El 1938, amb l’exèrcit franquista ocupant ja una part de territori català després de la caiguda de Lleida, els guanyadors de la guerra iniciaren el que Josep Benet anomenà intent de genocidi cultural. Així, un 18 de maig es va prohibir l’ús de la llengua catalana al registre civil, tres dies després li tocava el rebre al registre de persones jurídiques i, un 20 del mateix mes, se’n prohibí l’ús en noms comercials, marques, rètols d'establiments i en totes les propietats industrials (1940), tallant de cop els avenços de normalitat dels anys republicans.
La santa més popular a Mallorca, santa catalina Tomàs, més coneguda com a “Sor Tomasseta”, va néixer un primer de maig (1531), com ho feu també el filòsof Pere Lluís Font (1934). El compositor valencià Vicent Martín i Soler (1754) és del dia 2, igual que els polítics Antoni Maura (1853) i Manuel Folguera i Duran (1867), el músic Agustí Borgunyó (1894), la dibuixant Núria Pompeia (1931) i l’actor alcoià Juli Mira (1949). Són del 3 de maig el poeta Joan Alcover (1854), l’artista Alexandre de Riquer (1856), l’escriptor Miquel Llor (1894) i l’humanista Martí de Riquer (1914). El 4 van néixer el periodista Miquel dels Sants Oliver (1864), el clergue Lluís Carreras (1884) i l’escriptor Just Cabot (1898). I, el 5, l’escultor Lluís Bonifaç (1730), l’escriptor i eclesiàstic Carles Cardó (1884), els escriptors Francesc Trabal (1899) i Cèlia Suñol (1899) i l’actriu Paquita Ferràndiz (1921).
El poeta i dramaturg Àngel Guimerà (1845) és del 6 de maig, com en són també el polític i escriptor Pere Coromines (1870) i el jurista Lluís Figa Faura (1918). El monjo montserratí i editor Maur M. Boix (1919) és del dia 7 i el meteoròleg i mecenes Rafael Patxot (1872) i l’escriptor Ramon Vinyes (1882) són del 8. Va néixer un 9 de maig l’historiador denier Roc Chabàs (1844); un 10, el rei anomenat Ferran el Catòlic (1452) i, un 11, l’escriptor Josep Pin i Soler (1842), el pintor Salvador Dalí (1904) i el poeta i arquitecte Joan Margarit (1938).
Són del 12 el polític Miquel Coll i Alentorn (1904), l’arquitecte Jordi Bonet (1925) i el bisbe Joan Carrera (1930). La realitzadora de televisió Mercè Vilaret (1943) és del 13, el cardenal Vicent Enrique i Tarancon (1907) del 14, com la poeta també valenciana Maria Beneyto (1925). L’escriptor vallespirenc Carles Bosch de la Trinxeria (1831) és del 15 i Marià Aguiló (1825), també escriptor, del 16, igual que el poeta Joan Salvat-Papasseit (1894), l’escultor Apel·les Fenosa (1899), el poeta Carles Fages de Climent (1902) i el biòleg Ramon Margalef (1919).
El prevere i poeta Jacint Verdaguer (1845) va néixer un 17 de maig, com l’escultor Agustí Querol. La pedagoga Angeleta Ferrer (1904) un 18, igual que el metge Moisès Broggi (1908), mentre que el cantant Pere Tàpias (1940) és del 19 i el poeta Gabriel Ferrater (1922) del 20. L’apologista antiliberal Fèlix Sardà i Salvany (1841), el fotògraf Agustí Centelles (1909) i l’historiador Cebrià Baraut (1917) van venir al món un 21. Del 22 són el músic Enric Morera (1865), el periodista Joan Costa i Deu (1883) i el polític Claudi Ametlla (1883) i del 23 de maig el pintor Joaquim Vayreda (1843), l’escultor Josep Cañas (1905), la pianista Alícia de Larrocha (1923), la bibliotecària Rosalia Guilleumas (1924), l’escriptor Josep M. Llompart (1925) i el polític Jordi Solé Tura (1930).
El pedagog Antoni Bori i Fontestà (1861) és del 24, com també l’escriptora Teresa d’Arenys (1952). El poeta hel·lenista Carles Miralles (1944) és del 25, el militar Bac de Roda (1658) i l’escriptor Tísner (1912) del 28 i el músic Isaac Albéniz (1860), els escriptors Jaume Vidal Alcover (1923) i Maria Oleart (1929) i la cantant Merxe Banyuls (1943) del 29 de maig. El filòleg Antoni M. Badia i Margarit (1920), l’escriptor Josep Piera (1947) i el militant anarquista Salvador Puig Antich (1948), del 30. El darrer dia del mes van néixer l’historiador de la literatura i arxiver Joan Ruiz i Calonja (1923), l’escriptor Francesc Candel (1925) i el pintor Joan Genovès (1930).
Al llarg del mes de maig se celebren algunes diades de clara significació política, com el Dia d’Europa el 9 de maig. Luxemburg, pel Tractat de Londres (1867), es declarà independent de Bèlgica i els Països Baixos, l’11 de maig. Paraguai té dues dates consecutives per festejar la seva independència nacional del Regne d’Espanya, el 14 i 15 de maig de 1911. Israel declarà la seva constitució en estat el dia 14, data variable, però, segons el calendari jueu. A Noruega, cada 17 de maig, fan el Dia de la Constitució pròpia, aconseguida després del referèndum d’autodeterminació de 1905, respectat per Suècia, estat del qual se separà. És una celebració molt familiar, amb gran protagonisme infantil.
A l’Argentina, el 19 de maig recorden la revolució de maig de 1810, poc abans de la proclamació d’independència d’Espanya. El 25 del mateix mes, a Jordània, es commemora la independència del país, el 1946, quan deixa de ser un protectorat britànic. El dia nacional de Geòrgia és el 26 de maig, rememorant la separació de Rússia, duta a terme el 1918. Dos dies després, el mateix any, Armènia se separava també de Rússia. I al Nepal, també el dia 28, festegen el seu Dia de la República per recordar l'abolició de la monarquia el 2008 i la seva conversió en república federal.
Aquí, al llarg del maig han mort noms rellevants de la cultura i la societat catalanes. L’arquitecte Josep M. Jujol, el dia 1. L’advocat Rafael Casanova (1743), la soprano Concepció Badia (1975) i l’escriptor Miquel Llor, tot el dia 2. El periodista i poeta, Josep M. Junoy, el 3. El 5, al Camp de la Bota, van afusellar el catalanista Domènec Latorre (1939) i morí també l’escriptor Ramon Vinyes (1952). L’humanista Joan Lluís Vives (1540) i l’editor Joan Gili (1998), un 6 de maig. El 7, l’escriptor Tísner (2000), el compositor Xavier Montsalvatge (2002) i el polític Joan Rigol (2024).
El 8, el poeta Bernat Artola (1958) i la folklorista Palmira Jaquetti (1963). El popular locutor de ràdio Toresky (1937) morí un 10 de maig, la periodista Montserrat Minobis (2019) un 11 i el poeta eivissenc Marià Villangómez (2002), un 12. El geògraf Joaquim Gatell (1879) i l’oftalmòleg Ignasi Barraquer (1965) deixaren aquest món un 13 de maig i un 14 va fer-ho el tenor Hipòlit Lázaro (1974). El 15 és la data de defunció del mestre d’obres Josep Fontserè (1897) i dels escriptors Joaquim Ruyra (1939) i Vicenç Riera Llorca (1991). El patriota dels angelets de la terra, Francesc Puig (1675), fou penjat i esquarterat pels francesos un dia 16, l’uròleg Antoni Puigvert (1990) morí un 17, el compositor Isaac Albéniz (1909) un 18 i l’historiador Ferran Soldevila (1971) un 19.
Domènec Tarradellas (1751), compositor d’òpera, deixà aquest món un 20 de maig i un 21 ho feren el metge Pere Mata (1877), el dibuixant Ricard Opisso (1966) i el dissenyador i dibuixant Lluís Juste de Nin (2020). El folklorista perpinyanès Josep Deloncle (1990) morí un 22, igual com l’historiador Pere Xamena (2015), l’economista Eduard Punset (2019) i l’escriptor Ignasi Riera (2025). El 23, l'ecòleg Ramon Margalef (2004) i el politòleg Miquel Caminal (2014). El 24, el militar carlí Ramon Cabrera (1877) i el metge Joan B. Peset (1941), rector de la Universitat de València, fou afusellat pels franquistes i, a l’exili, morí Mari Pepa Colomer (2004), primera aviadora catalana, un 25 de maig, com el crític literari Josep Yxart (1895), i l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda (1977).
El polític Jordi Maragall (1999), el notari J. M. Puig Salellas (2007), l’arquitecte Alfons Milà (2009), el poeta Màrius Sampere (2018) i la pintora Roser Bru (2021), moriren tots un 26 de maig. L’escriptor Gabriel Miró (1930) un 27 i, un 28, el periodista Joan Bonet (1991), l’historiador Eduard Pons Prades (2007) i l’advocat Sebastià Salellas (2008). El perruquer Lluís Llongueres (2023) un 29, un 30 de maig l’escriptor Manuel Costa-Pau (2016) i el darrer dia de mes Martí l’Humà (1410), amb qui s’extingí el Casal de Barcelona, i el compositor Eduard Toldrà (1962).
I, com que cada dia es commemora alguna cosa a nivell internacional, el 3 de maig és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa; el 4, Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina i Record de la Segona Guerra Mundial als Països Baixos; el 8, Dia Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja; el 15, Dia Internacional de les Famílies; el 16, de la Malaltia Celíaca, de la Llum, de la Convivència en Pau i de la Resistència Romaní; el 17, de la Societat de la Informació, Contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia i també el Dia de les Lletres Gallegues; el 21, de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament; el 22, de la Diversitat Biològica; el 25, el Dia d’Àfrica; el 28, per la Salut de les Dones i la Higiene Menstrual; el 29, del Personal de Pau de les Nacions Unides i el 31 el Dia Mundial sense tabac. Com si això no fos prou, el 25 és el Dia Mundial del Friqui i el 28 el Dia Internacional de l’Hamburguesa...
