muriel Casals ex aequo

El 46è Premi de Comunicació Muriel Casals s’ha atorgat ex aquo a dues propostes de periodisme de divulgació literària: el pòdcast 'La contracoberta', presentat per Clàudia Rius, impulsat per l'Editorial Barcino i produït per Frame Creative Media, i 'Club Tàndem', el club de lectura mensual que condueixen les comunicadores Marina Porras i Juliana Canet, i que es difon a través de la plataforma 3Cat i les seves xarxes socials.

Se’ls atorga el reconeixement per la capacitat que han demostrat les dues produccions "a l’hora de difondre amb rigor i estima, tant la llengua com la literatura catalanes, en un format amb capacitat d’arribar especialment als públics que hi poden connectar via xarxes socials o plataformes audiovisuals".

Rius ha celebrat que ‘La contracoberta’ li ha aportat “guies” i ha demanat “no deixar soles a les noves generacions” que necessiten gent que els aporti “coneixement i saviesa” que els ajudin a entendre “qui som”. “Gràcies per recuperar i divulgar els clàssics catalans, necessitem persones amb consciència literària”, ha dit. Per la seva banda, Juliana Canet i Marina Porras han celebrat que el projecte els ha permès unir les dues coses que els importen més: els llibres i Catalunya.

La Nit de les Lletres Catalanes

Aprofitant el 75è aniversari de l’esdeveniment, Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans han impulsat un canvi d’escala i de model en tot allò que s’havia fet fins ara transformant la Nit de Santa Llúcia en la Nit de les Lletres Catalanes. Un canvi que busca fomentar l’esplendor, la potencialitat i el virtuosisme de les lletres, a través d’una gran gala televisada en la qual s’han entregat diversos dels premis literaris i comunicatius del país.

Durant tota la gala, dirigida per Lluís Danés i presentada per Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Pineda, s’ha recordat la història de la literatura catalana i s’ha posat en relleu la importància de tots els seus aspectes. Començant per la novel·la, la poesia, el còmic, els contes, les històries que van dirigides a un públic infantil i juvenil, les històries que arriben provinents d’altres llengües, així com aquelles pensades per a ser representades dalt d’un escenari.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha recordat que un dels objectius de la festa és “celebrar l’envergadura de la literatura catalana” així com, “neutralitzar” totes aquelles notícies negatives sobre aquesta que bombardegen la societat diàriament. “Volem avançar en positiu a través d’aquesta cita que es repetirà any rere any”, ha assegurat en el marc de la gala.

Pel que fa al president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat la “fortalesa del sector” amb una comunitat que rema a favor de la literatura, que obre “ment i cor, fa créixer l’ús de la llengua i relliga els territoris de parla catalana”. “En un món com l’actual on bufen els vents rúfols de la guerra, ens calen més llibres i més cultura per ser més lliures i crítics”, ha conclòs.