Als voltants del carrer Llenguadoc, al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, el debat és unànime: s'havia vist mai una cosa així? S'havia vist mai que un desnonament tingués l'ordre judicial d'execució a les vuit del matí i que a dos quarts de set de la tarda, deu hores i mitja més tard, encara no se sàpiga què passarà? I la resposta, almenys entre el moviment per l'habitatge barceloní, és que no. Mai s'havia dilatat tant la decisió, asseguren diverses fonts coneixedores. De fet, habitualment es limita l'acció de la comitiva judicial, com a molt tard, a les cinc de la tarda. Però l'excepcionalitat amb l'habitatge i les jutjats és habitual. I el macrodesnonament de Llenguadoc, que afecta unes cinquanta persones, inclosa una desena de menors d'edats, s'ha convertit, almenys de manera popular, en el desnonament més llarg del món.
Entre els motius clau d'aquest cas, que afecta una finca amb pisos ocupats, hi ha un element central: la proximitat de l'entrada en vigor d'un decret que cobriria diverses de les famílies que viuen a l'edifici. Igualment, però, també és rellevant el paper dels jutjats i la insistència de la propietat, una empresa immobiliària, per recuperar el control dels seus immobles. Entremig, centenars de persones s'han regirat durant més de deu hores contra el mandat judicial. Aquesta protesta fins i tot ha provocat la presència de representants de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que s'han desplaçat fins al carrer per reclamar que s'aturi el procediment. Tanmateix, els jutjats han insistit que el desnonament complia els requisits per produir-se i, amb tot, les hores anaven passant, i les furgonetes d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra pul·lulaven pel voltant del carrer Llenguadoc, sense arribar a desplegar-s'hi en cap moment.
Des de primera hora del matí, abans de dos quarts de vuit, ja hi havia més de 200 persones davant de la finca en què es volen desnonar "més de 50 persones" amb una desena de menors d'edat afectats. Són persones que viuen ocupant diversos pisos de l'edifici, en mans d'un gran propietari. Ara, desitjarien poder-se acollir als supòsits amb què se suspenen els desnonaments de persones vulnerables, en plena voràgine social de protestes pel dret a l'habitatge, però la vigència de les normes estatals -que en principi s'aplicarien a partir de demà - deixa poques esperances als col·lectius que s'han mobilitzat aquest dimecres.
La portaveu de la Confederació de l'Habitatge de Catalunya (COSHAC), Maria Serra, ha presentat aquest "macrodesnonament" com una situació que afecta a "famílies, infants, gent gran i gent vulnerable que no han tingut alternativa habitacional i que fa anys que demanen que es regularitzi la seva situació". Això ara esclata després que la propietat inicial, Reale Seguros, vengués tot el bloc a la companyia Thunder Optical Minur SL, empresa dedicada a la compravenda i la promoció immobiliària. Aquesta compravenda, a més, s'hauria fet "per sota del preu de mercat", afirmen els concentrats.
La situació que ha portat diverses famílies a ocupar, però, venia d'abans, asseguren des de la COSHAC. "És un procés que comença quan Reale Segures compra aquest edifici i decideix no renovar els contractes a les veïnes i fer-les fora. És llavors quan el sindicat del barri decideix recuperar els pisos", apunta Serra, en relació a les ocupacions que van acabar servint per donar sostre a famílies sense amb dificultats per accedir al mercat de l'habitatge. Ara, reclamen la regularització de lloguers assequibles per a les persones que ocupen les llars, però no s'ha aconseguit arribar a cap pacte.
Aquest dimecres, el dia en què hi ha una ordre judicial sobre aquest immoble, diversos col·lectius han convocat protestes a peu de carrer per aturar l'expulsió dels habitants dels pisos. Les crides a la mobilització, a més de la COSHAC, les han fet també el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, així com el col·lectiu de mestres i professors pel dret a l'habitatge (Docents 080) o els sindicats USTEC, CGT i la Intersindical.
La Generalitat i l'Ajuntament es personen al desnonament
Poc després de les onze del matí, tres hores més tard de quan estava previst que actués la comitiva judicial, encara s'esperava que la policia i els representants dels jutjats es posessin d'acord sobre si actuar o no. Mentrestant, una vintena de furgonetes dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra esperaven al voltant del carrer Llenguadoc. Entremig, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han decidit enviar dos representants públics a peu de carrer -una situació excepcional que apareix en un moment polític també particular- per oposar-se al desallotjament dels pisos ocupats.
El comissionat d'Habitatge barceloní, Joan Ramon Riera, ha definit el macrodesnonament com a "inoportú i innecessari" i ha defensat que des de l'Ajuntament demanen "la suspensió immediata". També ha proposat "construir una solució per a aquestes famílies vulnerables". Alhora, el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), Miquel Bagudanch, ha assegurat que la preocupació venia de dalt de tot del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica: "la consellera Paneque és molt sensible amb tots aquests desnonaments i m'ha demanat que faci acte de presència". Tanmateix, també ha aprofitat per recordar les polítiques d'habitatge que l'AHC fa temps que també té en marxa per augmentar els recursos públics en habitatge, com la compra d'edificis o habitatges a grans tenidors.
Amb el pas de les hores, la concentració ha anat perdent i guanyant assistents, segons el moment del dia, molts dels quals se n'anaven o tornaven de treballar. La protesta s'ha sostingut durant hores, a l'espera de quina postura agafés la judicatura i la policia. A les vuit del vespre, el consistori ha explicat que ha arribat a un principi d'acord amb la propietat per comprar l'edifici i que, per tant, s'ha aconseguit aturar el desnonament. Així ho han explicat el tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, i la secretària d’habitatge de la Generalitat de Catalunya, Lídia Guillén.
