La intel·ligència artificial ja no és un horitzó tecnològic al qual aspirar; és una realitat instaurada a tots els nivells de la societat. I no és una moda passatgera, sinó que ha arribat per quedar-se. Fins i tot les veus més crítiques han acabat amollant-se a aquesta eina. Els dubtes que envolten la intel·ligència, però, ara arriben precisament dels artífexs de la IA. Així ho constata la dimissió de Jacob Coxon, fins ara investigador especialitzat en entrenament que ha treballat els últims tres anys a OpenAI, l'empresa que ha creat ChatGPT, i Anthropic, creadora de Claude i que neix d'antics investigadors d'OpenAI. Una dimissió que posa sobre la taula les ombres del sector de la intel·ligència artificial.
Ha dimitit del seu càrrec amb una advertència molt clara: "No sobreestimeu el poder de la tecnologia. Cap de les dues empreses està actuant de manera responsable. Van a tota velocitat cap a una superintel·ligència que es millora a si mateixa [té més capacitat que tots els cervells humans junts, i és capaç de crear la seva pròpia física, matemàtiques...] i estan jugant amb les nostres vides". I l'advertència no acaba aquí: "Els qui construeixen la IA creuen sincerament que podria acabar amb tots nosaltres abans que acabi la dècada", augura en el mateix fil a la xarxa social "X". Els experts apunten que la possibilitat que la humanitat desaparegui a causa de la IA és d'un 10%. Un presagi fatalista que ha fet saltar les alarmes, i més tenint en compte que les empreses que s'encarreguen de desenvolupar les intel·ligències artificials generatives van a l'alça.
Per posar en context la magnitud d'aquest presagi, el president de l'associació GENAiA, Oscar Méndez, recorda en declaracions a la cadena SER que les centrals nuclears, que estan regulades davant el risc d'acabar amb la humanitat, el percentatge que això passi és d'una entre cent-mil. "La IA té la capacitat d'acabar amb la humanitat perquè pot hackejar sistemes d'armament de tota mena, o podria fer-ho en un futur proper", argumenta Méndez.
The people building AI earnestly believe that it could kill us all by the end of the decade. This is not a marketing stunt. If anything, many executives and senior researchers will couch their phrasing in the press to sound sensible - but I hear the same people express fear…
— Jacob Coxon (@hilbertspaess) September 9, 2026
La dimissió de Coxon no és un fet aïllat. El cofundador i conseller delegat d'Anthropic, Dario Amodei, que antigament treballava a OpenAI, ja fa mesos que avisa dels possibles efectes adversos de la intel·ligència artificial, sobretot amb la tecnologia que desenvolupa la seva pròpia empresa. En un estudi publicat el mes de gener ja afirmava, recuperant l'imaginari col·lectiu de George Orwell, que una tecnologia d'aquesta mena podia donar ales per a "un malson totalitari" de vigilància. Amb tot, després de renunciar al seu càrrec, Coxon conclou amb duresa que "cap altra activitat humana posseeix aquest nivell de perill".
Amb aquests moviments tectònics dins el sector, els experts paren l'orella i intenten predir l'impacte d'aquestes eines a l'espera que tant OpenAI com Anthropic posin el primer peu a la borsa. Es preveu que la sortida d'Anthropic sigui una de les majors de la història, partint des dels dos bilions de dòlars. De fet, hi ha veus dins el sector que consideren que les declaracions de Coxon i Amodei són una estratègia per influir en el salt com a cotitzades.
En què treballen actualment OpenAI i Anthropic?
No hi ha confirmació oficial de quin ha estat el detonant que ha dut Coxon a dimitir, però des del sector sospiten que es pot deure a la cursa aferrissada entre companyies per articular la millor "superintel·ligència artificial", i on la humanitat juga un paper secundari. Poques hores abans que transcendís la renúncia de l'investigador -i les posteriors reaccions-, OpenAI anunciava que un model intern seu, fet a partir de 10.000 agents d'IA, havia aconseguit resoldre amb només 88 hores el problema Navier-Stokes, el qual fa referència a si el moviment de fluids pot desenvolupar una singularitat en un temps finit. És considerat una de les incògnites del mil·lenni dins el camp matemàtic.
En concret, OpenAI explicava a través d'un comunicat -molt tècnic- que el principal dilema que envoltava aquesta gran incògnita sense resoldre, fins ara, era si l'aproximació de medi continu del fluid es podia arribar a trencar. Un dilema al qual científics i experts de renom s'hi han anat acostant, però mai sense donar-hi solució. Ara, però, la intel·ligència artificial ho ha fet: "La solució és un vòrtex, un remolí de fluid en rotació que gira en espiral cap a l'interior i s'allarga cada vegada més, com un espagueti. Aquesta regió central es redueix mentre s'accelera de tal manera que la seva energia es manté finita. El repte tècnic consisteix en el fet que les mateixes equacions desenvolupin el trencament mitjançant el propi moviment del fluid, en lloc de, per exemple, aplicar nosaltres mateixos una força infinita manualment", detallen en aquest comunicat, en el qual esbossen la resposta al problema del mil·lenni.
Més enllà del funcionament intern dels models d'IA, els dubtes entre experts del sector han aparegut sobre com s'han obtingut les respostes. Alguns apunten a un possible atac de ciberseguretat perpetuat amb la intel·ligència artificial -no intencionat, explícitament- per poder donar-hi resposta. No és la primera vegada que es produeix un fet així. Atacs informàtics recents protagonitzats per models d'OpenAI i Anthropic, alguns operant en agrupacions col·laboratives d'agents, han mostrat com els sistemes d'IA poden adoptar objectius maliciosos i intentar ocultar-los-hi als humans. I és precisament aquí on Coxon posa el focus, i avisa que, si no es posa control, la IA podria arribar a sobrepassar el criteri humà.
S'han de posar límits a la intel·ligència artificial?
Els dubtes entre el mateix sector de la IA han posat sobre la taula la possibilitat de fixar algun límit al seu ús. En aquests moments, als Estats Units, no hi ha cap regulació federal en relació amb la IA i, de fet, la Casa Blanca aposta per un posicionament poc intervencionista -contradient als argumentaris dels experts. Ara bé, sí que hi ha figures de pes dins la política nord-americana, com el senador Bernie Sanders, independent per Vermont, o Greg Casar, demòcrata per Texas, que proposen establir restriccions per a la IA. A més, ja van presentar la setmana passada una iniciativa per prohibir permanentment la "superintel·ligència" i paralitzar el desenvolupament de nous models fins que un regulador del sector estableixi noves normes.
Als posicionaments polítics de Sanders o Casar també s'hi suma la signatura de figures com el mateix Coxon o Amodei, els quals també han signat recentment una declaració en què reclamen un pacte entre els governs d'arreu del món per posar fre a la intel·ligència artificial en cas que sigui necessari. Sobretot, per controlar els models que són capaços de millorar-se a si mateixos. En aquest mateix sentit, Méndez equipara a la SER la carrera per perfeccionar la IA amb el "projecte Manhattan [que va donar vida a la bomba atòmica]": "La diferència és que ara ho estan fent empreses privades, sense cap control i regulació dels governs", assevera l'expert, que considera que "els governs van tardíssim i les empreses rapidíssim". Tot i la manca de control, els avisos semblen calar fondo. El mateix Sam Altan, CEO d'OpenAI, en una reunió interna amb el seu equip, ha assegurat que està disposat a baixar el ritme del desenvolupament de la superintel·ligència artificial.
Mentre costa posar-se d'acord amb una regulació universal, però, els dubtes i les advertències no paren de créixer. Ara bé, com deixa clar Méndez, l'esperança encara no està del tot perduda perquè, en el passat, ja s'ha aconseguit crear sinergies entre intel·ligències i superintel·ligències: "Ja ho hem aconseguit. Hi ha éssers, que són molt més intel·ligents, que es deixen controlar per éssers menys intel·ligents. Parlo d'una mare, un pare i un fill. Els pares som molt més intel·ligents que els nadons, però a través de l'amor, es podria dir que el fill ens controla", argumenta l'expert, que creu que la clau és contagiar a la IA d'un sentiment d'aquesta mena. Dins el fatalisme, doncs, "encara no hem tocat fons" i hi ha marge de millora.
