Nova aplicació de l'amnistia als dirigents del procés. En aquest cas és Marta Rovira, exsecretària general d'ERC, qui ha quedat amnistiada de la causa per desobediència que encara estava oberta a l'Audiència de Barcelona en relació a l'organització del referèndum de l'1-O. La decisió l'ha anunciat el mateix partit, que l'ha celebrat i ha demanat que s'apliqui la llei de manera immediata a totes les causes pendents. Des del veredicte europeu avalant l'amnistia, l'aplicació de la norma s'ha accelerat en diferents causes del procés, tot i que encara queda la malversació al Suprem pendent de resoldre.
La causa té origen el 2018 al Tribunal Suprem, on hi va estar més de set anys. Primer per rebel·lió, i després per sedició a partir del 2019, fet que va forçar el seu exili a Suïssa el mateix 2018, i no va poder tornar a Catalunya fins el juliol del 2024, quan es va arxivar la causa del Tsunami Democràtic que s’havia obert durant l’exili. Amb la derogació del delicte de sedició a partir de la modificació del codi penal el 2022 va passar a ser per desobediència, i després de quatre anys d'estancament, el maig del 2026 finalment es va resoldre que el Suprem no era competent i va passar a mans de l’Audiència de Barcelona, que ara ha aplicat l'amnistia.
Amb tot, l'exdirigent republicana va poder tornar de l'exili i, per tant, malgrat que la decisió de l'Audiència arxiva la causa, no té masses efectes pràctics. Políticament tampoc té implicacions perquè Rovira va deixar la secretaria general d'ERC a finals del 2024, després del procés intern en què Oriol Junqueras va tornar a la presidència del partit. La relació entre tots dos va quedar molt tocada i, des que va abandonar les responsabilitats polítiques, Rovira s'ha mantingut apartada de l'esfera pública. Només va reaparèixer fa uns mesos per celebrar l'aval europeu a l'amnistia.
