Bad Bunny ha aterrat aquesta setmana a Barcelona per començar el tour europeu més esperat de l’any i, alhora, per sacsejar la ciutat. L’Estadi Olímpic Lluís Companys s’ha convertit aquest divendres en un autèntic epicentre d’eufòria col·lectiva, tot i que la ciutat ja fa dies que viu en estat d’expectació des que, dimecres, se’l veiés sortir d’un conegut hotel del Passeig de Gràcia. Des de llavors, Barcelona ha anat escalfant motors i pujant el volum fins a tocar aquesta nit el cel amb un «Ball inoblidable», el primer dels dos que oferirà aquest cap de setmana a la ciutat comtal dins del seu Debí Tirar Más Fotos World Tour.

Després de set anys de la seva última actuació a Catalunya -el 2019, al Sónar Barcelona, ja que la del 2020 al Primavera Sound es va haver de cancel·lar a causa de la Covid- i a Europa (en les seves últimes gires no va creuar l’Atlàntic), l’emoció i l’expectació pel retorn als escenaris europeus de l’artista més escoltat del planeta, enguany guanyador del premi Grammy a l’àlbum de l’any -amb el qual està girant mundialment- i protagonista d’un dels halftime shows de la Super Bowl més comentats dels darrers anys, han estat màximes.

Aquest dijous, més de vint-i-quatre hores abans de l’inici del concert, desenes de seguidors s’aplegaven per fer cua i passar la nit a Montjuïc, convertint les immediacions del recinte en un autèntic campament de fans, amb el sol i la calor com a altres protagonistes del cap de setmana. Aquest divendres, l’ambient era el d’un gran esdeveniment. Barrets de palla d’estètica caribenya, estilismes escollits per a l’ocasió, nombroses samarretes amb referències al tour i a l’àlbum, i alguna bandera porto-riquenya. Tot anticipava una nit que s’esperava memorable.

Una hora abans de l’inici del concert, a les set en punt, ha aparegut a l’escenari principal el quartet porto-riqueny Chuwi, que ha avançat el clima de la nit amb una declaració d’intencions clara: “Explicar com es viu a Puerto Rico”, ha assegurat Lorén Aldarondo, cantant del grup, que va gravar Welita amb el cantant porto-riqueny i que avui ha trepitjat per primera vegada Barcelona i Europa.

Una conversa en català obre el concert

A les vuit i divuit, encara amb llum solar, la projecció d’un vídeo d’una conversa en català entre dos germans parlant sobre Bad Bunny ha culminat amb “les paraules màgiques”, l’inici de la lletra de La Mudanza: “Benito, hijo de Benito…”. La frase ha quedat suspesa i, tot seguit, ha aparegut Benito, elegantment vestit. No s’ha afanyat en començar: ha contemplat l’estadi mentre el públic li dedicava una ovació de tres minuts. Al darrere, la banda que l’acompanya, Los Sobrinos: tretze músics porto-riquenys. Finalment, s’ha acostat al micròfon: “Un aplauso pa’ mami y papi porque en verda’ rompieron”. Un cop sec dels vents ha tallat l’aire i han esclatat els crits i l’eufòria al Lluís Companys. Ha començat el ball.

El primer bloc de l’espectacle ha estat de salsa. Ni rastre de reggaeton. Callaíta ha adoptat un aire caribeny que, amb Pitorro de coco, WeltiTa i Turista, han arrencat la festa. Després, ha convertit un desengany amorós en un cant festiu i el recinte en una pista gegant de ball amb Baile inolvidable. El primer segment del recital s’ha tancat amb un clímax d’eufòria i èxtasi col·lectiu amb Nuevayol, que ha fet embogir definitivament els assistens -59.000 persones, segons Live Nation-.

El segon bloc s’ha enllaçat amb un vídeo en què el Sapo Concho ha comentat la gastronomia catalana -el pa amb tomàquet, el fuet i els calçots, els més aclamats pel públic-, així com ha fet referència a llocs emblemàtics de Barcelona com La Pedrera, la Rambla i la Sagrada Família, i ha culminat amb un “Barcelona és blaugrana. Visca el Barça i visca Catalunya”, amb la plantilla present a un estadi que ha esclatat.

A “La Casita”, un escenari inspirat en l’arquitectura tradicional de Puerto Rico, el clima i el gènere han canviat. Vestit amb roba urbana i amb micròfon de diadema, Bad Bunny ha ballat, cantat i perrejat sobre bases que li ha disparat el DJ, acompanyat de cares conegudes com Lamine Yamal, Robert Lewandowski o Marc Giró, entre altres, presents a la caseta.

Bad Gyal, artista convidada sorpresa

En aquest moment, VeLDÁ, Tití Me Preguntó, Neverita, un apoteòsic Si Veo a Tu Mamá, Voy a Llevarte Pa’ PR, Me Porto Bonito, No Me Conoce, Bichiyal i Yo Perreo Sola han convertit l’estadi en una discoteca gegant: el públic ha ballat, ha cantat, ha perrejat i ha vibrat amb cada cançó, que anava pujant de revolucions. En aquest últim tema, la sorpresa ha arribat amb la irrupció de Bad Gyal. L'artista catalana també ha interpretat en solitari Da Me, desfermant l'eufòria del públic abans que Bad Bunny continués amb Safaera, Diles, Mónaco i Café con Ron, que ha estat un altre dels moments àlgids i destacats de la nit.

“No us compliqueu. Aquest espectacle és ben simple. Consisteix a gaudir de les coses petites de la vida, com cantar, ballar, riure i saltar. I això és l’únic que jo vull de vosaltres: que durant una estona us oblideu de tot el que pugui estar passant fora d’aquest estadi i gaudiu, sentiu. Així que Barcelona, balleu sense por”, ha animat el cantant.

En el tercer bloc, amb un canvi d’indumentària, l’artista porto-riqueny ha tornat a l’escenari principal encadenant èxits com Ojitos Lindos, La Canción, DÁKITI, El Apagón i DTMF, que ha introduït amb un breu discurs sobre la importància de gaudir i viure el present. Abans de cantar-la, ha demanat als assistents que guardessin el mòbil i intentessin retenir aquell moment envoltats de les persones que estimen. I ha sentenciat: “Mientras uno esté vivo, uno debe amar lo que más pueda”.

El show l’ha tancat amb EoO, fent saltar i vibrar Montjuïc en una última gran explosió de ball, abans d’un apoteòsic final amb focs artificials que ha acabat de convertir la nit en inoblidable, amb el públic completament entregat i rendit durant les més de dues hores i mitja de concert, fidel a l’energia, el fenomen i la força escènica d’un artista que ha revolucionat la música i ha portat el directe a un altre nivell.