“La violència és indispensable per la llibertat”. La frase agafa una dimensió llegida així, sense context, i menys encara la setmana de l’1-O, que potser no és la que l’escriptor i cineasta francès Éric Vuillard, guanyador del prestigiós Premi Goncourt, 2017 per L'ordre del dia, li dona quan ens explica al seu nou llibre Els desesperats (Edici 62) com Billy el Nen, i la seva colla gaudien d’una llibertat precària i fràgil, lluny de feines manuals com segar, clavar, picar, perquè una arma de foc, un revòlver, els alliberava d’aquestes tasques. 

Qui s'amaga darrere la llegenda de Billy el Nen?  No en sabem gran cosa d'ell. Ni el seu nom real, ni el dia que va néixer. Tot i això, és el proscrit més famós del cinema. I això i que segons el pes dels EUA és tan gran en les nostres vides, les dels europeus, s’ha interessat per aquesta biografia que capgira el relat oficial de la història dels nord-americans.

Si mirem el cinema de Hollywood, Billy el Nen és un heroi o un assassí. Però per Vuillard, era un noi extremadament pobre, desesperat, “desperado”, que als 17 anys ja mata un home, Cahill, i l’escriptor recull la seva expressió oral en la declaració al jutge: "Jo el vaig tractar de macarró i ell em va dir fill de puta". Gairebé com si parlés ara. I a partir d’allí començarà la seva fugida permanent.

Però segons Vuillard el capitalisme modern es va fundar allà: en l'expansió agressiva, en l'aniquilació de l'altre i en la creació de lleis a mida per als qui tenien els diners per pagar els mercenaris. El que veiem avui amb els fons d'inversió globals o les grans tecnològiques és exactament el mateix mecanisme, però amb corbata i algorismes. Els mètodes s'han sofisticat, però els desesperats continuen sent els mateixos.

Vuillard havia escrit sobre Buffalo Bill, a Tristesa de la terra. I ara aquests desesperats. Són dues cares de la mateixa moneda: són els pilars del mite de la conquesta de l'Oest americà, un representant de l'ordre, l'altre el fugitiu fora de la llei, però tots dos violents.

Tornant a les lectures d’Els desesperats el llibre també parla del "segrest de la democràcia nord-americana". Com si la història de la violència d'aquell Far West és la que continua governant el món actual. Fins i tot la policia, hi ha un moment en què s’explica que els agents, es formaven primer en aquells mercenaris. 

Durant un temps els poetes van somiar que el món acabaria en un llibre, que sigui en un llibre d'Éric Vuillard! El capitalisme modern es va fundar allà: en l'expansió agressiva, en l'aniquilació de l'altre i en la creació de lleis a mida per als qui tenien els diners per pagar els mercenaris. 

Els desesperats a casa nostra són aquells que esperen que no els desnonin, i entre aquests, Pedro Sánchez, que aquest cap de setmana s’ha de rumiar si convoca eleccions. Tots pendents de la gran decisió...