Cinc-centes entrades esgotades en quatre minuts, gent que s'ha quedat a les portes del teatre, representants polítics de bona part dels partits d'esquerres i cent mitjans de comunicació acreditats. Hi havia molta expectació mediàtica per saber què diria aquest dimecres Gabriel Rufián en el famós acte plurinacional amb Emilio Delgado (Més Madrid) i comandat per la mediàtica periodista Sarah Santaolalla a la sala Galileo Galilei de Madrid. El líder d'ERC a Madrid ha dibuixat el seu pla per la conjura de l'esquerra a les pròximes eleccions espanyoles amb tres plantejaments: "ciència, ordre i renúncies". Com es tradueix això? Rufián entén que no "poden competir 14 forces d'esquerres" en un mateix territori, i per això ha demanat un acord programàtic i una unitat d'acció al Congrés de tots aquests partits.
Rufián ha començat el debat admetent que té por de la possible arribada de PP i Vox al poder. "El que ve no és el de sempre, sinó una cosa molt salvatge", ha dit, vaticinant que arribarà un "patiment social" mai vist amb Santiago Abascal de ministre. És aquí quan ha dit que vol guanyar a Vox i que això implica "ciència, mètode i ordre" per evitar repetir un nou desgavell de les forces d'esquerres. "Vull guanyar escons a Vox província a província i això no es fa amb 14 esquerres presentant-se al mateix lloc", ha sentenciat. Però, com s'hauria de teixir aquesta unitat? "Amb un exercici de generositat històrica", segons Rufián. Si s'apliqués aquesta lògica tenint en compte la força més votada de les últimes eleccions espanyoles, ERC encapçalaria una hipotètica llista plurinacional a Girona, Lleida i Tarragona, però a Barcelona ho farien els Comuns.
Una proposta antiaparell
Ara bé, Rufián no ha estat tan concret en la proposta i només s'ha preguntat en veu alta: "Qui es presenta a Lleida o a Girona?", "Qui es presenta a Andalusia?" o "Qui es presenta a València?". El cap de files d'ERC a Madrid sí que ha posat d'exemple que li encantaria que ERC anés de bracet amb Compromís al País Valencià -cosa que des de les files republicanes mai s'ha vist amb mals ulls i ja ho fa amb Més a les Illes Balears-. Rufián també ha anticipat bons resultats per Bildu, el BNG o el mateix Compromís a les pròximes eleccions i ha respost amb un "no ho sé" sobre si al seu partit li passarà el mateix. En tot cas, ha estat clar: "De què em serveix tenir deu o dotze diputats si Abascal és ministre?". "Sé que faig una proposta antiaparell, però és que si no ens afusellaran per separat", ha sentenciat.
- Rufián, amb Delgado i Santaolallah a l'acte a Madrid
- César Vallejo Rodríguez / Europa Press
El dirigent d'ERC ha assegurat que no demana cap renúncia a les sigles, però que vol per primera vegada que hi hagi unitat d'acció de l'esquerra. Per aconseguir-ho, proposa posar en marxa un debat a les cúpules dels partits i a les seves militàncies i que d'aquí en puguin sortir una sèrie de punts programàtics. Quins haurien de ser aquests punts? Rufián n'ha plantejat dos: dignificació de les condicions de vida i reivindicació del dret a l'autodeterminació. "Cadascú a casa seva i antifeixisme", ha afegit, deixant caure que partits com la mateixa ERC no es presentin més enllà dels Països Catalans, però que puguin teixir aliances amb forces progressistes de la resta de l'Estat. Com s'haurien de cuidar les aliances plurinacionals? Rufián ha plantejat un grup interparlamentari que seria informal, perquè al Congrés no existeix formalment, i com el que ara té ERC amb Bildu i el BNG.
"Tenim més coses que ens uneix de les que ens separen", ha etzibat Rufián, en un eslògan que tret de context es faria estrany a la boca d'un dirigent d'ERC. Per fortuna, ha recordat que és independentista, que aquest és el seu objectiu i que desitja un referèndum a Catalunya en què guanyi el "sí". Però, mentrestant, Rufián es proposa defensar la classe treballadora catalana i de la resta de l'Estat. "I m'és igual si a Catalunya em diuen traïdor", ha afegit. Per aconseguir-ho no vol governar, ha admès, sinó que es governi bé. I això com ho vol fer? Amb un PSOE "sotmès i exigit" que no sigui el mateix que el PP. Rufián ha recordat aquell Pedro Sánchez que volia pactar amb Albert Rivera o que deia que pactar amb Podem li impediria dormir a les nits.
L'esquerra, la seguretat i el burca
Més enllà de la proposta electoral, Rufián i Delgado també han coincidit a entrar en debats on l'esquerra no sol ser part, amb la seguretat al centre. Rufián ha dit que hi ha gent que té com a "modus vivendi" delinquir, encara que sigui per falta d'oportunitats, i que cal teixir un discurs entorn d'aquest assumpte. De fet, malgrat que ha lloat a Podem, a Pablo Iglesias o a Irene Montero, ha retret a la formació morada que li hagin dit "racista" quan ha defensat certs plantejaments en immigració. Delgado també ha lamentat que la dreta hagi agafat la bandera de la seguretat i que cal treballar perquè la societat se senti segura. "Hi ha barris on els nens no poden sortir al carrer sols i això s'ha de solucionar", ha dit el dirigent de Més Madrid.
Rufián també s'ha referit a la prohibició del burca que PP i Vox no han aconseguit al Congrés. "El burca em sembla una autèntica salvatjada i si som d'esquerres no podem permetre que s'invisibilitzi les dones d'aquesta manera", ha sentenciat. Cal recordar que Junts presentarà una proposició de llei per prohibir el vel integral i que el PSOE s'ha obert a estudiar-la. Tant Salvador Illa com Jaume Collboni també s'han posicionat a favor de la prohibició. Rufián ha demanat que aquests plantejaments sobre seguretat o immigració no divideixin l'esquerra: "No ens podem repartir carnets de puresa", i també ha dit que cal fer certs plantejaments sense por que els acusin de racistes. Tant Rufián com Delgado també han demanat autocrítica de l'esquerra i han lamentat no haver-se'n sortit tot el possible en pressionar el PSOE en habitatge.
Altes i baixes de l'esquerra estatal
L'acte, amb el títol “Disputar el present per guanyar el futur”, ha comptat amb la presència de representants d'ERC, els Comuns, el PSC, Compromís, Esquerra Unida, la Chunta Aragonesista i Sumar. Però també amb absències destacades com les de Podem, EH Bildu i BNG. Asseguts a les primeres files, hi havia el diputat dels Comuns Gerardo Pisarello, el del PSC Arnau Ramírez, el de la CHA Jorge Pueyo, la coordinadora de Sumar Lara Hernández, el de Compromís Alberto Ibáñez, el de Sumar Txema Guijarro, a més de la coordinadora d’IU Madrid, Carolina Cordero, i el responsable d’Acció Externa d’IU a Madrid, Pablo Urueta. També alguns diputats d’ERC, tot i que no el conjunt dels grups parlamentaris al Congrés i al Senat. Hi eren les diputades Inés Granollers i Etna Estrems i els senadors Jordi Gaseni i Laura Castel.
Qui tampoc ha assistit a l'acte és Oriol Junqueras. El president del partit i part de la direcció republicana es trobaven aquest dimecres a Madrid, on han celebrat una de les trobades periòdiques amb els grups republicans al Congrés i al Senat. Rufián havia convidat públicament Junqueras abans de la reunió, però el líder republicà ja havia anunciat fa dies que no aniria a l'acte. La relació entre tots dos no s'ha vist debilitada pels últims moviments de Rufián, però Junqueras ja ha deixat clar en reiterades ocasions que ERC no concorrerà a les eleccions més enllà dels Països Catalans. La primera tasca de Rufián en la seva estratègia plurinacional, doncs, serà convèncer el seu propi partit.
