Aquest diumenge, Aragó celebra unes eleccions anticipades convocades després que el president Jorge Azcón no hagués aconseguit acordar els pressupostos amb Vox. El motiu de fons, però, va ser satisfer l’estratègia de desgast elaborada pel PP. Amb un objectiu clar: empènyer Pedro Sánchez al precipici i aplanar el camí d’Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. Com el PP ha fet a Extremadura i farà a Castella i Lleó i Andalusia. Segons els sondejos, podria ser amb un resultat similar a l’extremeny, amb una victòria del PP, un descens del PSOE i un Vox més decisiu. Veiem el que està en joc.
Una majoria absoluta improbable
Cap enquesta mostra un escenari amb majoria absoluta. Les urnes elegiran 67 diputats a les Corts aragoneses. La xifra màgica de la majoria absoluta, per tant, és 34. Per aconseguir escó cal un mínim del 3% en alguna de les tres circumscripcions. Saragossa elegeix 35 diputats, Osca 18 i Terol 14. La participació, que sol beneficiar populars i socialistes, sol situar-se a l’Aragó entre un 65% i un 70%.
El PP guanyaria, però fa curt i impulsa Vox
Com a Extremadura, el PP d’Azcón apareix com a guanyador nítid, tret de sorpresa majúscula. L’actual president i dirigent conservador apareix com el candidat més valorat, però no és segur que millori els 28 escons obtinguts el 2023. Alguna enquesta li dona 29 o 30. En tot cas, lluny de la majoria absoluta. Azcón ha recorregut a la catalanofòbia com a reclam electoral, referint-se contínuament a la proposta de finançament com a “injusta”, visitant Sixena en campanya i acusant la candidata socialista, Pilar Alegría, d’”agenollar-se davant l’independentisme”. Tampoc ha oblidat gestos envers l’extrema dreta, en l’obsessió del PP per treure vots a Vox. L’influencer ultra Vito Quílez va participar en el tancament de campanya.
Una esquerra sense gas
Haver estat ministra portaveu de Sánchez no és ara mateix la millor plataforma electoral. Pilar Alegría no ha aconseguit aixecar l’ànim del votant socialista i la majoria dels sondejos la situen molt per sota dels 23 escons assolits en les anteriors eleccions, quan el PSOE ja va perdre el poder. Amb Podem (només 1 diputat el 2023) a la baixa, la Chunta Aragonesista apareix amb un petit creixement (de 3 a 4 escons, potser), com també l’aliança entre Sumar i IU podria incrementar d’1 a 2 la seva presència. Del tot insuficient per intentar una majoria alternativa.
L’extrema dreta, més decisiva que mai
La dissolució de les Corts per Azcón no donarà cap bona notícia a Sánchez, si les enquestes no erren completament. Erosionar com sigui Sánchez sembla l’únic objectiu de Feijóo. Però aquest tampoc es pot donar per satisfet davant la tendència -ja expressada a Extremadura- a l’alça de Vox, el causant formal de les eelccions al rebutjar els comptes públics d’Azcón. El partit de Santiago Abascal va treure 7 escons el 2023 i ara apunta a un salt que el consolidaria com a tercera força superant els 10-11 diputats. Si vol continuar governant, Azcón haurà de parlar amb un Vox que ara hi interlocutarà de tu a tu.
L’Espanya Buidada pateix
Sense poder trencar amb prou força l’hegemonia dels grans partits, el moviment de l’Espanya Buidada ha de suar per mantenir-se. Amb bressol a Terol i liderada per Tomás Guitarte, que va ser elegit diputat al Congrés el 2019, ara la plataforma es presenta sota la marca Aragó-Terol Existeix. Guitarte ja és diputat a les Corts aragoneses i ha insistit durant la campanya en rebutjar l’intent dels altres candidats per espanyolitzar les eleccions, apel·lant als grans reptes del territori. Les urnes diran amb quin resultat.
