La guerra oberta a la Fundació Vila Casas continua ben viva. L'entitat ha presentat una querella penal contra qui va ser el seu director general i gerent, Joan Torras Ragué, a qui acusa de tres delictes: administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat documental. És a dir, un seguit de delictes tipificats com a malversació Segons la denúncia, detallada per La Vanguardia, Torras s'hauria embutxacat de forma il·lícita 400.000 euros en només l'any i mig que va ostentar el càrrec.
El terratrèmol intern que ha sacsejat de ple la fundació es remunta al setembre de 2023, moment de la mort del mecenes Vila Casas. El gener següent, es coneixia la sortida precipitada d’Antonio Sagnier, braç dret del mecenes i tot indicava que designat a ocupar la seva posició. També sortien Artur Mas, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle i Joan Font Torrent, de Font & Conde Advocats Associats. Assumia el poder la vídua de Vila Casas, Montserrat Pascual Samaranch. De fet, ara signa la querella el patronat de la Vila Casas i Hotsun Comtal S.L, dels quals Pascual Samaranch és presidenta i administradora, respectivament.
La sortida d’escena de Sagnier el gener del 2024 ja va ser un terrabastall. Aquest economista vinculat al sector financer i fundador de Privat Bank, projecte impulsat per grans noms de la burgesia, portava més de 30 anys al costat de Vila Casas. Net de l’arquitecte modernista Enric Sagnier, semblava un perfil indicat com a successor. Però les coses no van anar així. Com va explicar un coneixedor de la Fundació a Nació en aquell moment, "hi havia una diferència entre el que Vila Casas explicava als patrons i el que posava al testament”.
El terratrèmol escala a la via judicial
El terrabastall de la successió de Vila Casas també va derivar en una investigació interna per unes sospites d'un presumpte ús fraudulent dels fons llegats pel mecenes. En concret, la investigació va posar el focus en les despeses que l'exgerent va fer entre gener de 2024 i juny de 2025, moment en què va ser acomiadat.
Segons consta en l'escrit, el querellat va actuar “amb l'únic propòsit d'obtenir un benefici personal i en clar perjudici del patrimoni de totes dues entitats”. Es fa referència a abús de confiança, obscurantisme comptable, existència d'ànim de lucre personal i d'una gestió contrària als interessos socials.
