El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) ha mostrat aquest dimecres les cartes de la seva 22a edició, que tindrà lloc entre el 23 d'octubre i l'1 de novembre compartint seus entre els Cinemes Bages Centre de Manresa i l'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles. La presentació oficial del programa, celebrada a la capital del Bages, ha posat de manifest que el certamen no només fa un salt qualitatiu sense precedents pel que fa a la dimensió dels seus convidats i la selecció cinematogràfica, sinó que es reafirma de manera contundent com un espai de resistència política, cohesió social i combat democràtic en un moment de creixent polarització global i local.
L’acte ha comptat amb les intervencions del director artístic del Clam, Esteve Soler, el president de l'Associació Clam Societat i Cinema, Ramon Serra, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i l'alcaldessa de Navarcles, Alba Pérez. Tots ells han coincidit a assenyalar la doble naturalesa d'un festival que combina l'excel·lència del setè art amb una vocació irrenunciable d'agitació de consciències.
Frontera cultural i política davant l'amenaça de l'extrema dreta
Més enllà del desglossament dels títols i les visites de renom, la roda de premsa ha tingut un marcat accent reivindicatiu. Les intervencions institucionals han fixat una posició clara i sense matisos respecte al paper de la cultura com a eina de resposta enmig d'un escenari polític travessat pel ressorgiment dels discursos feixistes i l'assetjament a les llibertats fonamentals.
L'alcaldessa de Navarcles, Alba Pérez, ha situat la trajectòria del festival en les seves arrels populars i en el compromís del voluntariat que va ser el bressol de la iniciativa el 2004. En el seu discurs, Pérez ha subratllat la importància que el Clam mantingui intacta la seva essència fundacional de donar veu a realitats invisibilitzades i fer front a les desigualtats estructurals. Per a la batllessa navarclina, en un context marcat per la crisi de l'habitatge, la precarietat laboral i la pèrdua de poder adquisitiu, augmenta el perill que els discursos populistes assenyalin culpables entre els col·lectius més febles i vulnerables.
Així mateix, Pérez ha demanat un pas endavant contundent i ha assegurat que "no parlem només de sensibilitzar, no parlem només de reflexionar ni d'explicar altres realitats a través del cinema, sinó que parlem també de plantar cara a l'extrema dreta i als discursos d'odi". L'alcaldessa ha afegit que la prioritat absoluta ha de ser "defensar els drets humans, la igualtat, la diversitat i la dignitat de totes les persones, sense normalitzar allò que no hauríem d'haver normalitzat mai". En les seves paraules, la cultura ha d'actuar com "una eina de combat democràtic i de pensament crític davant de qui vol dividir la societat entre un nosaltres i un ells", tot recordant que el model de col·laboració entre Navarcles i Manresa constitueix un exemple pràctic de com "construir ponts allà on d'altres volen aixecar murs".
En un sentit similar, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha fet una diagnosi severa sobre la situació política a l'entorn europeu i el seu reflex en l'àmbit català. Aloy ha alertat que la mentida, la difamació i la distorsió de la realitat s'han convertit en dinàmiques quotidianes i ha expressat la seva preocupació pel fet que "els neonazis guanyin en estats alemanys mentre que la ultradreta catalana aplaudeix aquestes victòries, una actitud que és terrible i davant la qual hem de ser absolutament bel·ligerants".
Aloy ha recordat la imminent contesa electoral per emfatitzar que la ciutadania es trobarà davant la dicotomia de "preservar els drets democràtics i les llibertats que tant han costat de conquerir -com els drets de les dones o les llibertats socials- o bé acceptar el retorn al passat i a la ultradreta". L'alcalde de la capital del Bages ha destacat que, precisament per aquesta raó, "el Clam és un projecte absolutament necessari per combatre totalitarismes, discursos d'odi i feixismes", convertint-se en una de les peces centrals d'un tardor cultural extraordinària a la ciutat.
Per la seva banda, el president de l'entitat organitzadora, Ramon Serra, ha introduït la sessió posant l'accent en dos conceptes de treball: "consciència" i "complicitat". Serra ha remarcat que el Clam "no és només un festival per projectar pel·lícules, sinó un espai per tocar la consciència de la gent i remoure-la davant els grans reptes socials, des dels conflictes del sud global fins a situacions tan properes com l'habitatge, la salut mental o la soledat de la gent gran". Igualment, ha agraït la xarxa de aliances teixida amb els ajuntaments de Manresa i Navarcles, Cineclub Manresa, Ibada, la Fundació Pere Casaldàliga, la xarxa Ampans o UManresa (FUB), que fan possible que el festival es mantingui com un referent.
Set Premis d'Honor i masterclass obertes amb grans noms del cinema
En l'àmbit de la programació artística, el Clam 2026 presenta una selecció de figures públiques que ratifica el creixement institucional del certamen. En aquesta edició es lliuraran fins a set Premis d'Honor que reconeixen tant trajectòries consagrades del panorama internacional i estatal com fites essencials de la cinematografia i la cultura local. Tots els guardonats assistiran personalment a la Catalunya Central per recollir el reconeixement i oferiran masterclass obertes al públic, coordinades per especialistes com Jordi Bordas, Joan Verder, Sílvia Sanfeliu o Àlex Gorina.
Entre els guardonats internacionals destaca la figura de la cineasta i actriu portuguesa Maria de Medeiros, coneguda pel seu paper a Pulp Fiction i per la seva tasca com a directora de Capitanes de Abril, una creadora amb un llarg historial de compromís polític i social. Medeiros se suma a la distinció ja anunciada al director britànic Stephen Frears, autor de títols fonamentals com Les amistats perilloses o La reina, i nominat en tres ocasions als premis Oscar.
En el pla estatal, el festival distingirà l'actriu Vicky Peña, una de les intèrprets més respectades de l'escena teatral i cinematogràfica (Secretos del corazón, Cambio de sexo), molt vinculada a la vida cultural manresana en els darrers anys, així com el director i guionista Joaquim Oristrell (Los abajofirmantes), una de les veus més significatives i reivindicatives del cinema d'autor espanyol.
El palmarès d'honor es completa amb una acurada mirada al talent del territori. S'atorgarà el premi al compositor i pianista manresà Manel Camp, autor de les bandes sonores d'obres cabdals del cinema català com L'última frontera o El complot dels anells; a l'escriptor i crític cinematogràfic Manuel Quinto, reconegut com una figura intel·lectual de referència al territori, i al cineasta local Enric Roca, membre del Cineclub Manresa i autor d'una trajectòria caracteritzada per la valentia formal i compromís en títols com Sospita de fe o Benvinguda mort.
Una selecció d'elit: la millor collita dels festivals internacionals i els Oscar
Pel que fa als continguts de la Secció Oficial i les projeccions especials, el director artístic, Esteve Soler, ha afirmat que ens trobem davant "una edició que sense cap dubte és excepcional des de tots els punts de vista". El Clam aconsegueix reunir en un mateix programa els llargmetratges que han estat coronats amb els màxims guardons en els circuits més exigents del món: la darrera Palma d'Or de Canes, el Lleó d'Or de Venècia, l'Ós d'Or de Berlín, la Concha d'Or de Sant Sebastià i el premi al millor film del Festival de Sundance.
A més d'aquest desplegament de títols de prestigi, el festival bagenc es convertirà en un aparador privilegiat de la carrera cap als premis de l'Acadèmia de Hollywood de 2027, ja que projectarà fins a dotze pel·lícules que han estat oficialment preseleccionades pels seus respectius països per competir per l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional. Entre aquestes se situen produccions com Minotaur, d'Andrei Zvyagintsev (que representa França); Fjord, del romanès Cristian Mungiu; Coward, del belga Lukas Dhont; All of a sudden, del japonès Ryusuke Hamaguchi; Citizen Osama, del palestí Ahmed Hassouna; Nina Roza, de la canadenca Geneviève Dulude-de Celles; Fatherland, del polonès Paweł Pawlikowski; We are all strangers, d'Anthony Chen (Singapur); Yellow letters, del turc İlker Çatak; Woman unknown, de la danesa May el-Toukhy, i Everytime, de l'alemanya Sandra Wollner.
La inauguració del festival estarà protagonitzada per Tangles, una producció d'animació vista a Canes que aborda el drama de l'Alzheimer des de la comèdia i la sensibilitat, mentre que la sessió de cloenda a Navarcles acollirà l'estrena de Tender Loving Cares, la darrera obra del director britànic Mike Leigh, reconeguda recentment al Festival de Sant Sebastià. Així mateix, a la gala de lliurament de premis es projectarà Club Kid, una pel·lícula entorn del moviment LGTBI a la Nova York dels anys vuitanta que ha aconseguit el premi del públic al Festival de Mobile.
La bola negra i el fenomen d'un homenatge a Lorca amb la mirada a Hollywood
Dins del catàleg de les dotze preseleccionades per als Oscar, un dels punts d'atenció principal de la programació serà la projecció de La bola negra, el nou projecte cinematogràfic dirigit per Javier Calvo i Javier Ambrossi (Els Javis). El festival ha dissenyat una proposta especial al voltant d'aquesta obra per reivindicar la figura de Federico García Lorca com a símbol universal de la lluita de la cultura contra la barbarie feixista.
La pel·lícula es projectarà a la seu de Navarcles acompanyada de la presentació prèvia del documental La voz quebrada, estrenat recentment a Sant Sebastià, configurant un programa doble de caràcter monogràfic. Preguntat durant la roda de premsa per les possibilitats reals que La bola negra triomfi a la gala dels Oscar, Esteve Soler, en la seva doble condició de responsable del festival i analista cinematogràfic, s'ha mostrat convençut de la rellevància del fenomen.
"Les possibilitats que La bola negra aconsegueixi l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera són totals; és molt difícil que perdi aquest premi en l'estat actual de les coses", ha asseverat Soler. El director artístic ha explicat que l'estratègia desplegada per la plataforma Netflix -que va adquirir els drets del film al Festival de Canes- recorda directament l'impacte aconseguit per produccions anteriors com Emilia Pérez. Segons Soler, les travesses dels experts nord-americans indiquen que el film no només dominarà la categoria d'obertura internacional, sinó que podria optar a "deu, dotze o catorze nominacions en les categories generals de l'Acadèmia", confirmant la rellevància de poder incloure la cinta dins l'esquema del Clam.
Aposta pel cinema de proximitat i aliances internacionals
Paral·lelament a les grans produccions internacionals, la 22a edició del Clam continuarà fent una aposta decidida per la promoció del cinema fet a les comarques centrals. Enguany el festival inclourà la projecció de sis treballs signats per creadors manresans, entre els quals destaca l'estrena absoluta en Secció Oficial de Talúria, del director Joan Jordi Miralles, definida per la direcció com una proposta "salvatge, feréstega i d'una qualitat extraordinària".
El programa local es veurà reforçat amb la celebració de la 3a Nit de l'Audiovisual de la Catalunya Central, on es presentarà el nou treball del realitzador Marc Serena acompanyat de la publicació del seu darrer llibre sobre Veneçuela, així com la projecció del llargmetratge Upiro, rodat íntegrament a la ciutat de Manresa amb la col·laboració de la Manresa Film Office. Així mateix, es dedicarà una retrospectiva especial de cinc hores a la feina d'Enric Roca, que inclourà la projecció del documental Sospita de fe i una selecció dels seus curtmetratges.
El programa es tancarà amb una densa agenda d'activitats paral·leles. Entre aquestes destaca el cicle Els altres viatges al País dels Blancs, centrat en el dret d'asil amb la projecció de títols com El vell roble de Ken Loach, Flee o La història de Souleymane. D'altra banda, el Clam inaugurarà una aliança estable amb el Sheffield DocFest -un dels festivals de cinema documental més prestigiosos del món-, que permetrà projectar les obres premiades Birds of War i Sucia. Aquesta jornada inclourà una taula rodona sobre la representació de la violència sexual a la pantalla, coordinada per la programadora Anna Petrus amb el suport de l'Acadèmia del Cinema Català.
Totes les seccions d'aquesta edició comptaran amb un jurat d'especialistes de reconegut prestigi. En la categoria de llargmetratges, les decisions aniran a càrrec del director teatral i actor Mario Gas, la gestora cultural Carme Puig i la representant dels cines ACEC Isabel Garcia. Per la seva banda, la Secció Oficial de curtmetratges serà avaluada per la periodista Susana Paz, la cineasta Mireia Rodó i el crític de cinema Arnau Vilaseca. A més de la competició, el festival mantindrà l'entrega del Premi Insert de la Fundació Ampans per a la creació audiovisual de persones amb diversitat funcional i la comunicació del Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat.
NacióManresa és mitjà col·laborador i cooficial del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam).
