Imma Serra Fabregat, soprano, cantant i directora coral manresana, ha mort als 69 anys després de conviure uns anys amb el Parkinson. Va dirigir durant quaranta anys la coral Eswèrtia, fundada el 1977, en una etapa com a codirectora amb Joan Bozzo, i va ser directora de l'escola municipal de música de Sant Joan de Vilatorrada. El funeral es farà divendres 2 d'octubre, a les 5 de la tarda, al tanatori Mémora del carrer Lemmerz, 1-5, de Manresa.

Quaranta anys al capdavant de l'Eswèrtia

Imma Serra va entrar a l'Eswèrtia per proposta del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i la va dirigir fins al 2018, quaranta anys després que es fundés el 1977. En una part d'aquest període ho va fer com a codirectora, juntament amb Joan Bozzo. Poc després de plegar de la coral, també va deixar la direcció de l'escola de música de Sant Joan de Vilatorrada.

Soprano de formació, va estudiar cant al Conservatori, amb professors com Lluïsa Muntada, Montserrat Pueyo, Joan Cabero i Elisenda Cabero, i va completar la formació amb cursos de cant coral i de direcció, entre d'altres amb Jordi Casas, Manel Camp, Josep Padró, Viviana Salisi i Oriol Martorell. També va formar part del grup Bacus i durant quinze anys va fer duet amb la pianista Pilar Pla.

Del cant coral a la muntanya

Nascuda el 1957, era la tercera de quatre germans, filla de l'empresari cafeter Joan Serra i de Conxita Fabregat. Tal com va plasmar El Pou de la gallina en una biografia l'any passat, va començar a cantar de jove a la Coral l'Aliret i a l'Orfeó Manresà, i les arrels del pare a Rajadell la van portar a participar en l'espectacle La treva nadalenca, amb cançons dirigides per mossèn Pere Soldevila. Més tard va dirigir la coral Al Vent, de Sant Vicenç de Castellet, i la coral infantil Nou Horitzó, i va participar a les Musiqueries de Rajadell entre el 1975 i el 1978.

Vinculada a l'escoltisme i al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, hi va fer un curs d'iniciació a la muntanya i va practicar el piragüisme.

Viure amb el Parkinson amb naturalitat

Abans d'arribar als seixanta, un cansament persistent va ser diagnosticat com a Parkinson. Va afrontar la malaltia amb naturalitat i amb humor: segons la mateixa revista, fins i tot li va canviar el nom i l'anomenava "el meu company Karsimpon". Va explicar que va emprendre la lluita "amb tota la voluntat", fins al punt d'operar-se, i que amb la malaltia "l'escala de valors canvia" i "moltes coses deixen d'amoïnar-te".

En aquella conversa va deixar una mena de lema: "Amb el Jaume hem après a valorar les petites coses de cada dia". I afegia que celebrava cada dia que passava i que només de veure el seu net a la vora ja es rescabalava "de tots els mals".

Família

Imma Serra es va casar el 1981 amb Jaume Badrenas, muntanyenc que va arribar al Bages per les expedicions d'Alaska, el Perú i el Lhotse. Va ser mare de la Laia i del Guillem, i àvia d'un net.