Pedro Sánchez té diverses carpetes obertes i poc temps per tancar-les. La reforma del model de finançament, el traspàs de Rodalies, l'oficialitat del català a Europa o permetre que els Mossos tinguin presència a ports i aeroports en són alguns exemples. Però en les darreres setmanes ha guanyat força una nova reforma que Catalunya demana amb especial intensitat: endurir el codi penal per posar setge al robatori de coure. No serà senzill, no tant per falta de consens, perquè en aquest àmbit pot haver certa facilitat per alinear els vots de la majoria, sinó més aviat perquè el temps s'esgota. Des de Palau, el Govern insisteix en la necessitat de penar més aquests delictes, que castiguen sobretot la xarxa de Rodalies. Serà aquest l'últim servei de Sánchez a les peticions catalanes abans de les eleccions?
La Generalitat i el govern espanyol treballen des de fa setmanes en aquesta qüestió. L'objectiu és castigar amb més duresa al robatori de coure, que perjudica especialment la mobilitat a Catalunya. El motiu és senzill: els lladres han trobat en la xarxa de Rodalies un lloc on obtenir de manera senzilla un metall que es paga molt bé al mercat, on es pot vendre fàcilment. "Treballem per endurir les penes", admetia aquesta setmana la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, consellera responsable de gestionar els problemes ferroviaris. Ara com ara, robar coure és un furt i difícilment va més enllà. Des de l'executiu es vol deixar clar al codi penal que robar coure no és només robar un material, sinó que també afecta la seguretat del transport públic i de les persones, i atempta contra el dret fonamental a la mobilitat.
El Ministeri de Transports i Adif coincideixen que cal endurir les penes i posen el focus en l'article 240 del codi penal, que castiga els robatoris, per "reforçar la protecció d'una infraestructura crítica i garantir la prestació d'un servei públic essencial". El furt, regulat a l'article 234, es castiga amb una pena de sis a divuit mesos de presó, que pot pujar de un a tres anys de presó si es considera que el robatori de cablejat afecta a la "prestació de serveis d'interès general i causa una afectació greu" o bé "provoquen perjudicis d'especial gravetat", tal com estableix l'article 235. "S'està informant jurídicament per augmentar la pena i que siguin procediments penals, que es pugui entrar a presó si es demostra el robatori de coure, i actuar també contra les màfies que el comercialitzen", apuntava dimarts la consellera Paneque.
Les actuals penes, és cert, no desincentiven gaire el robatori d'aquest material, però endurir el codi penal no és l'única manera de fer-hi front i l'abordatge ha de ser transversal. Passa per protegir més i millor la infraestructura propietat d'Adif -amb tanques o càmeres de seguretat-, endurir el control als llocs on es compra el metall -com ara els gestors de residus- amb pautes d'actuació o inspeccions, o explorar mesures com les ordres d'allunyament de la xarxa ferroviària, que depenen de la judicatura. En tot cas, els governs espanyols i català, Adif i també els Mossos hi treballen intensament, perquè el problema -que no és exclusiu d'aquí- afecta especialment Catalunya.
Catalunya, el territori més afectat
Les denúncies d'Adif per robatori de coure a Rodalies s'han multiplicat en els últims anys. De les 42 de 2018 fins a les 184 el 2025. En els primers vuit mesos de 2026, ja hi ha hagut 229 denúncies, més que en tot l'any passat. El robatori de coure està molt relacionat amb el preu d'aquest metall. Les dades de què disposen els Mossos mostren una correlació entre l'augment del preu del coure i l'augment de robatoris. Al preu s'hi sumen dos altres elements que fan que aquest material sigui atractiu per als lladres. N'hi ha molt a tot arreu i, en molts casos, és de fàcil accés. Des d'instal·lacions elèctriques, fins a les cases, a les obres que hi ha al carrer, i també a la xarxa ferroviària. I es pot vendre fàcilment. Entre 2019 i 2026, Adif ha registrat 697 incidències per robatori de caure i uns 200 quilòmetres de cable sostret.
Les incidències han estat a l'ordre del dia en aquest inici de curs. N'hi ha hagut a l'Estació de França -amb afectació a l'R2 i Regionals Sud-, a la Sagrera -amb afectacions a l'R3- o, aquesta mateixa setmana, al Clot-Sant Adrià -que ha provocat problemes a l'R1. També a Roda de Berà i Tarragona. El Govern ho atribueix a l'augment del preu del coure, i al fet que bona part a Rodalies està en obres, cosa que facilita l'accés a una infraestructura que en condicions normals ja és complexa i no sempre està prou ben vigilada. Catalunya és, amb molta diferència, el territori més afectat pel robatori de coure: amb dades de 2025, les 184 denúncies representen el 40% de l'Estat. El segon territori, a força distància, és l'Aragó, que representa el 15% dels robatoris.
I per què el país es troba al punt de mira? No hi ha una única explicació, com apunten els Mossos. L'intendent Joan Salamaña, cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius, apunta diversos elements en declaracions a Nació. Un és la configuració de la xarxa, amb punts molt accessibles i a prop de vies ràpides. També la connectivitat amb la frontera amb França i infraestructures com ports. Algunes investigacions apunten que el coure té sortida cap a l'Àsia i els països de l'est d'Europa. També l'ús intensiu de coure a Catalunya, amb moltes instal·lacions i sistemes, no només el propi cable de la via. I el fet que la xarxa ferroviària estigui en obres fa que alguns robatoris siguin en la xarxa en construcció, cosa que no té afectacions directes sobre la mobilitat però sí que retarda la reforma.
La meitat de detencions de l'any, en dos mesos
Davant del problema, fonts d'Adif insisteixen en la necessitat de reformar el codi penal i defensen que s'estan reforçant les mesures de prevenció i seguretat en col·laboració amb els Mossos i les policies espanyoles, per identificar els punts vulnerables de la xarxa, identificar els lladres i actuar sobre les màfies. També s'han fet inversions en seguretat i càmeres de videovigilància. De fet, ja s'han adjudicat les noves càmeres a l'Estació de França i es treballa "de manera progressiva" en sistemes de videovigilància d'alta capacitat per protegir la xarxa ferroviària. El Govern també assegura que una de les prioritats és "assegurar" la infraestructura, és a dir, "tancar" aquells punts on hi ha més robatoris.
Des de principis d'any hi ha hagut 69 detencions relacionades amb el robatori de coure. La meitat, 34, des de l'1 d'agost, en el marc del pla Via dels Mossos, l'estratègia de la policia catalana per atacar aquest fenomen. Un problema que es concentra a la xarxa ferroviària, però també en vies mortes, obres i magatzems, i que retrata un perfil de delinqüent ordinari, sense grans infraestructures. El robatori de l'Estació de França, per exemple, el duia a terme un individu sol; el de Roda de Berà, un grup amb cotxes. Hi ha grups criminals organitzats darrere d'aquest problema? Els Mossos no ho descarten. Sigui com sigui, la pressió per posar setge al robatori de coure creix, i qui sap si pot ser l'última gran reforma del govern de Pedro Sánchez.
