L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de convocar eleccions generals anticipades per al pròxim 29 de novembre ha provocat una reacció immediata i contraposada entre els principals líders polítics de l'Ajuntament de Manresa. La caiguda dels dos decrets de l'habitatge al Congrés dels Diputats i la paralització de projectes clau han obert un debat creuat a la capital del Bages que discorre entre l'alerta pel retrocés democràtic, l'acusació de càlcul partidista i el temor a l'impacte en les inversions locals.
L'habitatge i el bloqueig parlamentari, en el centre de la discòrdia
La qüestió de l'habitatge, detonant de l'avançament electoral, ha enfrontat les lectures del govern municipal i de l'oposició. El cap de l'oposició, Ramon Bacardit (Junts), qualifica de "poesia trista" que l'executiu central intenti ara brandar la bandera de l'habitatge. "El govern Sánchez passarà a la història com el que menys habitatge públic ha fet o finançat. Que aquest sigui el motiu per desembocar en eleccions demostra la utilització partidista de qüestions fonamentals", recrimina el dirigent de Junts, tot defensant la feina feta pel seu grup al Congrés en matèria de multirreincidència, ocupacions o finançament.
Una lectura crítica amb el PSOE que comparteix, des de l'esquerra, la regidora Roser Alegre (CUP-Fem Manresa). Per a la cupaire, el moviment de Sánchez és "del tot electoralista" i reprova que "en vuit anys no ha fet res per defensar el dret a l'habitatge" per ara intentar situar una falsa dualitat "entre el PSOE a favor de l'habitatge o l'extrema dreta a favor dels rendistes". Per la seva banda, el regidor Joan Vila, qui aclareix que parla a títol individual i no en nom d'Impulsem, veu en l'anunci un "nou malabarisme" de Sánchez i adverteix que "si el tema és l'habitatge, ho tenen malament per la inacció de fa anys", atribuïble tant a la dreta com a l'esquerra.
En canvi, des del PSC, Anjo Valentí atribueix la decisió de Sánchez al "bloqueig parlamentari constant de PP, Vox i especialment de Junts", als quals acusa d'haver-se alineat per frenar iniciatives com la llei d'amnistia, la reducció de la jornada laboral o els decrets per afavorir el dret a l'habitatge.
El finançament català i el risc d'un retrocés democràtic
Per a l'alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), la convocatòria és "una anomalia" que deixa a l'aire carpetes cabdals com el nou model de finançament o la condonació del deute de la Generalitat. Aloy considera que el 29-N serà "gairebé un plebiscit sobre el retrocés democràtic i de drets", ja que l'alternativa és "una dreta i una ultradreta molt més hostils amb Catalunya". Per això, fa una crida a la mobilització de les forces progressistes: "Els demòcrates mai no hem de tenir por a les eleccions; hem d'estar preparats i anar a votar".
Aquest temor a un govern de PP i Vox el comparteix el socialista Anjo Valentí, que adverteix d'una "amenaça directa per al nostre autogovern", mentre que la cupaire Roser Alegre, tot i expressar la mateixa preocupació per l'augment de la dreta, remarca que "el PSOE tampoc no ha fet polítiques que hagin defensat la classe treballadora".
Temor per l'impacte en els projectes estratègics de Manresa
A nivell estrictament local, la convocatòria d'eleccions i el possible canvi de color a la Moncloa generen incertesa sobre el finançament d'equipaments municipals. Des del govern municipal, Anjo Valentí avisa que hi ha projectes ciutadans de primer ordre que podrien patir aturades o la retirada d'ajudes de l'Estat: "Parlem de projectes estratègics com el campus universitari de la Fàbrica Nova, la construcció del nou pavelló al Congost o el nou taller de trens a l'estació de RENFE per a la millora de la línia R4".
Així, la paralització de la legislatura amenaça de deixar novament les administracions locals a l'expectativa. Com resumeix el regidor Joan Vila, davant la perspectiva d'una campanya centrada en el "i tu més", el que caldria és "protegir els municipis i dotar-los de més recursos, a la vegada que convé una reflexió profunda sobre tot el sistema de gestió pública".
