Només Vox surt guanyant de les eleccions celebrades aquest diumenge a l'Aragó. L'extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha crescut fins als 14 escons -sis més que en els últims comicis-, i condicionarà encara més Jorge Azcón, actual president i líder del PP, que ha baixat dels 28 representants als 26. El PSOE n'ha perdut cinc sota el comandament de Pilar Alegría, que veu com els socialistes continuen patint una sagnia en cada convocatòria. Les altres tres formacions amb representació són la Chunta Aragonesista -dobla escons, de tres a sis-, Aragó Existeix -passa de tres a dos- i Esquerra Unida-Sumar, que es quedaria igual amb un sol representant. Podem queda fora.
Quina era, fins ara, la composició del parlament de l'Aragó? El PP va guanyar les últimes eleccions amb 28 escons, cinc més dels que va obtenir el PSOE, en aquell moment comandat per Javier Lambán, mort el 15 d'agost de l'any passat i a qui la ministra Alegría ha agafat el relleu. Vox es va convertir en tercera força amb set representants, mentre que la Chunta Aragonesista es va quedar amb tres, els mateixos que Aragó Existeix. A partir d'aquí, encara més disgregació: Podem, Esquerra Unida i el Partit Aragonès van aconseguir un diputat cadascú. La situació dels partits a l'esquerra del PSOE, com s'ha comprovat al llarg dels últims anys -en eleccions i enquestes- continua a la baixa.
La composició definitiva de la cambra indica que, si alguna cosa ha canviat, és que el partit de Santiago Abascal tindrà més força per negociar amb el PP. S'ha passat d'un resultat de 28 a 7 a uns guarismes de 26 a 14: la distància entre les dues formacions era de 21 escons i ara és només de 12. D'aquesta manera, Alberto Núñez Feijóo haurà de tornar a asseure's amb una extrema dreta que és l'únic soci natural del qual disposen els conservadors. Pedro Sánchez podrà continuar apuntant a la connivència entre el PP i Vox, però va veient com el PSOE perd un llençol a cada bugada. El resultat d'Alegría és el pitjor que han tret els socialistes a la comunitat, empatant amb el desastre del 2015.
L'Aragó confirma el que ja va passar fa uns mesos a Extremadura, perquè l'extrema deta és qui més està creixent en aquest cicle electoral. És probable que no sigui l'última vegada que se certifica aquesta dinàmica, tenint en compte que d'aquí a l'estiu hi ha programades dues cites més amb les urnes: Castella i Lleó i Andalusia. En aquest últim cas, el PP hi governa amb majoria absoluta, de manera que aspira a repetir-la per no dependre de l'extrema dreta. De fet, el president de la comunitat, Juan Manuel Moreno Bonilla, és un dels perfils que més bandera fa de la moderació. Com a rival hi tindrà la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, artífex del finançament.
La campanya ha estat marcada pels missatges creuats entre el PP i el PSOE. Sánchez -que de cara a les autonòmiques tendeix a confiar en ministres com Alegría, Montero o Diana Morant, en el cas del País Valencià- va insistir en fer crides a la mobilització amb la idea que tots els vots dirigits a Azcón anirien cap a la "ultradreta", mentre que Feijóo ha reclamat als "cabrejats" que votin per "governar" i no per "bloquejar". Una de les raons que s'amaguen al darrere del primer semestre electoral a les comunitats dissenyat pel PP és la intenció de deixar de dependre de Vox, que va tombar els últims pressupostos del govern de l'Aragó. Per ara, aquesta estratègia no ha acabat de funcionar.
