18 de febrer de 2026. Després de mesos plantejant una entesa de les esquerres, Gabriel Rufián oficialitza la proposta d'un front d'esquerres en un acte a Madrid amb Emilio Delgado de Més Madrid. Set mesos després, i passades dues converses més amb Irene Montero a Barcelona i amb Mònica Oltra a València, la proposta de Rufián ha desaparegut de manera silenciosa. L'amenaça d'una convocatòria electoral imminent la deixa pràcticament morta malgrat que el seu promotor lamentava en to melancòlic divendres als passadissos del Congrés que no hi hagués "res votable" (se suposa que en l'àmbit estatal) a l'esquerra de Pedro Sánchez, a qui aconsellava "cap fred" i no precipitar-se.
Ni les esquerres estatals s'acaben d'entendre ni les catalanes estan per un front unitari. Mentrestant, el cap de files d'ERC a Madrid manté la necessitat de cercar la unitat però ja limita el seu rol a Catalunya, ha rebaixat -no finiquitat- les tensions amb Oriol Junqueras i, si no hi ha sorpreses, serà candidat republicà quan Sánchez convoqui.
Durant aquests mesos, l'entorn de Rufián explica que la intenció era generar debat a l'esquerra i proposar una opció "esperançadora" per al votant progressista, però insisteixen que mai va estar sobre la taula que el dirigent republicà fes el salt a una llista estatal. Rufián ha anat modulant el discurs i ara diu públicament, per últim cop a Salvados, que no es veu més enllà de Catalunya. "Seria falsejar-me a mi mateix", deia. La seva proposta no ha estat abraçada per la direcció d'ERC, però tampoc pels Comuns o la CUP aquí, ni pels partits que conformen Sumar allà. Només Podem s'hi va posar mínimament de cara i alguns dirigents de l'esquerra espanyola, però sempre a títol individual.
El temps confirma els recels de tothom
La proposta de Rufián mai va ser vista amb bons ulls per la majoria d'actors interpel·lats. El primer a rebutjar-la va ser Junqueras amb un argumentari que no ha canviat ni un bri malgrat els moviments del líder del partit a Madrid. La direcció d'ERC té clar que el seu partit només es presenta a Catalunya i als Països Catalans -dins de Més a les Illes i amb voluntat d'anar amb Compromís al País Valencià- i limita les coalicions en eleccions de circumscripció única -com les europees on van amb Bildu i el BNG-. "És una porta que mai hem obert i que continua tancada", apunta una font de la direcció republicana.
Les esquerres sobiranistes, amb bones expectatives electorals en solitari, tampoc van avalar mai la proposta Rufián i Bildu i el BNG van alinear-se amb la negativa autocentrada de Junqueras. Per altra banda, Endavant Andalusia ha deixat clar que es presentarà al Congrés en solitari i partits que ara integren Sumar, com Compromís, Més o la Chunta aragonesa, encara dubten si unir-se al nou "Front Ampli". A la proposta hi són els Comuns, amb Sumar, Esquerra Unida i Més Madrid, però no han ampliat encara el suport amb la incògnita de Podem, que ja ha situat Montero com a candidat i planteja unes primàries obertes entre tota l'esquerra. Ada Colau ha emès senyals de predisposició a liderar electoralment la coalició.
Precisament Montero i la cúpula de Podem van ser dels pocs que van compartir la proposta de Rufián. La líder del partit morat va ser una de les tres protagonistes de la gira de Rufián, juntament amb Delgado i Oltra. Aquesta gira va generar, a més d'incomoditat a ERC, friccions a les files dels partits de Sumar i va motivar que haguessin de córrer a presentar la seva proposta, però no tindrà cap més recorregut. Actualment, ja no hi ha noves dates previstes per aquests actes entre Rufián i líders de l'esquerra estatal, segons ha pogut saber Nació, i amb el clima preelectoral sembla difícil que n'apareguin de noves.
Quin era realment el pla de Rufián?
Rufián mai va acabar de concretar el seu pla d'unitat i, segons apunten dues veus del seu entorn, ho va fer de manera volguda perquè la concreció hauria fet encara més difícil parlar-ne. "Ell només volia donar una veu d'alarma de la magnitud de la tragèdia que suposava la victòria de les dretes", diu un dels consultats. "Es tractava d'obrir el debat per generar il·lusió i esperança", afegeix una altra. Tot i que Rufián mai ha donat una versió clara de quin havia de ser el seu paper, qui el coneix assegura que mai va voler marxar de Catalunya malgrat que, públicament, sí que es va interpretar així en més d'una ocasió.
El rol de Rufián, doncs, havia de ser el de liderar un front d'esquerres català per al Congrés que inspirés la conformació d'un a l'Estat. Si això hagués passat, el cap de llista del front català podria haver fet actes a l'Estat. D'aquesta manera, els partits sobiranistes podien liderar la candidatura sense sortir dels seus respectius territoris i sense competir amb l'esquerra espanyola, que se sentiria impulsada al conjunt de l'Estat. Rufián fins i tot s'hauria ofert a participar en debats electorals amb els líders estatals com a representant dels dos fronts, però una veu d'Esquerra Unida va rebutjar-ho amb l'argument que no els representaria un polític independentista.
El debat intern a ERC, aturat
La maniobra de Rufián va coincidir amb la conformació del corrent intern a ERC anomenat Àgora Republicana, liderat pel seu mentor Joan Tardà, que pretenia agitar el debat intern sobre el front d'esquerres i que n'acabés sortint una consulta a la militància perquè l'avalés. Doncs, segons ha pogut saber Nació, aquest grup de militants ha deixat córrer temporalment la idea d'empènyer el debat intern per diferents motius. El primer té a veure només amb ERC: han assumit que la proposta no serà avalada mai per Junqueras i que pot obrir un conflicte amb la direcció que no tenen voluntat de generar. Cal recordar que, malgrat el xoc estratègic, Tardà dona suport a Junqueras.
En paral·lel, però, Àgora ha constatat en segon lloc la impossibilitat del front pel desinterès dels altres dos partits interpel·lats a Catalunya, els Comuns i la CUP. Dels primers han entès que només estan interessats a participar d'un front espanyol, com finalment faran. "Pagarem car que les esquerres independentistes i sobiranistes catalanes no hagin estat capaces de conformar un front. Cadascú a la seva en benefici de les dretes. Quan Feijóo i Abascal siguin a la Moncloa, vindran els plors", deia Tardà la setmana passada a X. Ara, Àgora se centrarà a impulsar aquest front per les eleccions catalanes del 2028 i el vol plantejar en una conferència nacional d'ERC abans dels comicis.
Repetir de cap de llista
Tots els components apunten, doncs, a una repetició del tàndem ERC-Rufián de cara a les pròximes eleccions espanyoles (serà la seva sisena legislatura) perquè tampoc hi ha alternatives internes en marxa i a la direcció no generaria consens un relleu. Les urnes mesuraran les conseqüències d'aquesta breu ofensiva del seu líder a Madrid. Des del partit sempre han dit que la figura de Rufián els ha permès arribar on el partit no sempre ha estat capaç -públic castellanoparlant i no fermament independentista-, cosa que pot ser certa. Però que un dirigent hagi fet aflorar tensions amb la direcció i el grup parlamentari tampoc dona una bona imatge a banda de la imatge de proximitat al PSOE i fredor amb les tesis sobiranistes que també han assenyalat amb força sectors afins a Junts.
Un nou episodi de tensió es vivia aquesta mateixa setmana, quan a les nou del matí d'aquest dimecres Junqueras, des del Parlament confirmava clarament el "sí" als decrets estatals d'habitatge; i Rufián, un parell d'hores després, des del Congrés, ho posava en dubte i deia que havia de revisar la lletra petita dels textos. Tots dos estaven d'acord que ERC aprovaria els decrets, però Rufián va voler continuar marcant perfil propi i sent ell qui portes la veu cantant en aquest tema. Les urnes, més tard que d'hora, mesuraran les conseqüències dels sis mesos de pugna entre Junqueras i Rufián pel front d'esquerres que, si no hi ha sorpreses, no serà.
