Els concerts de Bad Bunny a l’Estadi Olímpic ja són a la cantonada, la setmana que ve, i hem parlat prou de la seva aposta per una música llatina on es troben els nous llenguatges urbans i els tradicionals, l’electrònica "reggaetonaire" i gèneres amb més història com la salsa, la bomba i la plena. No tant, en canvi, de la lectura en clau catalana del seu discurs en defensa de la identitat cultural i lingüística de Puerto Rico. 

Hi ha una escena en el vídeo (de gairebé 13 minuts) que acompanya el seu darrer àlbum, Debí tirar más fotos, que als catalanoparlants ens pot fer somriure, o tot el contrari: un senyor gran (figura encarnada pel cineasta i actor nonagenari Jacobo Morales) entra en un establiment de fast food de San Juan i, a la barra, topa amb una damisel·la perfectament "gringa" que amb prou feines pot dir quatre paraules en castellà i que no sap de què li parla quan ell li demana menges típicament porto-riquenyes, com ara un “queso de papa”, o “papa cheese”, o com dimonis vulgui dir-ne la dependenta per tal que li faci el favor de servir-l’hi. El tràngol se supera gràcies a un empleat nadiu que ha escoltat la conversa des de la cuina i que es presta a fer-li allò que l’home demana, a qui veiem desconcertat per la situació.

Com de diferents es veuen les coses si ets en un cantó o a l’altre de la línia del conflicte. Els mateixos que es poden mirar amb simpatia aquest vídeo, pels qui defensar l’espanyol a Puerto Rico és admirable i fins i tot heroic, tal vegada li capgiren el significat de la resistència cultural quan parlem de catalanoparlants que miren de fer valdre els seus drets més elementals a casa seva: rondinaires, victimistes, contraris al progrés. És clar que són situacions diferents, sempre ho són, però hi ha un comú denominador en el terreny de les sensacions: considerar-te atropellat, poc respectat, en fals en el teu país. 

S’ha comentat prou el discurs de Bad Bunny contra la gentrificació i la conversió d’un territori popular en producte immobiliari elitista, ben visible a cançons com ara Lo que le pasó a Hawaii. El seu missatge de defensa de l’illa inclou, però, aquest altre ingredient, de la qual no s’ha parlat tant, ni a Espanya ni a Catalunya. Preval la idea triomfal que Bad Bunny és un gran propulsor de la llengua espanyola a escala global, la qual cosa és certa, com hem pogut apreciar en gestes com l’actuació a la Superbowl, al quilòmetre zero de la cultura estatunidenca. 

De passada, hem hagut de suportar que els qui més inflen el pit amb l’expansió planetària de la llengua espanyola sovint siguin els mateixos que s’obstinen a distingir el català del valencià, el mallorquí, l’eivissenc, el formenterenc i el fragatí (per no parlar de certs esperpents nominals encunyats a terres aragoneses). A tots ells cal convidar-los a llegir amb calma i la ment oberta les lletres de Bad Bunny, que no parlen només de Puerto Rico. Que ho facin, però, acompanyats d’un exemplar del diccionari de paraules porto-riquenyes que va publicar l’any passat la lingüista Maia Sherwood Droz, que ben segur el farà servei.