Les urnes a l'Aragó van camí de tornar a dibuixar un panorama en el qual el PP serà presoner d'un Vox disparat. Segons el sondeig de GAD3 per a la televisió autonòmica, Jorge Azcón, actual president, mantindria els mateixos escons -es mouria entre els 26 i els 29; ara en té 28-, mentre que l'extrema dreta es dispararia fins als 13-14, a molt poca distància d'un PSOE que, de la mà de Pilar Alegría, no ha pogut evitar el declivi. Els socialistes, de fet, caurien fins als 17-18 representants, fins a sis menys dels actuals.
Quina era, fins ara, la composició del parlament de l'Aragó? El PP va guanyar les últimes eleccions amb 28 escons, cinc més dels que va obtenir el PSOE, en aquell moment comandat per Javier Lambán, mort el 15 d'agost de l'any passat i a qui la ministra Alegría ha agafat el relleu. Vox es va convertir en tercera força amb set representants, mentre que la Chunta Aragonesista es va quedar amb tres, els mateixos que Aragó Existeix. A partir d'aquí, encara més disgregació: Podem, Esquerra Unida i el Partit Aragonès van aconseguir un diputat cadascú. La situació dels partits a l'esquerra del PSOE, com s'ha comprovat al llarg dels últims anys -en eleccions i enquestes- continua a la baixa.
Com ja va passar fa uns mesos a Extremadura, el resultat final indica que el PP tornarà a dependre de Vox, que és el partit que més està creixent en aquest cicle electoral. És probable que no sigui l'última vegada que passa, tenint en compte que d'aquí a l'estiu hi ha programades dues cites més amb les urnes: Castella i Lleó i Andalusia. En aquest últim cas, el PP hi governa amb majoria absoluta, de manera que aspira a repetir-la per no dependre de l'extrema dreta. De fet, el president de la comunitat, Juan Manuel Moreno Bonilla, és un dels perfils que més bandera fa de la moderació. Com a rival hi tindrà la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero.
La campanya ha estat marcada pels missatges creuats entre el PP i el PSOE. Sánchez -que de cara a les autonòmiques tendeix a confiar en ministres com Alegría, Montero o Diana Morant, en el cas del País Valencià- va insistir en fer crides a la mobilització amb la idea que tots els vots dirigits a Azcón anirien cap a la "ultradreta", mentre que Feijóo ha reclamat als "cabrejats" que votin per "governar" i no per "bloquejar". Una de les raons que s'amaguen al darrere del primer semestre electoral a les comunitats dissenyat pel PP és la intenció de deixar de dependre de Vox, que va tombar els últims pressupostos del govern de l'Aragó. Per ara, aquesta estratègia no ha acabat de funcionar.
