El desnonament d'una dona i el seu fill menor d'edat, previst aquest divendres en un pis del carrer Urgell, 38, de Manresa, s'ha aturat, per ara, gràcies a les poques hores que ha estat vigent el Decret Maricarmen. A la cita no hi ha anat ni la policia. Fins aquell moment, la família afrontava el quart intent de fer-los fora de casa després de vuit anys de conflicte amb el fons Gramina Homes.

Com que Junts ha anunciat que votarà en contra del decret, que no podrà ser aprovat al Congrés, la quarantena d'activistes de la PAHC Bages que s'havien concentrat a l'habitatge a primera hora del matí s'ha traslladat a protestar davant la seu del partit, al passeig de la República, on han deixat un gruix de residus a la porta.

Vuit anys al pis i quatre intents de desnonament

Lucelia Almeida viu al pis amb el seu fill de 8 anys. Explica que abans pagava, però que es va quedar sense feina i, en una situació de vulnerabilitat, va acabar ocupant l'habitatge. Els tres primers intents de desnonament, el 2023, es van aturar per la vulnerabilitat de la família i per la pressió social.

El que reclama és un lloguer social, però assegura que no ha aconseguit negociar amb la propietat. "Jo demano un lloguer social, perquè amb els preus que hi ha és impossible pagar un preu normal", explica. Segons diu, malgrat que fa anys que ho intenta amb el suport de la PAHC Bages, el fons no vol parlar-ne.

La primera persona de Manresa amb comptador social

El cas té una particularitat: Almeida va ser la primera persona de Manresa a aconseguir un comptador social, una mesura vinculada a la garantia dels subministraments bàsics per a persones vulnerables. "Vaig demanar un comptador social pel mateix motiu que demano un lloguer social: jo vull estabilitzar la meva situació, treballo i puc pagar, però els preus i les condicions del mercat fan que sigui impossible aconseguir un lloguer a Manresa", afirma.

Un decret que durarà poques hores

Abans del desnonament, Almeida confiava que el decret podia aturar-lo: "La llei és ben clara", deia. Martí de les Heras, militant del Sindicat de l'Habitatge i de la PAHC Bages, ha explicat que s'havia enviat un recurs als jutjats per demanar l'aplicació del decret, que en els quatre dies de vigència ja havia permès tombar un parell de desnonaments, i que el col·lectiu havia contactat amb Gramina Homes, participada en un 20% per CaixaBank, abans de recórrer a la via judicial.

De les Heras criticava també la falta de recursos públics per a casos com aquest: "Serveis socials està saturat, no hi ha una mesa d'emergència que pugui oferir una solució digna". Segons ha explicat, a Manresa hi ha molts pisos buits en mans de fons i entitats financeres, i al mateix bloc n'hi ha d'altres de tapiats.

Un moviment que no es dona per vençut

Marta Espriu, portaveu de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, ha recordat que el decret que s'ha de votar aquest divendres al Congrés dels Diputats, havia permès aturar un altre desnonament al barri de Sant Andreu de Barcelona. Considera que el text és insuficient, "molt de mínims" en comparació amb les demandes del moviment, però útil per aturar casos concrets. També ha advertit que "hi ha moltes i moltes Maricarmens", en referència a la dona afectada a Madrid la setmana passada que ha donat el nom popular al decret.

Espriu ha assegurat que la mobilització continuarà: "La lluita no acaba ni comença en aquesta setmana". El moviment ha convocat per a aquest dissabte una manifestació a la plaça Pius XII de l'Hospitalet de Llobregat, a les 7 de la tarda, per exigir mesures universals que garanteixin el dret a un habitatge digne.