Deixem enrere un cap de setmana marcat per un temporal -quasi minihuracà mediterrani, per fer servir l'expressió de Salvador Illa i dels responsables del Meteocat- que ha deixat dos morts i un desaparegut a Catalunya. L'enèsima confirmació que el clima ja ha canviat -ho ha escrit mil vegades Arnau Urgell Vidal, el responsable del nostre canal Impacte- i que hi ha episodis cada vegada més violents i cada vegada més incontrolables. El debat no és si s'han d'enviar alertes als mòbils o no, si hi ha restriccions o no n'hi ha, sinó que cal posar el focus en com mitigar els efectes del canvi climàtic i, sobretot, adaptar-s'hi en les infraestructures, l'urbanisme o els hàbits. Un esforç col·lectiu -i econòmic, també- que és indefugible. No hi ha excuses.
I, de la tempesta a Catalunya, aquesta setmana passarem a veure fins on arriben les turbulències pel fracàs dels decrets d'habitatge al Congrés dels Diputats. Convocarà eleccions Pedro Sánchez? Aquí podeu consultar tots els escenaris que té sobre la taula el president del govern espanyol, i què implica cadascun d'ells. Preferirà aprofitar la finestra que s'ha obert amb l'habitatge al centre malgrat que Sumar té els deures per fer i deixaria Catalunya sense finançament? Contemporitzarà per anar al febrer a les urnes mentre controla des de la Moncloa el desgast judicial pels casos que afecten el PSOE i la seva família? O esgotarà la legislatura fins al límit? Aquest matí parlarà en un acte amb empresaris, i s'escrutaran al detall les paraules que pronunciï, però a la Moncloa i al PSOE diuen que estan a punt per a qualsevol escenari.
Mentre Sánchez reflexionava sobre el futur immediat, a Catalunya les enquestes retraten un panorama marcat per les dificultats del PSC per capitalitzar el Govern, per l'ascens -imparable, a hores d'ara- d'Aliança Catalana, i per la davallada còsmica de Junts malgrat el gir a la dreta que buscava evitar la sagnia. Quan torni, l'haurà de gestionar Carles Puigdemont des de Girona, i qui sap si com a candidat a Madrid tal com apunta Oriol March en aquesta interessant informació. Són dades que ens detalla l'imprescindible Roger Tugas Vilardell a través d'una projecció elaborada amb les dades del CIS, que podeu recuperar aquí i aquí. També l'enquesta de La Vanguardia retrata un panorama d'aliances complex. Ni suma el tripartit de la investidura de Salvador Illa, ni hi ha una majoria operativa de l'independentisme o la dreta.
Una de les alternatives viables, almenys segons els números publicats, és un "tripartit d'ordre" integrat pel PSC, ERC -que millora a les enquestes- i Junts. Algunes de les claus ja les vam aportar en aquesta anàlisi de l'abril. Una aliança inèdita i que no estaria exempta de complicacions, tenint en compte que hi ha factures desades al calaix entre tots els sectors. El que queda clar és que les eleccions espanyoles, siguin quan siguin, seran el primer esclafit d'una tempesta que continuarà amb les municipals i que es traslladarà a les catalanes, que haurien de ser el 2028. I, veient el clima que retraten les enquestes, no es podrà argumentar desconeixement sobre el mapa que es dibuixa. Bona setmana!
Avui no et perdis
- Les tres finestres de Pedro Sánchez per intentar obrar el miracle; per Ferran Casas i Manresa.
- La mort silenciosa del front d'esquerres de Gabriel Rufián; per Lluís Girona Boffi.
- I si Carles Puigdemont és el candidat de Junts a Madrid?; per Oriol March.
- Dades: El CIS castiga Illa i situa ERC i PSC frec a frec al Parlament; per Roger Tugas Vilardell.
- Vilafranca s'imposa a la Vella de Valls en un emocionant Concurs de Castells de Tarragona; per Antonio Ramos Llauradó.
