És una evidència que la llista plurinacional que ha proposat Gabriel Rufián ha tingut, per ara, una curta vida. Ni 24 hores han tardat bona part dels partits interpel·lats a donar el seu "no" al cap de files d'ERC a Madrid, començant des de la mateixa formació republicana. Ara bé, el que també és clar que el moviment de Rufián ha aclarit la configuració del mapa electoral de l'esquerra de cara a les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta setmana ha quedat clar que ERC concorrerà en solitari, que Bildu i el BNG també aniran sols amb bones expectatives i que Sumar ha mogut fitxa amb el dubte de si Yolanda Díaz repetirà. Però també queda per aclarir quin serà el paper de Podem i que faran forces com Compromís i la Chunta, ara a Sumar i a l'alça als seus territoris.
La setmana vinent serà moguda. Dimecres, Rufián i Emilio Delgado, portaveu adjunt de Més Madrid a l'Assemblea de Madrid, protagonitzaran l'acte que ha motivat els primers moviments públics de l'esquerra de cara a les eleccions de 2027. Tres dies després, dissabte, Sumar, els Comuns, Esquerra Unida i Més Madrid presentaran el seu projecte per reconstruir la coalició que ja va concórrer en els últims comicis. El panorama s'ha començat a aclarir i, de primeres, es dibuixa un escenari molt similar al de fa tres anys. Queda per descobrir quin serà el paper de les forces perifèriques que fins ara han estat aliades de Sumar i també què farà Podem. En tot cas, la unitat de les esquerres també ha generat reaccions diferents dels partits d'àmbit estatal: el PSOE hi veu un flotador i el PP i Vox es dediquen a fer broma de la proposta de Rufián.
ERC, Bildu i el BNG, en solitari i amb bones expectatives
El primer "no" a la proposta de Rufián va arribar des de les files d'ERC. El posicionament de la direcció republicana és públic i conegut des de fa temps: només veuen sentit a teixir coalicions en les eleccions de circumscripció única, com ja fan a les europees, i en els pròxims comicis es presentaran amb les sigles d'ERC. El que també deixa clar la direcció és que Rufián serà el candidat a les eleccions espanyoles de l'any vinent si així ho desitja. En roda de premsa aquest dilluns, la secretària general Elisenda Alamany negava cap xoc amb el cap de files a Madrid i aportava un element que no és menor: "És capaç de transmetre les propostes d'ERC allà on a vegades no arribem". La involucració de Rufián en aquesta llista plurinacional podria atraure simpatitzants d'altres partits de l'esquerra catalana i ERC podria treure un creixement electoral que ja s'espera, tal com reflecteixen algunes enquestes.
Qui també ha baixat del vaixell de Rufián són els dos grans socis estatals d'ERC. Bildu va deixar clar que el seu projecte és Euskadi i el BNG el mateix amb Galícia. Una de les claus, a més de la influència del "no" de Junqueras a la llista, és que totes dues formacions es troben en el seu millor moment. L'esquerra abertzale es troba en màxims històrics i, de fet, mai havia tingut tants diputats als parlaments basc i navarrès, i al Congrés, com ara. En les eleccions espanyoles, Bildu prefereix ara teixir una aliança amb el PNB amb un "programa simple" i que cadascú després operi com cregui a la cambra baixa espanyola amb l'objectiu de sumar més diputats d'obediència basca. Al seu torn, el BNG també està en màxims a Galícia, on s'ha menjat el PSOE i aspira a competir-li la presidència al PP.
Sumar, amb el dubte de Díaz i d'altres actors
L'esquerra estatal feia setmanes que teixia la presentació del "nou" Sumar i la presentació pública s'ha accelerat pel moviment de Rufián. Però la proposta de Sumar, els Comuns, Esquerra Unida i Més Madrid presenta algunes incògnites i actors en dubte. El primer gran secret és què passarà amb Yolanda Díaz. Ella mateixa ha admès que seria un "greu error" parlar de persones o marques. Esquerra Unida proposa unes primàries i la ministra de Sanitat, Mónica García, de Més Madrid, també ha evitat pronunciar-se sobre si Díaz hauria de liderar la nova candidatura. Les enquestes no són bones per a l'espai a l'esquerra del PSOE i Díaz pateix un desgast, però la realitat és que tampoc hi ha un lideratge fort que pugui ser alternativa. Tothom diu que això no va de noms, però la realitat és que cal trobar-ne un capaç de competir.
En l'anunci de la nova coalició també hi falten actors, principalment Compromís i la Chunta Aragonesista, convidats a l'acte de presentació. El sector majoritari de la formació valencianista s'ha desmarcat de la reconstrucció de Sumar i ha assegurat que només valorarà repetir l'aliança del 2023. Fins i tot no es descarta entrar al front de Rufián. Però en la decisió de Compromís també hi ha el component de creixement al País Valencià. La formació ha portat la veu contra Carlos Mazón després de la tràgica dana, amb Joan Baldoví al capdavant, i una enquesta recent la situava frec a frec amb Vox per guanyar les eleccions valencianes, per davant del PP i del PSPV. Concórrer a les eleccions espanyoles en solitari dotaria Compromís de perfil propi i podria tenir uns bons resultats a rebuf d'unes eleccions valencianes que, si no hi ha un avançament electoral, serien unes setmanes abans de les estatals.
Per la part de la Chunta, també s'han obert a continuar a la coalició, però ara amb sis diputats al Parlament aragonès després del paper del candidat Jorge Pueyo, que va preferir deixar el Congrés, i que li donen una posició que no tenia abans. I més quan la coalició d'Esquerra Unida i Sumar va obtenir un sol diputat i Podem un resultat nefast. "Si no és en la defensa d'Aragó, segur que no estarem en cap confluència de forces polítiques", advertia aquesta setmana la Chunta, encara de ressaca pels bons resultats a l'Aragó. En aquests comicis també hi ha hagut un fet destacat: Compromís i Més per Mallorca han donat suport a la Chunta i no a la coalició de Sumar i Esquerra Unida. Fa uns mesos, Més per Mallorca va avalar que el seu diputat continués al grup de Sumar, però s'evidenciava que una part de la militància no hi estava d'acord.
El llop solitari de Podem
I qui també falta en el "nou" Sumar és Podem. El trencament de totes dues formacions ha estat un dels grans motius de la debilitat de l'esquerra espanyola i res fa pensar que les relacions es puguin reprendre. Els cinc diputats de Podem, des del grup mixt, han adoptat un to especialment bel·ligerant contra el govern espanyol per mirar de marcar perfil propi davant un Sumar que s'ha anat diluint dins l'executiu estatal. Els de Ione Belarra han fet suar sang als socialistes per tirar endavant moltes de les propostes i n'han tombat d'altres com el traspàs de competències en immigració que demana Junts i que, després de la regularització de migrants pactada entre la formació morada i Sánchez, ara podria tirar endavant. En tot cas, i malgrat la pèrdua de poder autonòmic constant de Podem, sembla complicat que tornin a entrar en un Sumar que no els hi doni més representativitat. I encara més si Díaz acaba repetint, ja que el xoc de la vicepresidenta espanyola amb la mateixa Belarra, amb Irene Montero o amb Pablo Iglesias és molt més personal que polític.
Flotador per al PSOE; mofa de PP i Vox
Potser l'únic partit que oficialment ha vist amb bons ulls la proposta de Rufián és el PSOE. La portaveu del partit, la catalana Montse Mínguez, va donar la "benvinguda" al plantejament plurinacional del cap de files d'ERC a Madrid. "Tots els moviments polítics a la nostra esquerra que sumin, aglutinin i se sumin a aquest projecte seran benvinguts perquè la ciutadania ho necessita", va afirmar Mínguez en una roda de premsa aquest dilluns. El PSOE veu un flotador en la unitat dels partits a la seva esquerra, encara més després dels mals resultats a Extremadura i a l'Aragó i els que probablement vindran a Castella i Lleó i a Andalusia aquest mateix any. I molt més quan una candidatura unitària de les esquerres va obtenir bons resultats a Extremadura i una força d'arrel territorial com la Chunta va marcar un resultat històric a l'Aragó.
Vídeo | Feijóo diu que el «projecte espanyolista» de Rufián «potser durarà menys que la República catalana»https://t.co/bKGHzdiIrZ pic.twitter.com/KcjOPXq1gU
— NacióDigital (@naciodigital) February 11, 2026
A l'altra banda, el PP i Vox han aprofitat la proposta de Rufián per furgar en la divisió de l'esquerra. Al ple del Congrés, aquesta setmana Alberto Núñez Feijóo donava l'"enhorabona" a Rufián per ser "la nova esperança" de l’esquerra d’Espanya. "Jo no furgaré en el seu projecte espanyolista perquè potser dura menys que la república catalana", va dir el president del PP. Al seu torn, Santiago Abascal va assegurar que la proposta del cap de files d'ERC a Madrid només és un “salvavides” per a Pedro Sánchez que “ja fa olor de naftalina”. "Un que anava a separar Espanya, però que ara vol unir-la. Un que ara vol unir l’esquerra, però que sembla que l’està dividint més", va afegir. Tant populars com ultres són conscients que la debilitat de l'espai a l'esquerra del PSOE pot ser una murga més a la roda de Sánchez.
