Els dubtes i els perills que envolten la intel·ligència artificial han posat en alerta la població mundial. Els crits d'alerta ja no només venen dels escèptics d'aquesta tecnologia, sinó que també venen de dins de les empreses. El clar exemple ha estat Dario Amodei, cofundador d'Anthropic, que ha demanat posa fre al desenvolupament de la "superintel·ligència artificial" -és a dir, la que és capaç d'aprendre de si mateixa i evolucionar sense aturador- i ha posat sobre la taula la necessitat d'una regulació. Aquesta voràgine ha dut governs d'arreu del món a buscar la forma d'adaptar-se a aquesta nova realitat o, si més no, no quedar enrere en la cursa per evitar una catàstrofe tecnològica.
Qui també alerta dels riscos de la IA és Arnau Marin-Llobet, un investigador català que havia treballat prèviament dins la companyia d'Amodei. En una entrevista a El món a RAC1, l'enginyer en telecomunicacions, i actual investigador a Harvard, assegura que el debat intern sobre els riscos de la IA és encara més profund que el debat públic: "Públicament es diu que són perilloses, però internament estem discutint que podrien ser-ho encara més. Més del que la gent sap", adverteix Marin-Llobet, que demana a la població que es prengui de forma més seriosa les advertències del sector de la intel·ligència artificial i els experts que l'estan desenvolupant.
Ara bé, contràriament al que demanen veus del sector, l'expert de Harvard considera que regular la IA no és la solució. El motiu és simple: "Regular no és gaire eficient. En ser una cosa digital, qualsevol regulació serà obsoleta al cap de tres mesos". L'investigador, però, sí que considera que cal abaixar el ritme en la cursa acarnissada sobre el seu desenvolupament, ja que, malgrat que no és la solució, sí que és un pas "necessari" per entendre el seu funcionament: "No ho entenem, ni els que l'hem dissenyat", assegura Marin-Llobet.
Els riscos de la IA
Per a l'expert, davant el debat generat sobre si la IA podria acabar amb la humanitat, la resposta és clara: "És possible que ens extingeixi. Per dos-cents euros al mes podràs fer ciberatacs. No pots fer bombes, però sí ciberatacs", exclama Marin-Llobet, que fa una crida a les empreses privades que desenvolupen aquestes eines a la responsabilitat. En aquest sentit, l'investigador assegura que, dins empreses com OpenAI -i equivalent a altres companyies del sector que participen en aquesta cursa-, hi ha mig miler de persones que tenen accés a la superintel·ligència artificial, la qual pot superar les barreres de seguretat de l'estat espanyol, entre d'altres: "No m'estranyaria que hi hagués una desgràcia digital", assevera en l'entrevista.
Els darrers casos de pirateig protagonitzats per la superintel·ligència d'OpenAI ha posat l'ai al cor als investigadors del sector, que veuen que aquestes eines poden travessar fronteres que, fins ara, semblaven impensables. I, tal com relata Marin-Llobet en la entrevista, si això pot afectar empreses privades amb grans protocols de seguretat, també pot passar als governs d'arreu del món.
