L’upper Diagonal no guanya per ensurts. Quan tota la Barcelona patrícia seguia amb una barreja de morbositat i astorament les novetats que va generant el cas de la mort a Collbató d’Isak Andic -amb els Mossos treballant en la hipòtesi d’un homicidi a mans del seu fill Jonathan-, una altra notícia ha agitat els cors de la ciutat alta. Aquest dimecres, la policia va detenir a Madrid Belén López Granados, parella de l’arquitecte Josep Juanpere, mort a Baqueira el 26 de desembre passat, suposadament per un infart. Ara, els Mossos acusen la dona d’homicidi i el jutge n’ha decretat presó provisional. La dona ha sortit després de pagar una fiança de 80.000 euros.
Josep Juanpere no era només un arquitecte brillant. Era l’arquitecte de l’upper Diagonal. Havia treballat pel grup NH, Massimo Dutti, Morabanc, Pronovias, Puig, Cuatrecasas, Mango, St Paul’s, Ferrovial… Fundador del despatx GCA Architects, el 1986, amb Antonio Puig, era l’autor de la Torre Puig, a l’Hospitalet de Llobregat, la seu de Cuatrecasas, a la Diagonal o el centre logístic de Mango.
"Però què està passant?"
"Al despatx ens hem quedat de pedra", explica a Nació una de les arquitectes més prestigioses del país, que no surt del seu astorament davant la notícia. "Però què està passant?", pregunta retòricament. És dimecres al migdia i I’arquitecta deixa anar una frase que es repetirà en la boca de tots els qui aquests dies es refereixen a Josep Juanpere: "Era una bona persona i molt treballador". L’arquitecte desaparegut era conegut en els cercles dels amants de la música: "El veia sovint al Liceu. Era una persona cultivada".
"Estem molt afectats", diu un habitual del Cercle d’Economia. Juanpere era algú molt present en les principals institucions de la burgesia, del Cercle d’Economia al Reial Club de Tennis Barcelona, d’on era assidu i fins i tot va formar part de la junta directiva elegida el 2018 amb Jordi Cambra com a president.
"Dels pocs que feia els hotels bé"
Un dels qui no pot dissimular la seva impressió al conèixer els detalls sobre la mort de Juanpere és un dels grans noms de l’arquitectura catalana. Josep Antoni Acebillo, exdirector tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística en els anys dels Jocs i exarquitecte cap de l’Ajuntament de Barcelona, explica que no formava part del seu cercle d’amistat, però que el va voler conèixer pel seu vessant humanístic: "Vaig sopar a casa seva un parell de vegades. Tenia un nivell cultural per damunt de la mitjana del gremi. Era un home d’un fons sofisticat, però gens afectat en les formes, una persona encantadora i de gran finor".
Aquests dies, Acebillo no para de rebre trucades d’altres professionals de l’upper, impactats tots per les circumstàncies d’una mort que per força s’afegeix al sotrac que va suposar la caiguda d’Andic a Montserrat. Acebillo subratlla el valor afegit de Juanpere com a arquitecte: "Era dels pocs que feia els hotels bé, si em permets la ironia. La funció hotelera i la funció immobiliària no són el mateix i hi ha pocs professionals que siguin autors de la façana i de l’interior dels hotels. Ell, en canvi, feia bé l’interior i l’exterior".
El vincle amb Andic
Per afegir morbositat a la mort de Juanpere, molts destaquen aquests dies el vincle entre els dos caiguts de l’upper. Va ser Juanpere qui va dissenyar el centre logístic de Mango a Lliçà d’Amunt, el veritable centre neuràlgic de la companyia, de 93.000 metres quadrats. Sembla que va ser la passió nàutica una de les coses que va afermar la relació entre l’amo de Mango i l’arquitecte. Andic li va demanar que li construís el Nirvana Formentera, el veler que era alhora plaer i refugi i on l’arquitecte també va gaudir de converses i trobades.
Andic hagués volgut passar més temps amb el seu veler quan el 2012 va cedir el control de la companyia al seu fill Jonathan. Però la gestió del primogènit va ser controvertida i el veler va haver de tornar precipitadament a port perquè Isak reprengués el timó de Mango. Ara, el veler ha perdut el patró i el seu constructor, morts tots dos en dos episodis que poden ser homicidi.
Un veterà de l’upper, amb anys de responsabilitats en institucions i patronals, considera que el cas d’Andic i Juanpere ha provocat un desconcert molt colpidor: “Les dues morts desmenteixen la mentalitat que predomina entre les grans fortunes, que associen les virtuts al diner. Dos crims produïts en l’entorn natural de les víctimes? No és comprensible per elles. No entenen com algú a qui no li falten diners pot esdevenir un assassí”. I fa una reflexió: "Vol dir que la tragèdia de les malalties psíquiques afecta totes les classes socials sense excepció".
Aquest dijous, una persona ben connectada a l’upper Diagonal i als cercles culturals de la ciutat, reflexionava assegut en un racó dels salons del Cotton House Hotel: "Quines paradoxes. Els dos casos no deuen estar relacionats entre ells, però comparteixen una fotografia de les elits. Dues figures de la racionalitat burgesa es van posar en mans de personatges del món màgic". Un magnat com Andic va confiar en una remeiera i un home com Juanpere, acostumat a treballar amb la ciència i el càlcul, es va posar en mans d’una dona que es creia amb poders de sanació. Dues morts que han sortit al camí per oferir una imatge sorprenent d’unes classes dirigents no alienes al desconcert general.
