L'amnistia va permetre a Pedro Sánchez revalidar la Moncloa el 2023 i, tres anys i mig després, l'aplicació definitiva de la llei als principals líders del procés podria ser la cloenda de la legislatura. Una casualitat un punt poètica, tenint en compte que la llei per perdonar els independentistes és l'única que va cohesionar realment la majoria plurinacional. Des d'aleshores, qui setmana passa, legislatura empeny. Sense cap pressupost aprovat i amb derrotes sonades al Congrés, on hi ha una majoria de dretes. L'últim revés, potser el definitiu, va ser divendres, amb la derogació dels decrets d'habitatge de Sánchez pel "no" de PP, Vox i Junts.
Mentre el president sospesa un avançament electoral i els carrers s'omplen d'indignació per l'emergència habitacional, el Tribunal Constitucional es reuneix aquest dimarts per dictar les primeres sentències que avalen amnistiar el delicte de malversació de Jordi Turull i Dolors Bassa. El ple, de majoria progressista, aborda les dues ponències. La sentència que surti -una de les dues o bé les dues- forçarà, també, que el Tribunal Suprem amnistiï Carles Puigdemont i la resta d'exiliats, i Oriol Junqueras i la resta de membres del Govern de l'1-O condemnats per malversació. Ara sí, sembla que l'amnistia és imminent i arribarà en plena tempesta preelectoral a l'Estat.
Què passarà dimarts?
El ple de dimarts del TC analitza dues ponències. La primera, del conservador José María Macías, que ha refet la primera proposta rebutjada per la majoria progressista i, ara sí, avalarà l'amnistia de Jordi Turull. La segona, del president Cándido Conde-Pumpido, progressista, que defensa amb contundència amnistiar el delicte de malversació de Dolors Bassa. No està clar si el ple aprovarà una de les dues sentències o bé les dues, però en tot cas el dimarts hi hauria d'haver el primer pronunciament del Constitucional, que esmenarà el criteri del Suprem de deixar fora de la llei els principals líders del procés.
Els nous arguments de Macías sostenen que el Suprem "es va apartar de la finalitat de la llei" quan va decidir excloure'n la malversació, que es va "excedir en la interpretació" i que la sala penal va incórrer en una "fallida lògica". Per si cal més "claredat" en l'explicació, Conde-Pumpido defensa que el Suprem va fer una "interpretació imprevisible" de la llei i ordena explícitament que la sala penal ha de derogar la decisió de no amnistiar Bassa i, de manera urgent, aplicar la llei correctament per esmenar la vulneració de drets que ha suposat mantenir la inhabilitació de l'exconsellera.
Què farà el Suprem?
Amb el primer pronunciament sobre la taula, fonts jurídiques sostenen que ja hi pot haver els primers moviments, sobretot per als casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tots tres es troben a l'exili i no han estat jutjats. No poden tornar a Catalunya perquè tenen ordres de detenció actives i, si trepitgen territori espanyol, serien detinguts. Encara sense la sentència publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, però sí amb una notificació formal del TC al Suprem sobre el sentit de la sentència, Pablo Llarena ja podria aixecar les ordres de detenció sobre els exiliats, que podrien tornar. Per ampliar l'amnistia del tot, però, el Suprem voldrà esperar a tenir la resolució publicada al BOE, i això pot tardar unes setmanes.
Quan podrà tornar Puigdemont?
Diverses fonts donen per fet un retorn "imminent" de l'expresident. Si Llarena considera que es donen les condicions per aixecar les ordres de detenció, ja no hi hauria risc de ser arrestat quan torni a Catalunya. Puigdemont prepara el retorn, que inclou una ruta per Catalunya i visita al Parlament, on el president Josep Rull preveu rebre'l amb tots els honors quan sigui possible. També el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha obert a rebre'l a Palau com ha fet amb la resta d'expresidents, tot i que les relacions amb Junts estan més que allunyades, com s'ha vist amb l'intent de reprovació al Parlament o amb el "no" juntaire als decrets d'habitatge de Sánchez. Mentrestant, el líder de Junts desfulla la margarida del seu futur, és a dir, si serà cap de l'oposició i si es presentarà com a candidat a les properes eleccions catalanes, o bé si farà un pas al costat.
Un retorn amb protestes?
En funció de quan decideixi tornar de l'exili, Puigdemont pot trobar-se una Catalunya amb protestes al carrer després del fracàs dels decrets de l'habitatge. Sindicats i entitats en defensa del lloguer acusen la dreta -PP, Vox, però també Junts- d'haver fet descarrilar una norma que era necessària per frenar desnonaments com el de Maricarmen, i la guerra oberta amb ERC a Madrid és total. Aquest cap de setmana hi ha hagut manifestacions a Madrid. Aquest dilluns, toca Barcelona, i s'està discutint sobre una possible vaga general, en què el partit de Puigdemont serà, molt probablement, blanc de crítiques. "La història els jutjarà més aviat del que es pensen", va dir Sánchez als tres partits de dretes, divendres, abans de veure naufragar els decrets. Mentrestant, les enquestes apunten a una patacada de Junts en cas d'eleccions, a les portes del retorn del seu màxim actiu.
Quan quedarà habilitat Junqueras?
L'altre gran nom que espera l'amnistia és Oriol Junqueras. La sala penal del Suprem podrà amnistiar-lo quan hi hagi la primera sentència del TC. El líder d'ERC ja ha començat a definir què vol fer quan recuperi tots els seus drets: tornar a fer classe a la universitat amb l'horitzó de la Generalitat. Junqueras continua donant forma al discurs amb el qual es presentarà als comicis del 2028, però els republicans no preveuen alterar el seu full de ruta al Parlament ni la seva relació amb el Govern. De moment, les enquestes els situen per sobre dels 20 escons, a diferència de Junts, que pateix una fuga notable en direcció a Aliança Catalana en totes les demarcacions.
